Si els porcs sabessin volar
i els rucs anar en bicicleta,
si la por fes pessigolles
i la sang no fos calenta...
Si tibessin més dos bous
que no un bon parell de tetes,
i tingués més força el cor
que el farcit de la bragueta...
Si la rosada fos rosa
i al matí no tingués son,
si la lluna anés de dol
i a les nits sortís el sol...
Si els coixins no recordessin
els plors de les nits de vetlla,
si jo no tingués memòria
i el passat fos una història...
Si es podés comprar el perdó
amb el cap cot i un petó.
Si els mitjos fossin solters
i les mitges mig senceres...
Si els versos d'aquest poema
fossin de nata i de crema,
i els poetes, pastissers,
i jo no tan llaminera...
Si la gana tingués set
i un forat no fos tan buit
i pogués passar un camell
pel forat buit d'una agulla
i l'agulla de cosir
que es va perdre en un paller
no s'hagués realment perdut
i hagués desaparegut
amb un fil de veu discret
que em xiuxiueja a l’orella
que de porc i de senyor
se n’ha de venir de mena...
Si em poguessis mirar als ulls
i em diguessis la veritat
com un home de debò,
potser arribaria a entendre
que t'ha pogut donar ella
que no t’hagi donat jo.
X![]() |
![]() |