David Cols és el showman més cotitzat del Berguedà. La seva dualitat artística entre la música i l'humor s'ha consolidat en dos projectes de nom propi: Besos de Perro i Terra de Futurs. El primer, la banda tribut a Marea, ja fa més d'una dècada que roda pels escenaris. I el segon, encara que molt més jove i concentrat a Gironella, ha esdevingut el late show més destacat de l'any a la Catalunya Central. La seva tercera entrega serà aquest diumenge, 29 de setembre, i té les entrades exhaurides des de fa setmanes. Quina ha estat la clau de l'èxit? David Cols en fa cinc cèntims a Nació Berguedà.
Quan es va introduir al sector artístic?
El món de la faràndula m’ha atret des de petit. Vaig entrar-hi a través de la música, amb 15 anys, quan vaig muntar la meva primera banda de punk, i des d’aleshores sempre he fet coses. De fet, la música no l'he deixat mai, i hi he estat implicat d'una manera o altra. Des del 2012, rodem amb el tribut a Marea. Pel que fa a l'humor, sempre he sigut molt de la conya, però posar-m’hi seriosament va ser una cosa accidental. Jo era molt fan de l’Eugenio i vaig començar a fer-ne imitacions a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat. D'aquí em van sortir bolos i una cosa va portar a l'altra. La següent experiència va ser amb els monòlegs, participant en diferents concursos amb bons resultats, i més endavant l'Estrafolarium amb el Pep Vendrell, que era un format de gags a l'anglesa. Però la iniciativa que va marcar un abans i un després va ser, sens dubte, la del digital satíric Berguedà Online.
Com va ser l'experiència amb el Berguedà Online?
L'objectiu del projecte era escriure una peça diària seguint l’actualitat, però des de la visió de la comèdia absurda. De fet, hi havia dies que, si l’actualitat no donava, m’havia d’inventar jo les històries. Tenia un comodí que havia creat jo mateix i que anava molt bé per aquests episodis, el Miquel Rodacàntirs, un senyor de Puig-reig. Al final, vaig tirar endavant el diari durant cinc anys a peça diària, que no és precisament senzill i menys en una comarca com la nostra. Però la resposta pel que fa als lectors i usuaris únics era molt bona, així que la motivació seguia viva.
I per què va deixar el projecte?
Va arribar un punt que me’n vaig cansar perquè m’exigia molt i, econòmicament, no em compensava ni de bon tros. A més d'estar al dia de l'actualitat i escriure les peces, també havia de fer de comercial per intentar treure aquest rèdit econòmic, però en cap cas podia viure'n i vaig decidir que necessitava donar-me un any sabàtic del diari. En aquest temps em vaig embolicar en altres coses, però encara que l’hagués volgut recuperar no hauria pogut, perquè quan ja portava vuit mesos desconnectat em vaig adonar que la pàgina havia desaparegut.
"Algú, de forma intencionada, va hackejar Berguedà Online i va esborrar tot el contingut. Per tant, podem deduir que la sàtira molesta"
Què va passar?
Segons em van explicar de l’empresa que gestionava el domini, el qual havia pagat religiosament cada mes per mantenir-lo, hi va haver algú que, de forma intencionada, va hackejar la pàgina i va esborrar tot el contingut. Per tant, podem deduir que la sàtira molesta.
Aquest 2024 ha estrenat una altra idea, el Terra de Futurs. Com s'ha gestat aquest projecte?
Terra de Futurs neix, com tots els meus projectes, de les ganes i la inquietud de fer coses. Ara ja fa quatre anys que visc a Gironella i, el 2022, se'm va ocórrer parlar amb el regidor de Cultura, el Lluís Vall, per proposar-li de fer realitat un cicle d’humor a la vila. A l’Ajuntament van estar encantats i de seguida ho vam tirar endavant. Jo ja tenia alguns contactes fets de gent que coneixia i sé que són bons, tot i que no són primeres espases, mediàticament parlant. Ho vam muntar al Teatre de Viladomiu i el meu paper era de host. I la veritat és que va anar molt bé. Aleshores jo ja tenia al cap la idea d'un late show, perquè és un format televisiu que sempre m'ha agradat. És un espai molt versàtil i permet incloure altres recursos, cosa que et deixa marge per jugar i a mi m'encanta. Sigui com sigui, era la típica cosa que deixes al calaix de les idees perquè és molt complex d’executar. Necessites molts recursos, és exigent pel que fa als guions i és difícil des del punt de tècnic. Però de tant rumiar-ho, vaig anar trobant una proposta que vaig pensar que podria funcionar.
Aleshores, torna a parlar amb el Lluís Vall.
Correcte. La primera promoció que vam gravar del Terra de Futurs, recreant la meva trobada amb el Lluís, és totalment fidel. Em vaig plantar a l'Ajuntament convençut que em diria que no perquè és molt ambiciós i complex, però sorprenentment, la seva resposta va ser un sí rotund. Crec i s'ha de dir que el Lluís Vall és un mecenes. És un regidor de Cultura fantàstic i valent, que aposta per la gent d’aquí, i que si tens alguna cosa interessant la lluitarà amb tu. Culturalment, és el millor que li ha passat a la comarca. I això ho dic amb totes les paraules, encara que qui em coneix sap que no soc una persona sospitosa d’estar en la seva mateixa línia política en absolut. Però les coses s’han de reconèixer. Tot plegat, ha estat com un miracle, perquè a més de poder-lo fer realitat, resulta que està funcionant molt bé.
Com ha viscut aquesta consolidació i popularització del projecte?
Al primer estava acollonit. Per una banda, per l’envergadura del projecte, i també perquè estava venent fum a tothom que va venir. Ningú sabia què era i van confiar en mi personalment. Això era molta pressió, perquè era jo qui responia a tot això. Després va passar que, com aquí la gent no acostuma a comprar entrades anticipades, les setmanes passaven sense que es venguessin, però vam congregar més de 120 persones i va ser un descans. Si hi ha públic, la meitat de la feina està feta. Tot i el patiment, estàvem parlant d’un projecte molt treballat, així que el resultat va ser molt bo. El segon show va anar igual de bé i aquest tercer, l’efecte Marc Giró ha sigut la clau, perquè faltant més de tres setmanes ja ho teníem tot venut.
Han tingut tres convidats de prestigi. Ha estat complicat arribar-hi?
Ho hem aconseguit picant pedra. La veritat és que he tingut molta sort perquè he pogut portar la gent que he volgut. Per la primera edició tenia clar que volia a l’Arnau Tordera. Volia un perfil molt concret que casés amb la meva militància berguedana i de descentralització cultural, així que no em valia qualsevol famós. Al principi, vaig pensar que faria entrevistes a gent berguedana que fes coses interessants, que n’hi ha molta. Però aquesta idea la vaig haver de descartar perquè ni jo ni el format tenim l’entitat suficient per poder fer de reclam. Un cop descartada aquesta idea, em vaig proposar trobar un terme mig, en el que el convidat sigui interessant i el més conegut possible, establint dues pautes: que sigui algú que tingui una relació directa amb la comarca o que sigui algú que exerceixi la militància cultural en el sentit de la descentralització. I aquí l'Arnau Tordera hi encaixa a la perfecció, perquè a més de ser un músic increïble, té el projecte amb la Cobla Berga Jove. De fet, crec que l’Arnau és el culpable que això estigui anant tan bé. Em consta que ens ha obert moltes portes tan sols amb el tuit que ens va fer l’endemà deixant-nos pels núvols, així que no li agrairem mai prou. D'aquesta manera, a l'Arnau Tordera hi vaig arribar a través de la Cobla, a la Gemma Puig hi contacto mitjançant l’Abraham Orriols, i amb el Marc Giró no puc dir com vaig connectar-hi, però també va ser per insistència i tossuderia.
Ha fet referència a la militància berguedana i la descentralització cultural. Què defensa, en aquest sentit?
Quan dic que soc militant del Berguedà faig referència al fet que soc d’aquí i no vull marxar perquè és on tinc la vida feta. Em passa com a molts berguedans, que estem arrelats i ens neguem a marxar. Però és veritat que és molt complicat subsistir artísticament, perquè en aquest sector hi ha quatre coses que funcionen i fora d’això és complicat que la gent es bellugui per veure coses fetes des d’aquí i pels d’aquí. D'aquesta manera, el fonament era que jo no vull marxar d'aquí per fer les coses, més aviat al contrari, vull convidar la gent a venir aquí. Salvant les distàncies evidents, és la mateixa empenta que ha dut al Peyu a fer programació a Calldetenes i portar la gent cap a Osona. Per què els de Berga hem d’anar a Manresa o a Barcelona per anar al teatre? L’excusa perdonable és que no hi ha oferta, així que això se soluciona fent coses aquí, i és justament el que he volgut fer.
"Vull fer coses aquí, que la gent vingui i s'ho passi bé. Que marxin contents i pensant que al Berguedà també es fan coses ben parides"
Això va lligat amb el nom?
Totalment. Que es digui Terra de Futurs no és casual. És el lema del Consell Comarcal i l'utilitzem com una sorna pel fet que estem com estem, i si volem ser una terra de futurs hem de començar per creure’ns-ho. Diuen que ningú és profeta a la seva terra, doncs jo vull ser-ho. Vull fer coses aquí, que la gent vingui i s’ho passi bé. Que marxin contents i pensant que al Berguedà també es fan coses ben parides. Volem demostrar que a comarques es poden fer coses igual o més bé que a Barcelona.
I tenint en compte que el format beu de la televisió, no s'hi veuria?
M’encantaria. Evidentment, el format del late show és televisiu, som nosaltres que estem sonats i hem fet un programa de tele que no surt per la tele. Però no perquè vulguem que sigui així, sinó perquè nosaltres no tenim els recursos per portar-li. Escoltem ofertes. Si ara ja és com un petit somni fet realitat, dur-lo a la televisió seria l'hòstia amb patinet, tot i que ara ho veig molt lluny i complicat. Des del punt de vista de la comarca, crec que estaria molt bé per això que t'he dit, que ens hem d’atrevir a demostrar què som i què podem fer, tot des d’aquí. I veient la resposta del públic, penso que podria funcionar perfectament. Ara falta trobar algú amb l’ambició i la valentia per confiar en gent que som uns perfectes desconeguts, però que fem coses.
Abans ho ha mig esmentat. Creu que la societat berguedana entoma bé la sàtira?
Alguns més que altres. No cal que anem gaires setmanes enrere per veure que no tothom s’ho agafa de la millor manera. A mi és una cosa que no m’ha preocupat mai massa, perquè la primera cosa que has d’assumir en el moment que t’enfiles en un escenari és que hi haurà gent que et detestarà. Això també aplica quan escrius un article en una revista, però una reacció és tan lícita com l'altra. De fet, el que per mi és terrible és la indiferència, perquè vol dir que no estàs generant res. Aleshores, amb la sàtira és encara més delicat, perquè és una eina que fa mal, sobretot quan et toca a tu. En cinc anys de Berguedà Online vaig veure passar molts polítics, i hi ha hagut persones que ho han portat francament malament. Al final, i encara que hi hagi gent que ho hagi volgut vendre així, no li he faltat mai el respecte a ningú en un article satíric.
L'han increpat directament?
Sempre hi ha algú que s’ofèn o que no li agrada el que dius. A mi m’han arribat a dir de tot, però no passa res. Al revés, trobo que en una societat sana has de poder fer això. Tampoc passa sovint, per això, perquè la majoria dels que se solen enfadar són polítics, i no són rucs. És de primer de política: no s’ha de respondre un artícle satíric, i si ho fas, ho has de fer d’una manera intel·ligent. Hi té més a perdre el polític que jo, que soc un xitxarel·lo que fa bromes. Jo no necessito que em vinguin a votar d’aquí a quatre anys, però ells sí. Tot i això, no he tingut grans problemes, més enllà d’alguna enganxada. I podria dir noms i cognoms, però trobo que no cal. A Berga se sap tot.
Quins altres objectius de futur té, tant personalment com pel Terra de Futurs?
Sobreviure i continuar fent coses. Soc una persona molt pragmàtica i per mi, el futur no existeix. Hi ha una cançó de La Polla Records que es diu Hoy es el futuro, i així ho penso. Últimament, m’han demanat com seguirà el projecte i només sé que l’últim és al desembre. Més enllà, no sé què passarà. Et puc dir que les ganes de seguir hi són, però insisteixo, no soc de pensar en llargs terminis ni de planificar, perquè sento que és com fer castells de paper. Amb el Terra de Futurs cada vegada tenim tot més clar i apamat, tot i que fer-ho realitat en cada edició continuï sent una espiral de bogeria per la feina que hi ha al darrere. Tenim les ganes i és possible que el projecte continuï perquè va bé, i més amb aquesta resposta del públic. De moment, puc confirmar que el convidat del desembre ja està lligat i serà molt potent.