La bruna dels Pirineus és una de les tres races autòctones de vaca a Catalunya -juntament amb la Pallaresa i la de l'Albera-. Als territoris on s'ubica, gaudeix de prestigi, però a mesura que s'allunya el consumidor, la nomenclatura passa a ser pràcticament desconeguda. Per trencar amb aquesta tendència, diferents agents de tota la cadena alimentària s'han aliat per revertir aquest context i fer de la bruna dels Pirineus una carn reconeguda i apreciada per les seves qualitats. La iniciativa està impulsada pel grup Bon Preu i Pirinat, i també pretén millorar "encara més" la qualitat del producte i contribuir a la viabilitat de l'activitat ramadera.
"És un projecte de país", ha posat en relleu el director d'Operacions del Grup Bon Preu, Joan Sabartés, que ha incidit que la ciutadania també en podrà ser partícip a través de les seves compres. Des de fa un mes i mig, una trentena d'establiments del grup han inclòs diferents productes de la bruna dels Pirineus a la zona del taulell de carn. "Volem treballar a favor dels productors del país i amb una raça autòctona poc coneguda", ha emfatitzat el director, que ha apuntat que la relació establerta permet, a més, potenciar un sistema "d'economia circular".
L'intermediari és l'empresa Pirinat, natural del Ripollès, que s'ha encarregat d'aglutinar diferents explotacions pertanyents a la Federació Raça Bruna dels Pirineus (Februpi) per poder distribuir el producte. "Treballem posant el preu a l'inici i no al final", ha puntualitzat el director general de Pirinat, Enric Camprubí, que ha assenyalat que aquest sistema dona al ramader més estabilitat econòmica. "La Februpi va néixer per millorar la raça, així que aquest projecte és una bona oportunitat perquè el producte arribi al consumidor final", ha celebrat per la seva banda el president de la Federació, Joan Noguera, que ha reconegut que "és una porta més de sortida per un sector com el ramader que, com tot el que forma part del primari, sempre està en crisi". D'aquesta manera, Noguera s'ha mostrat confiat que, si la iniciativa evoluciona bé, "podrem ser el producte de vedella referent a Catalunya".
Donar a conèixer la raça és l'objectiu principal, però pel camí, altres branques neixen del projecte per millorar-lo. Una d'elles és que, aprofitant l'entesa, s'impulsarà un estudi genètic per destriar dels exemplars que ja vagin a ser sacrificats, la presència de dos gens en la raça que afavoreixen la tendresa i gustositat de la carn, segons ha compartit Camprubí. Amb aquesta observació, es podran anar apartant sementals per contribuir a una major presència d'aquests gens. D'aquesta tasca se n'encarregarà l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en una acció que també permetrà donar als ramaders un conjunt de dades i informació beneficioses pel desenvolupament de les seves explotacions.
La darrera motivació que justifica el projecte, tal com han assenyalat els ponents, és que el treball directe amb els ramaders, el respecte als seus processos i l'establiment de mesures per beneficiar la cadena en origen contribueixen a garantir la viabilitat del sector, amb l'impacte sobre el territori que això implica. "Estem davant d'un treball que permetrà que hi hagi pobles vius, actius en l'agricultura i la ramaderia", ha recalcat el secretari d'Alimentació del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Carmel Mòdol, que ha descrit la iniciativa com un "cercle virtuós" i ha defensat que "permetrà mantenir la vida al territori". També ha pres part de la presentació l'alcalde d'Olvan, Sebastià Prat, que ha agraït als impulsors que hagin escollit el municipi com a seu on posar en escena el projecte tot recordant la iniciativa local de la Muussegada, la Fira de la Vedella Autòctona de Catalunya, que ja aposta per "visibilitzar la producció bovina local" i afavoreix "la sobirania alimentària".
Amb tot, els presents han posat en relleu l'aptitud triple de la bruna dels Pirineus (carn, llet i treball), i ja han avançat que s'estan fent els primers passos per estudiar la potencialitat de la raça de cara a una possible producció lletera, si bé es troba en una fase molt inicial. Aquesta prova la farà un dels 310 socis de la Februpi, que compta amb uns 17.000 caps de bestiar distribuïts per les comarques de muntanya catalanes.