Un matí de dissabte que passejava el gos davant de casa, el Pepe va veure que arribava, tot suat, el Genís del pis de sobre el seu, amb una bicicleta nova i llampant que donava gust de veure.
 
El Pepe, sempre amb ganes de fer-la petar, mentre l’altre obria la porta del garatge comunitari, s’hi va acostar i li va dir:
 
-Caram! Bici nova, eh Genís?
 
I el noi, cofoi per l’observació, va aturar-se i va començar a parlar-ne.
 
-Què, t’agrada?
 
-Molt! -va contestar el Pepe, mentre donava una estrebada a la corretja del gos que ja començava aixecar la pota per estrenar-li la roda del davant- Bé, jo no hi entenc gens, però fa cara de ser ben car aquest trasto.
 
-Més de 3.000 euros m’ha valgut -va dir el Genís, intentant no sonar massa pedant.
 
-Collons!!! -es va escandalitzar l’altre- Quina morterada. Això és una fortuna!
 
-No et pensis -va fer el ciclista traient-se el casc, perquè començava a fer calor- Són molts diners, és veritat, però no és pas de les més cares.
 
-Ah no?
 
-No! La bici del veí de l’àtic segona... Saps qui vull dir?
 
-Sí, i tant. Aquell estirat que té una dona que està com un tren, però que no et diuen mai ni piu quan te’ls trobes a l’escala.
 
-No. Sí que parlen. El que deu passar és que no us deveu haver tractat gaire i...
 
-Està bona, eh?
 
Per un moment, al Pepe se li’n va anar el cap de la conversa. Però el Genís no li va permetre.
 
-Va, no em distreguis, que parlàvem de la bicicleta.
 
I amb un punt de derrota, va afegir:
 
-Doncs la seva, aquella blanca sense lletres que té penjada a la paret de la plaça d’aparcament, en val vora 12.000 d’euros.
 
I tornant definitivament a la conversa, el Pepe va concloure:
 
-Dos milions de peles i encara has de pedalar??? Doncs quina merda de bicicleta, no?
 

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Bet Calderer és una berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col·laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.