La tasca desenvolupada pel Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona ha estat cabdal en l'estat de salut de la llengua a la capital de Catalunya, ja que al llarg d'aquests anys ha garantit l'arrelament del català a la ciutat. És per això que, en el marc del 25è aniversari del departament barceloní d'aquest organisme -que vetlla a través de 22 CNL territorials pel coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana en tots els àmbits-, que l'ajuntament de Barcelona ha volgut agrair amb un acte de commemoració aquesta acció de "patriotisme lingüístic", tal i com l'ha definit Jordi Manent, director del CNL Barcelona.

De fet, la feina del CNL, en especial entre la població immigrant a través de cursos de català, ha estat un pas necessari per garantir la catalanitat de Barcelona, fins al punt que es pertinent preguntar-se quin seria l'estat de la llengua sinó s'hagués format en català a més de mig milió d'alumnes. En tot cas, Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de cultura, ha volgut destacar el paper "d'element cohesionador" de la llengua, alertant que, tot i no tenir "fins ara un Estat al darrera que li doni protecció i projecció", té la garantia de tenir una capital "disposada a posar-se al capdavant", perquè "Barcelona no s'entén sense el català".

Per la seva banda, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha volgut retre homenatge a tots aquells que han "eixamplat el català" i ha fet possible que el català sigui un element "significativament però no definitivament normalitzat". "El català ha guanyat gràcies a l'esforç col·lectiu", ha afegit el conseller, al temps que s'ha felicitat que s'hagi aconseguit "ubicar el català dins de les llengües vives del món", malgrat tenir "un Estat que en termes de llengua és un Estat impropi, que no ha ajudat, més aviat hi ha posat pegues".