La doctora Anna Escalé és especialista en Medicina Familiar i Comunitària, professió que exerceix al CAP Navàs de l'Institut Català de la Salut. A l'abril, va ser reelegida presidenta de la junta comarcal del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) al Berguedà, tornant a entomar el repte d'unir els professionals de la comarca amb l'òrgan provincial i treballant en el desenvolupament de les línies d'acció que s'ha marcat la presidència del col·legi, encapçalada per la doctora Elvira Bisbe. Millorar la conciliació en el sector, l'acció per garantir el relleu generacional, l'aplicació de les noves tecnologies a la salut i la lluita contra l'intrusisme són alguns dels objectius del CoMB, que en el cas del Berguedà també inclouen millorar l'accés a la formació continuada i atraure els professionals al territori.
Quin balanç fa de la primera experiència al capdavant de la junta comarcal del CoMB?
En faig un balanç molt positiu. Vam començar la primera junta a petició del doctor Jaume Padrós, i aleshores era una cosa desconeguda per mi, perquè no havia estat prèviament vinculada al Col·legi de Metges més que per la part professional. Però ha sigut una experiència molt enriquidora de treball en equip, de les companyes i els companys de la junta amb qui treballem, d'una feina motivadora que en cada acte i trobada et carrega les piles i et convida a pensar en el següent. Això ens ha empès a poder seguir ara amb aquest nou mandat, amb la doctora Elvira Bisbe al capdavant. Sento que és un lloc i espai on aprens constantment, així que tots hem vist clar que volíem seguir si teníem la sort de poder-ho fer.
Quins són els reptes que s'han marcat per aquest mandat?
La nostra funció com a junta comarcal és ser una prolongació de la junta central del Col·legi de Metges de Barcelona, per tant, la principal prioritat és seguir amb les línies de treball marcades provincialment. És el cas, entre altres, del benestar dels professionals i la seva protecció, de totes les qüestions al voltant de la demografia mèdica o de la defensa de la bona praxi. També ens enfoquem en elements més globals com l'avenç de les noves tecnologies o el canvi climàtic, i l'abordatge de les necessitats per grups singulars entre els professionals. Vetllem per poder aterrar això en el nostre territori, en aquest cas al Berguedà, aportant també aquesta participació per a la bona governança del col·legi. De fet, les juntes comarcals ens donen aquest punt de proximitat que ens permeten estar al costat dels professionals i detectar aquelles necessitats que puguin sortir des d'un punt de vista més local. En definitiva, es tracta de poder estar al costat dels i les professionals i donar-los resposta, perquè sentin el col·legi com una institució propera.
Com interactuen des de la junta comarcal amb els professionals del territori?
En primer lloc, com que la junta està formada per professionals de diferents àmbits i és fàcil que ens coneguem personalment, moltes vegades la comunicació es produeix de manera informal i a títol individual. En tot cas, també hi ha l'àrea de participació, que està a l'abast i que molts professionals hi contacten directament en cas de tenir alguna demanda en concret. També hi ha la seu a Manresa, que permet tenir un espai físic on els professionals es poden adreçar. En tot cas, intentem mantenir trobada, com la Jornada Sanitària del Món Rural o l'Acte de la Professió Mèdica al Berguedà, que ens aporten escenaris més distesos per poder plantejar aquestes necessitats o inquietuds tot conversant amb els companys del territori.
I com enfoquen i treballen la relació del col·legi amb la ciutadania?
Ens interessa molt interactuar amb la població i és també una línia d'acció del col·legi, perquè al final, la ciutadania és el centre del sistema en el qual ens movem tots els professionals de la salut. Aquí al Berguedà, la principal via de relació fora de les consultes és a través d'actes culturals, com la presentació d'un llibre o la celebració de conferències d'interès general. També és important la tasca dels mitjans de comunicació en aquest sentit, perquè veiem com els pacients ens reconeixen a través de les informacions al voltant del col·legi i trobo que és important que sàpiguen que estem organitzats i que vetllem pel benestar dels professionals, perquè, de retruc, també beneficia les persones. Així que és imprescindible que puguem comunicar i explicar-nos com a col·legi.
Com resulta la defensa dels interessos dels professionals del Berguedà davant la junta central del CoMB?
Certament, tenim unes peculiaritats demogràfiques i de territori. És innegable que el fet d'estar allunyats de la ciutat de Barcelona fa que tinguem unes condicions de treball diferents, i sobretot, necessitats específiques. Però, com et deia, el fet que el col·legi aposti també pel territori amb aquestes juntes comarcals, ens ho posa fàcil. Al final, professionals som tots, visquem o treballem on sigui. És qüestió de poder traslladar les peculiaritats que puguem tenir al territori a la junta central, que les reben i entenen molt bé perquè tenen una visió global del conjunt del territori.
"Al final, professionals som tots, visquem o treballem on sigui"
Quins són els punts forts de l'exercici de la professió a la comarca?
Des del meu punt de vista, com a punt fort destacaria la proximitat amb les persones. Tenim la sort de poder-les atendre d'una manera propera, i això és gratificant pels professionals. També valoro que, sobretot en els últims anys, hem sabut contrarestar les debilitats de la ruralitat i l'aïllament dels grans hospitals amb les noves tecnologies. Per exemple, podem fer interconsultes amb els especialistes hospitalaris de manera àgil, i també els pacients poden contactar amb nosaltres mitjançant eines digitals. En aquest sentit, també destaco l'oportunitat de treballar en equip entre els diferents serveis, pel fet de tenir a prop un hospital comarcal que és petit, si el comparem amb altres centres. Aquesta realitat facilita la coordinació i que puguem trobar solucions o punts de millora entre professionals. Finalment, també trobo important i una fortalesa el fet de tenir formació universitària a la Catalunya Central, tant de medicina com d'infermeria. Això ens permet poder diversificar la nostra feina si algú té les ganes de fer-ho, per exemple en la docència o la recerca, cosa que d'inici podries pensar que en un territori més allunyat de les grans ciutats pot ser més difícil.
I quines són les febleses?
Com a punt dèbil, crec que una de les majors dificultats és la manca de professionals, que és una cosa que afecta a tot el país perquè forma part de la falta de planificació de la demografia mèdica. Les jubilacions superen la capacitat dels professionals per donar-hi resposta. Sense anar més lluny, aquest 2025 es jubilaran 1.200 metges i metgesses a la demarcació de Barcelona, i és molt difícil garantir-ne el relleu. Aleshores, segurament, les comarques allunyades de Barcelona patim més aquesta manca de professionals, i això dificulta la planificació diària dels centres sanitaris del Berguedà. També podria parlar de les majors dificultats a l'hora d'accedir a certes formacions, tot i que la virtualitat i l'increment de sessions telemàtiques ha permès contrarestar-ho, a més de les iniciatives que impulsem directament a la comarca, com he mencionat abans. De fet, és possible que hi hagi altres inconvenients, però sempre intento mirar-ho en positiu. I trobo que aquesta capacitat d'adaptar-se la tenen tots els professionals que treballen al Berguedà, convertint les dificultats en fortaleses.
Aleshores, creu que incideix la distància respecte de l'àrea metropolitana en la dificultat per cobrir les places?
És més accentuat per diversos factors. Al final, és una professió que pots fer en molts llocs, però el fet que la població estigui més concentrada a l'àrea metropolitana facilita que hi hagi més metges i metgesses. Trobar algú que es vulgui desplaçar per fer aquesta feina en un altre lloc diferent d'on té la família i d'on viu, és més difícil. Per això feia referència al fet que hi hagi la universitat a la Catalunya Central com a fortalesa, perquè pots formar estudiants directament al territori, i si ja hi han viscut uns anys és més fàcil que el dia de demà s'hi vulgui quedar. Al final, el Berguedà és una comarca que, quan la coneixes, veus que s'hi viu bé, així que si som capaços de poder fer unes condicions laborals flexibles i que garanteixin la conciliació, podem ser molt atractius. S'ha de congeniar tot això i segurament no ho podrem veure a curt termini, per això patirem els pròxims anys de jubilacions molt per sobre del relleu que podem donar.
"S'ha de congeniar tot això i segurament no ho podrem veure a curt termini, per això patirem els pròxims anys de jubilacions molt per sobre del relleu que podem donar"
Quins factors determinen aquest atractiu en les condicions laborals dels sanitaris al Berguedà?
Crec que l'atractivitat d'un lloc té a veure amb diferents factors. És evident que les condicions econòmiques són una part, però n'hi ha molts altres, com ho pot ser la capacitat de flexibilitzar aquests llocs de treball des del punt de vista de la conciliació social i familiar o l'accés a l'habitatge, que són elements cabdals perquè els professionals puguin estar bé. També hi ha el fet de poder-te mantenir actualitzat, amb aquesta formació constant que he comentat. En definitiva, consisteix a abordar tot aquest ventall de condicions per contribuir a generar aquest atractiu a territori i donar més benestar als professionals.
Enfocant-nos en l'atenció a les persones, quin és el paper que executa l'atenció primària a la comarca tenint en compte aquestes característiques territorials?
Crec que a l'atenció primària tenim la gran sort de poder ser propers a la població i fer de porta d'entrada al sistema sanitari. Però més enllà d'aquest accés a la salut, crec que també és un espai on es poden trobar moltes solucions al problema que té un pacient si podem tenir una visió integral. Es tracta de fomentar el one health i veure quins són tots els factors que estan influint en la salut d'aquella persona i com podem millorar-la. També trobo que tenir un hospital comarcal proper fa que el flux de derivació i el retorn d'aquests pacients a l'atenció primària pugui ser més àgil. És evident que hi haurà moments en els quals es necessitarà aquesta atenció hospitalària, però poder desplegar aquesta bidireccionalitat permetrà estabilitzar millor aquella condició, de tal manera que els controls crònics es puguin fer també a la primària. Ho veig com una teranyina que permet que l'usuari pugui gaudir d'aquesta permeabilitat dins del sistema sanitari.
Parla d'una teranyina. Aquesta idea es relaciona amb l'assistència en xarxa que s'ha referit en la relació de l'Hospital de Berga amb altres centres?
En això consisteix, i trobo que és fonamental perquè dona seguretat i suport als professionals que estem a la primera línia d'atenció i que en un moment determinat necessitem tenir contacte amb un especialista concret que en aquell moment no tenim allà present. Saber com redirigir aquestes consultes és cabdal, i sobretot en zones més rurals on, com parlàvem, per la situació en general pot dificultar tenir certes especialitats al territori. També pot ser interessant, des del punt de vista del flux de coneixement, que un professional que treballi tres o quatre dies de la setmana en un hospital de Barcelona pugui pujar un dia a passar consulta en un hospital comarcal com el de Berga. Segurament és aquest dibuix en el qual hem de treballar perquè l'accessibilitat i l'excel·lència professional pugui arribar a tots els ciutadans, visquin on visquin.
I des del col·legi, participen en donar idees per arribar a aquesta excel·lència?
El Col·legi de Metges de Barcelona té contacte amb les institucions sanitàries dels territoris i a escala de país. Hi ha moltes iniciatives que es treballen conjuntament per poder donar la millor resposta, tant als professionals com als ciutadans. Per això, intentem ser presents per contribuir a totes aquelles iniciatives que siguin positives i que puguin fomentar una millora del sistema sanitari.
En tot cas, quines són les especialitzacions que s'han de protegir en un territori com el Berguedà?
Hi ha especialitats hospitalàries més generalistes, com la medicina interna, la geriatria, l'oncologia, la pediatria o la ginecologia que probablement es necessiten en tots els hospitals, sigui amb la freqüència que sigui. Poder-les tenir garanteix un accés més ràpid i una personalització de la visita. Sigui com sigui, considero que les eines digitals ens poden ajudar a tenir un contacte telemàtic des de les diferents àrees, per anar a buscar aquesta superespecialització que a vegades és difícil de tenir al territori.
Aviat farà dos anys del cas d'intrusisme professional a l'Hospital de Berga. Com actua el CoMB respecte d'aquestes casuístiques?
Des del Col·legi de Metges abordem l'intrusisme professional des de diferents àmbits i amb el rigor que requereix l'actuació en casos com el que es va viure a Berga. El col·legi ha de desenvolupar aquest paper d'aval estricte per poder validar tots els títols dels professionals que volen treballar a casa nostra, i això és una tasca que s'està fent amb tota la part de la col·legiació dels professionals. També donem suport a les institucions que pateixen o que poden patir aquest intrusisme. A més, ens hem posicionat a favor de l'enduriment de les penes per intrusisme professional en l'àmbit sanitari i hem impulsat campanyes per a la promoció de la col·legiació com una garantia que habilita els professionals per a l'exercici, més enllà de la disposició del títol. Finalment, també ens enfoquem a la ciutadania, en especial a la divulgació del contingut mèdic i sanitari, impulsant una certificació que validi la qualitat de la informació que s'hi ofereix. El món virtual és molt ampli i de professionals n'hi ha molts, així que el col·legi ha de vetllar, sobretot, per aquest rigor.
Els preocupa la difusió d'informació poc rigorosa dins l'àmbit de la salut?
És una realitat innegable amb la qual ens trobem dia a dia. La gent busca informació i una part de la nostra feina a les consultes és corroborar o justificar per què allò no és cert o que potser és una de les opcions diagnòstiques, però que n'hem d'avaluar més. És també un repte pels professionals, perquè hem de treballar tenint en compte aquest accés a la informació de tota mena, verídica o no. És per això que des del col·legi treballem en l'acreditació de les pàgines de contingut mèdic, Web Mèdica Acreditada, que permeti als usuaris destriar entre les fonts d'informació que són fiables. Evidentment, costa arribar tot, però s'hi treballa perquè els ciutadans puguin informar-se amb garanties.
