Una de les persones que s'afegeix al CORICAT és el físic berguedà Lluís Torner. Originari de La Valldan, és llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, i doctor i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment i d'ençà de la seva fundació, ocupa el càrrec de director de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Al llarg de la seva trajectòria, ha estat reconegut amb diferents guardons i nomenaments gràcies a la seva especialització, reconeguda mundialment, en els àmbits de la física i la fotònica. Un dels darrers va ser la Creu de Sant Jordi, reconeixement que la Generalitat li va concedir l'any passat.
Així mateix, també s'han designat altres sis professionals, doctors i catedràtics de diferents àmbits de les ciències i el dret. Són: Nora Ventosa Rull, enginyera química i professora d'investigació de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC); Joan Elias García, catedràtic de Matemàtiques i exrector de la Universitat de Barcelona (UB); Nuria Montserrat Pulido, biòloga i professora d'investigadora ICREA de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC); Lluís Blanch Torra, doctor en Medicina i director de Recerca i Innovació del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell; Xavier Ferràs Hernández, enginyer de Telecomunicacions i professor d'Economia (Esade-URL); i Anna Maria Pla, doctora en Dret i professora de la Universitat de Girona (UdG).
La designació es fa per un període de cinc anys, renovable per cinc anys més, i amb efectes des de la data de constitució del CORICAT. Aquests representants se sumen als set que ja havien estat designats al juliol: l'arqueòleg i catedràtic de Prehistòria, Eudald Carbonell Roura; la física i cap del Laboratori de Materials Semiconductors de l'Escola Politècnica Federal de Lausana, Anna Fontcuberta Morral; la directora de l'Institut Arqueològic Alemany, Dirce Marzoli; l'oncòleg i director del Sloan Kettering Institute de Nova York, Joan Massagué Solé; l'enginyera en Telecomunicacions i doctora en IA pel Massachusetts Institute of Technology, Núria Oliver Ramírez; l'enginyer agrònom que va ser director general de Recerca de la Comissió Europea, José Manuel Silva Rodríguez; i la doctora en Informàtica, professora d'investigació a l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC), Carme Torras Genís.
Enfortint la ciència feta a Catalunya
Segons assenyala el Govern, la Llei de la ciència de Catalunya consolida el sistema de governança propi del sistema de coneixement català per enfortir la posició capdavantera de la ciència feta a Catalunya, garantint una ciència al servei de la societat per contribuir al benestar de les persones, la competitivitat de les empreses i l'eficàcia de les institucions públiques. La norma proveeix el sistema català d'R+D+I de les eines jurídiques i econòmiques necessàries per fer front als nous reptes globals, amb l'objectiu de convergir amb els estàndards d'inversió pública i privada en recerca dels països capdavanters de la Unió Europea.La norma adopta una perspectiva de gènere transversal en la generació de coneixement que promou accions per fer efectiva la igualtat entre homes i dones en ciència. A més, en l'àmbit laboral dels professionals de la ciència, la norma impulsa i finança mesures d'estabilització i mobilitat. També pel que fa a la dimensió social, esdevé una eina imprescindible perquè Catalunya assoleixi els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en tant que totes les avaluacions que promogui hauran d'incorporar necessàriament aquests indicadors per conèixer el seu grau d'acompliment.
