Adrià Puntí (Salt, 1963) portava molts anys callat, si més no parcialment. El seu últim disc oficial, Maria, va aparèixer l'any 2003, per bé que en aquest llarg període ha anat salpebrant la seva manca d'enregistraments oficials amb gires, col·laboracions i aparicions en diversos projectes, com un documental sobre la seva persona. Ara bé, l'aparició del llibre Incompletament Puntí el 2013 i l'EP Benvinguts al desastre a principis d'aquest any ja veia presagiar l'imminent retorn oficial de l'artista. I ho fa amb treball doble, el disc La clau de girar el taller (Satélite K, 2015) i el llibre Enclusa i el cop de mall (Autoeditat, 2015) que el situen altre cop en la primera línia musical i que presenta aquest dissabte a L'Auditori de Girona.

Fill predilecte de Salt -"ara ja soc sir", bromeja-, Puntí rebla el clau amb aquests dos nous treballs, conscient que a banda de músic reputat és sobretot un lletrista consumat. "La part literària és fonamental en els meus discos", admet, al temps que explica que ara ha pogut trencar el seu silenci gràcies a la "transformació de la manca d'inspiració en una catarsi creativa". El que té clar és que aquest cop, no passaran dotze anys fins que tregui nou disc. Potser un que té mig fet amb en Quimi Portet.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9VJQftG_xEg[/youtube]
- El seu darrer disc d'estudi, Maria, és de l'any 2003. Com és que ha deixat passar tant de temps fins l'edició d'un de nou?

-H an passat tota una sèrie de coses, sobretot burocràtiques, que m'han condicionat la vida, i m'he dedicat a altres coses. Tenia clar que si feia un disc havia de tenir una sèrie de condicions que fins que no han aparegut no s'ha pogut fer.

- El que és cert és que durant tot aquest temps hi ha hagut demanda d'Adrià Puntí.

-Sí. He fet gires, documentals, moltes coses. Però hi havia també vicissituds internes, contractuals. En alguns aspectes era un infern, però també cal agafar-s'ho pel cantó positiu i aquest aparent silenci, vulguis o no vulguis, és una mena de reorientació artística.

- Al gener va actuar al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat dins de la programació del BarnaSants. La sala plena i totalment entregada reflectia les ganes que hi havia d'Adrià Puntí. Per a vostè també havia arribat l'hora de satisfer aquell públic incondicional amb un disc?

- No és tant que arribés l'hora. Jo vaig fent, i si hi ha feedback amb la gent, millor que millor. Sembla que ara ho tenim això, i ho corrobora l'última tongada de concerts, amb sold outs i molt bona resposta per part de la gent. Encara que en el fons ho faig per mi mateix, millor sentir-se amb el suport de la gent.

- Les cançons del nou disc, son fetes d'ara?

- No. Un cop vaig acabar Maria ja vaig fer la cançó de La clau de girar el taller, tot i que ja no és la mateixa que ara. Ha plogut molt i l'hem anat reformant i revisitant, no només aquesta, també d'altres com Tornavís. Hi ha cançons del 2004, del 2006 i de més noves, però al final està tot acotat al moment present, el que sona està al dia. No hi ha cap cançó que soni a vella.

- En tot cas, amb tant de temps pel mig hi ha hagut temps de rodar-les en directe.

- Sí. Perquè de fet tota la vida he fet el mateix. Quan presentava Triquiñuelas al oleo d'Umpah-Pah ja estava fent El sueño dormido, cançó que va sortir a La columna de Simeón. Sempre ho he anat fent d'aquesta forma.

- El llibre Incompletament Puntí, va servir de rodatge per al disc La clau de girar el taller i també pel llibre Enclusa i un cop de mall?

- Va ser un abans i un després. De fet Enclusa i un cop de mall forma part de la trilogia que vaig anunciar un cop vaig fer Incompletament Puntí. Però Enclusa i un cop de mall és la tercera part, la segona encara me la guardo.
 

- Com es complementen el llibre i el disc?

- Amb La clau de girar el taller vaig veure que tenia material suficient per fer alguna cosa més i tenia la necessitat de dibuixar, d'escriure, per aprofundir en el que és el disc. Per això vaig creure convenient treure Enclusa i un cop de mall. Són dos treballs que podrien ser independents, no dic que no ho siguin, però si et poses a escoltar La clau de girar el taller i comences a fullejar el llibre, t'enganxes a un viatge molt interessant. A part que a Enclusa i un cop de mall tens l'oportunitat de gaudir de les lletres del que és La clau de girar el taller, juntament amb les cançons que no surten al disc.

- Fa uns mesos va treure l'EP Benvinguts al desastre, amb algunes de les cançons que apareixen a La clau de girar el taller.

- Sí era una mica per recordar el temps que fèiem maquetes, esta gravat d'un concert qualsevol i el vaig treure perquè encara estava en aquell procés de silenci però veia que ja s'estava inflant la panxa del que seria el disc i el llibre.

- A què fa referència el concepte La clau de girar el taller?

- Ve d'una broma que es feia als tallers, on t'enviaven a buscar-la per riure's de tu, té un punt humorístic, però també té la seva serietat, perquè per a mi el significat de La clau de girar el taller és fotre un bon cop de mall, no se si tindrà la resposta que espero, però si que és la meva intenció. A més, la cançó és on la columna vertebral agafa solidesa, amb l'ajuda de Tornavís.

- En aquest sentit, és com un desllorigador, com un interruptor que ho fa funcionar tot?

- I també per acabar de collar les coses, que siguin sòlides. El fet que hagi durat tant de temps aquest part, a pesar que hi hagi un punt impressionista al final que sempre hi és quan ets a l'estudi, perquè vénen noves idees a l'estudi, ha facilitat que estigui molt ben collat, perquè té bones peces. Quan fas un edifici has de tenir bons fonaments. Hi ha improvisació però sobretot hi ha molta cosa premeditada.

- Tant en les noves cançons com en tota la trajectòria, les lletres configuren la part més important de la seva obra. Fa la impressió que ha de costar donar les lletres per acabades, trobar les paraules adequades i precises per dotar-les de valor literari.

- Sí. De fet, aquesta ha estat una de les raons per les quals La clau de girar el taller no ha sortit abans. Va haver-hi un moment determinat en aquest desert, si es pot dir així, que la part literària, que per a mi és molt important en els projectes que faig, no m'acabava de sortir, i per això ho vaig deixar una mica de banda. Però quan em va sortir la lletra de La clau de girar el taller, allò va ser el punt energètic per saber què volia dir. La part literària es fonamental en els meus discos, és de les coses que em fa gaudir més en els treballs que faig. Aquesta manca d'inspiració lletrística de cop i volta va produir una catarsi creativa i hi ha cançons que sí que m'han costat molt de temps però d'altres les he pogut fer en deu minuts i estic molt content dels resultats.

- A què es deu la catarsi, hi ha alguna raó?

- Senzillament és com a Incompletament, que jo tenia clar que havia d'explotar una part iconoclàstica, agafar textos de feia anys i allò em va inspirar a fer dibuixos a les fosques, amb la mà dreta, amb l'esquerra o amb les dues alhora. Va fluir així.

- De cara a la presentació en directe, ja no compta amb la Band Bang Bang, la formació de la seva última gira, què ha passat?

- Hi ha hagut una reestructuració, ara hi ha més gent amb un format diferent, amb vents i cordes, perquè ara hem de defensar un altre projecte.

- Presenta el disc a Girona aquest dissabte. I després què?

- Preparem la presentació a Barcelona de cara l'any vinent, però potser hi ha alguna actuació sorpresa abans de Nadal per Barcelona i altres llocs. També farem concert a Madrid.

Adrià Puntí actua aquest dissabte a L'Auditori de Girona
 

- I ja pensa en projectes nous?

- Estic posat en la pel·lícula Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc, però amb Enclusa i un cop de mall i La clau de girar el taller ho he hagut d'aparcar una mica, però no ho abandono. I també tinc altres coses al cap.

- A vostè ja li agrada això de fer de tot. Discos, llibres, vídeos...

- Sí. De fet una de les coses que ens vam posar d'acord amb Satélite K va ser la qüestió dels vídeos. M'hi trobo a gust com a realitzador i director, i qui coneix les meves cançons més bé que jo? És veritat que treballo en equip i valoro els punt de vista externs, però m'agrada remenar la paella.

- En Quimi Portet també es fa ells els vídeos. Per cert, col·labora al disc en una de les cançons.

- Sí, de fet amb ell tenim un disc preparat a la nevera. Està molt avançat, podria sortir la setmana que ve si volguéssim. I també tinc coses a la nevera amb en Bunbury, que també col·labora al disc.

- De tota manera, ara no farà esperar més de deu anys als seus seguidors, oi?

- No. No ho crec.

- Durant un temps va deixar de ser Adrià Puntí per recuperar el seu nom oficial, el de Josep Puntí. Ara recupera l'artístic. Com va tot això?

- Tot plegat té a veure amb la Història d'un savi vilatrista. És la història de dos germans, de ficció però inspirada en fets propers. El fet de diferenciar-me entre Josep i Adrià té a veure amb el fil conductor d'aquella cançó. En un moment determinat vaig decidir fer-ho així.

- Vostè encara toca en directe La catximba i els rostolls d'Angelina, amb bona recepció del public. Quina herència ha dxat Umpah-Pah?

- Sempre repeteixo el mateix. Tots els grups en que he estat, no només a Umpah-Pah, m'han servit per aprendre. A tots els grups sempre hi ha moments obscurs, però majoritàriament són molt positius i enriquidors.

- No s'ha escaigut mai fer un concert de retorn?

- De manera orgànica no ho veig. Mai pots dir d'aquesta aigua no en beuré, però per les referències que tinc de l'altra gent i la meva personal, ja veig que no es pot fer. Jo estic molt posat en el disc i el llibre, i no es pot fer tot.

- Salt l'ha distingit amb el títol de fill predilecte. Que se sent?

- Sí, ara sóc sir. No em dóna cap privilegi i la gent em continua saludant igual que abans, potser algú se'n fot un fart de riure però bé, sempre és més agradable una flor que un cop de pedra.

Adrià Puntí en una imatge promocional.