Pau Alabajos (Torrent, 1982), és dels cantautors valencians amb més potencial del moment. En actiu des del 2002, el 29 de setembre del 2012 va protagonitzar un fet excepcional en l'univers musical valencià, omplir el Palau de la Música de València amb un concert de reconeixement a la seva trajectòria a alhora, d'homenatge a Vicent Andrés Estellés, el poeta que ha significat per Alabajos la seva principal font “d'inspiració i influència literària i poètica”.

Dos anys més tard arriba el disc d'aquell concert, el doble '#PaualPalau' (RGB Suports, 2014), un compendi de la seva trajectòria musical salpebrat amb la declamació de versos del de Burjassot a càrrec de col·laboradors com Cesk Freixas, Núria Cadenes, Miquel Gil i Vicent Partal, entre d'altres. Alabajos, clar exponent de l'actual cançó protesta valenciana, no oculta el seu posicionament polític, vaticinant la sortida del PP de la Generalitat valenciana a les eleccions de maig i apuntant la paradoxa que precisament, el PP, a través de l'anomenada clàusula Camps de l'Estatut, podria fer possible la independència del País Valencià si Catalunya assoleix la seva independència.

-El concert va ser el 2012 i el disc surt ara. Com és que s'ha trigat dos anys?

-El procés ha estat més llarg del que esperàvem. No havíem fet mai un projecte d'aquestes característiques. Són 30 cançons, cal netejar pistes, fer remescla, i el problema bàsic és que Laura Navarro, autora dels arranjaments simfònics, estava estudiant a Bèlgica, i només ho podíem fer quan ella estava ací o aprofitant les vacances i entre unes coses i altres ha costat una mica mes, però són deu anys de carrera quan es fa el concert i ara són deu anys del primer disc.

-És el concert íntegre?

-Pràcticament. Hem llevat algun poema llegit per mi, però bàsicament és l'espectacle que vam fer.

-El concert es va plantejar com un recorregut per la seva trajectòria i salpebrat amb versos d'Estellés, perquè ho va fer així?

-Perquè feia molts anys que no es feia un concert d'aquestes característiques al Palau de la Música, ens hauríem de remuntar a l'època de Ricard Pérez Casado com alcalde de València [1979-1989]. L'últim va ser Raimon. A més, no només celebràvem nosaltres el deu anys, també reivindicàvem eixos espais públics que ens han sigut negats durant tot el temps, va ser una espècie de #ocupaelpalau, perquè el Palau de la Música és nostre, no dels músics, sinó de tota la gent que estàvem allà. I Estellés es mereixia un homenatge en un lloc així, perquè a més ha estat una inspiració i influència literària i poètica en la meva obra. Vam intentar establir un diàleg entre poemes i cançons de manera que els poemes parlaren i les cançons contestaren.

  -Amb el Palau de la Música de València passava com amb Canal 9, que només era per uns?

-Sí. Però a més, després del concert al Palau, Al Tall un any després va fer el comiat al Palau de Congressos, un altre espai negat, i Obrint Pas va triar el Teatre Principal per fer el comiat acústic en tres nits i tots van omplir. Els musics han perdut la por i els complexos i miren d'apropiar-se d'eixos espais que són nostres, que els hem pagat amb els impostos de tots els valencians i les valencianes. Si no tinguéssim el public que tenim no es podria fer, els espais els vam haver de pagar per poder-los omplir. 

-No van tenir cap facilitat de l'administració?

-No. Obstacles des del minut u, perquè no era la primera volta que ho intentàvem fer. Però es va haver de treballar molt des de l'agencia de management i al final ho vam poder fer en un moment de crisi on les institucions no poden dir no a qualsevol entrada de diners.

-Treballa en un nou projecte a hores d'ara?

-Sí, en el moment de tancar aquest disc em posí a fer cançons noves. No se quan eixirà. El projecte més immediat és una sèrie de concerts als Estats Units, a Nova York Chicago i a l'estat de Missouri.

-Hi ha diverses enquestes que asseguren que hi haurà un canvi polític al País Valencià. Que en pensa?

-Sempre dic que les enquestes son enquestes, però hi ha una part que és evident. El relat que durant l'època de l'eufòria urbanística, quan el PP es va endeutar per fer grans projectes com la Copa Amèrica, la Fórmula 1, la visita del papa, la Ciutat de les Arts i les Ciències, l'Aeroport de Castelló... Tot això es va fer gràcies a l'endeutament i crea un relat que la gent creu, que els diners circulen al País Valencià, no s'aprofundia en on anaven o es quedaven, però la sensació era que l'economia creixia, i quan la bombolla urbanística esclata, el relat es trenca perquè els bancs comencen a demanar els deutes i es veu que les grans construccions eren gegants amb peus de fang. El PP va utilitzar el poder de manera caciquista i amb funcionament de clientelisme. Però ara el PP despatxa gent que té carnet del propi partit,hi ha gent del PP que està defenestrada. Per això hi haurà canvis sí o sí. Hi haurà un moment que entrarà un nou govern, siga el que siga, que obrirà els calaixos i traurà totes les factures.

-Hi ha capacitat per oferir una alternativa al govern del PP?

-Sí, però caldrà molta generositat del partits polítics. No sabem els números que sortiran, però crec que el canvi es necessari i fins i tot si el PP governara en minoria ja no seria el mateix, no podrien fer les barbaritats que estan fent.

-El PP s'ha significat per una política lingüística contrària a la llengua valenciana?

-La veritat és que el govern posa traves i obstacles. I l'exemple són els 125.000 alumnes que volen estudiar en valencià i no poden, perquè el govern prima moltes coses abans que l'ensenyament en valencià i això que s'omplen la boca de valencianitat i es presenten com els defensors de les senyes d'identitat. Però a nivell d'ús, la llengua creix, i més en el sector cultural, en la música hi ha un creixement exponencial, dels anys noranta a ara ha canviat molt, de tenir dos o tres grups, amb Obrint Pas traient el cap, de sobte hi ha una generació amb músics que peguen fort, La Gossa Sorda, Orxata, Aspencat, i el ventall estilístic s'obre, amb hip-hop, rock, jazz, cançó d'autor... I cada volta hi ha més discos i més públic.

-Però encara falta indústria.

-Això per descomptat, és l'assignatura pendent. Este treball l'edita RGB Suports però en col·laboració amb Buero Músiques. Pensa però que al País Valencià no hi ha cap mena d'ajuda.

-Com es viu al País Valencià el procés polític català i quines repercussions pot tenir?

-Hi ha opinions per a tots els gustos, en Raimon ja va dir la seva. Jo se que poden passar varies coses, però cal tenir clar que els ritmes del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears són diferents tot i la unitat cultural i d'identitat indubtable. La independència de Catalunya generarà una polarització de les forces polítiques, ara el PP utilitza la carta de l'anticatalanisme de manera exacerbada fins al punt que els empresaris valencians diuen que ja està bé de forçar la màquina. I a més, hi ha la clàusula Camps, per la qual qualsevol competència que assumisca una comunitat autònoma la podem assumir en qualsevol moment, i quina competència més gran hi ha que la independència? Vaja, que el País Valencià podria ser independent gràcies a la clàusula Camps.