"A l'inici del segle XX els esports d'hivern eren tendència als països escandinaus i al centre del continent. Atrets per aquesta moda europea, un grup de joves benestants i amants de la muntanya van començar a lliscar, amb moltes dificultats, pels pendents catalans. A poc a poc, i gràcies a la millora de les vies de comunicació per arribar a la neu, la pràctica es va popularitzar, sobretot a Núria i a la Molina." Així s'inicia el reportatge "Els primers esquiadors. L'arribada a Catalunya dels esports d'hivern", que ha fet l'historiador Joan Carles Salmeron a la revista Sàpiens d'aquest mes de gener de 2018.

Al report s'hi explica que va ser el 1908 quan, empesos per Albert Santamaria –que havia estat testimoni del segon Concurs Internacional d'Esports d'Hivern a Chaminix–, un grup d'entusiastes es van unir per crear una secció d'esports de muntanya dins del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i van pujar, aquell Nadal, als Rasos de Peguera a fer els primers descensos.

Salmeron també aborda la creació, el novembre de 1936, del Regiment Pirinenc número 1, la primera unitat militar catalana des de 1714: dos batallons d'infanteria, amb una companyia d'esquiadors i dues de raquetes.