L'audiovisual «Vides de Patum» dona veu als records de Ton Elias, Emília Rodríguez i Ramon Vilalta

Més d'una quinzena de persones han compartit les seves experiències patumaires des de l'any 2016 a través del projecte audiovisual Vides de Patum. Es tracta d'una iniciativa promoguda per l'Ajuntament de Berga i el Consell Municipal de La Patum per recollir el testimoni oral de persones vinculades a la festa berguedana amb l'objectiu de deixar constància de l'evolució de La Patum evocant els seus records i vivències en format d'entrevista breu.

L'edició d'enguany, estrenada al novembre, inclou tres noves peces audiovisuals protagonitzades pels berguedans Ton Elias Curtichs, Emília Rodríguez Artigas i Ramon Vilalta Blasco. Les entrevistes han estat realitzades pel periodista Xavi Rossinyol i les peces audiovisuals han comptat amb el grafisme de Salvador Vinyes i l'edició de Produccions MC. 

Dilema familiar entre comparses

El Ton Elias Curtichs ha viscut La Patum des de petit, però va créixer enmig d'un dilema familiar, entre comparses: una part eren guitaires i l'altra geganters. Ell va començar anant amb la guita grossa quan era molt jove, però pocs anys després, va formar part de la comparsa dels gegants, on es va quedar fins que va ser gran. Un cop va deixar els gegants, va començar a tocar el bombo amb la cobla i va poder combinar dues de les seves passions: La Patum i la música. El Ton també està vinculat a La Patum del barri de la Pietat i va participar en una sortida que es va fer a Tarragona per mostrar la festa. En l'entrevista, Elias recorda el seu pas per les diferents comparses i aporta anècdotes divertides sobre les seves habilitats amb els instruments de percussió abans d'iniciar el seu aprenentatge musical, entre d'altres.
 

Patumaire des del bressol

L'Emília Rodríguez Artigas va néixer el 18 de maig de 1956 a l'antic hospital situat a la plaça Dr. Saló. L'estada a l'hospital es va allargar i la sortida va coincidir amb la celebració de La Patum, així que podia percebre el bullici de prop. Aquest fet va convertir l'Emília en patumaire des del bressol i podria explicar la seva devoció pel Corpus. La tasca com a docent va propiciar la creació d'un crèdit de síntesi dedicat a La Patum, juntament amb altres companys i companyes del centre d'educació secundària on treballava, per transmetre a l'alumnat els orígens i l'estima per la festa. L'Emília també ha explotat la seva faceta televisiva, ja que durant anys va compartir pantalla amb la historiadora Dolors Santandreu, comentant les retransmissions de La Patum per Televisió del Berguedà. També ha estat col·laborada dels Vestidors de Plens i Maces durant més de dues dècades perquè el seu marit formava part de la comparsa. En el vídeo, l'Emília explica anècdotes d'infantesa contemplant la festa des d'un dels edificis de la plaça de Sant Pere, les corredisses accidentades davant la guita durant el passacarrers i els elements que formen part del kit que s’entrega als saltadors de plens i que ha elaborat durant anys.   

Combinar passió i feina

El Ramon Vilalta Blasco va passar la seva infantesa i joventut a Castellar de n'Hug, però més tard, es va establir a Berga. Per motius laborals, coneixia a Melitón Massana, cap de colla dels gegants, i un dia li va oferir entrar a la comparsa. El Ramon sempre va fer ballar la geganta vella i recorda haver fet molts salts durant els passacarrers, ja que el nombre de geganters era inferior a l'actual. Durant anys, va combinar la passió pels gegants amb la seva tasca a la brigada municipal i va estar involucrat en l'organització de la festa. En l'entrevista, el Ramon explica el motiu pel qual ningú volia portar la geganta vella, les tasques que va assumir quan treballava a la brigada (com per exemple el muntatge d’estructures, la gestió de la pirotècnia o la recerca de vidalba). L'any 2000 va posar fi a la seva etapa com a geganter i ara viu La Patum d'una forma més reposada: des del sofà de casa.