Granollers va patir durant la Guerra Civil un dels bombardejos més cruels per part de l'aviació feixista italiana, establerta a les bases aèries de Mallorca. Un episodi que va foradar per sempre la memòria de la ciutat i que va canviar la vida de la seva gent. Un projecte de recuperació històrica va anar recuperant part dels records dels testimonis d'aquella brutalitat. 

Albert Forns (Granollers, 1982) és escriptor i periodista. El bombardeig també forma part de la seva memòria. Va perdre un besavi sota les runes. Ara publica I el cel ens va caure al damunt (Edicions 62), una visió d'aquell episodi des del punt de vista de la gent que ho va patir. Forns ha guanyat el Documenta amb la novel·la Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) i el BBVA Sant Joan de novel·la per Abans de les cinc som a casa.
  
- Què va passar el matí del 31 de maig del 1938?

- El 31 de maig del 1938, a les 9.05 hores del matí, bombardegen Granollers. És una hora punta, les dones van a la plaça o estan fent cua a la Porxada, que és el mercat, els nanos van a l'escola. És un moment de bullici i és en aquest instant que cinc avions italians deixen anar 60 bombes. És un d'aquests bombardejos com tants d'altres hi va haver, però el de Granollers és especialment virulent perquè en un minut mata 226 persones. Hi ha més de mil ferits. És un bombardeig inesperat perquè Granollers és un poble de la rereguarda, no ha patit fins aleshores cap atac. De fet, ni tan sols s'han construït refugis, ni sonen sirenes. Els bombardejos són una cosa que passa a Barcelona i qui té molta por ja no hi va mai a Barcelona. 

- Per què creu que es va triar Granollers?

- En aquella situació, els avions italians bombardejaven pràcticament cada dia i van bombardejar tot el litoral català i valencià. Fins a la Transició, aquesta història no s'ha pogut estudiar bé. Durant el franquisme corria tota mena de rumors sobre els motius possibles, si anaven a Terrassa i es van equivocar, si volien anar a Barcelona, foren repel·lits i van deixar anar les bombes en qualsevol lloc. Però amb els estudis fets ja se sap que l'objectiu del dia era la central elèctrica de Granollers. Però amb el fet de llançar les bombes a tanta distància, van fallar, no van tocar la central, sinó el mercat, l'escola i una pila de cases.       
 
- Pel que explica al llibre, ja se'n sap quasi tot d'aquest episodi sagnant. Fins i tot el noms dels qui ho van perpetrar.

- Sabem els noms dels pilots. El meu llibre és la darrera etapa d'una recerca històrica que fa dècades que dura i s'inicia amb un grup d'historiadors anant a arxius italians i d'aquí. Primer es deia que havies estat avions alemanys. Però es va trobar el quadern de vol  i es va saber quins pilots eren. Tots es canviaven el nom quan aterraven a Espanya i es posaven pseudònims, però sabem quins avions eren i qui hi anava. El govern italià va fer tots els possibles per impedir que se'ls pogués demanar responsabilitats i fins que no va morir l'últim no se'n va saber més. Moltes coses les sabem gràcies a la feina feta per historiadors locals de Granollers i hi ha historiadors mallorquins especialitzats en l'estada dels italians, els hotels on estaven i què feien per distreure's. Jo el que faig és una tasca periodística de buscar informació. El llibre comença amb aquest viatge dels pilots a Granollers. Com que llancen les bombes des de molts metres, no veuen els morts ni la sang i se'n tornen. Per ells és com una simulació.

- D'on venien?

- De Son Sant Joan. Els pilots italians estaven a les bases de Mallorca, on el bisbe Miralles va beneir aquests bombarders. Hi ha una foto al llibre on això es veu. Les bases de Mallorca són les causants dels bombardejos d'aquells moments. El març del 1938 a Barcelona hi ha tres dies seguits en què no paren de caure bombes i moren 2.000 persones. És també quan hi ha la bomba del Coliseum. Hi ha el bombardeig de Tàrrega, de Figueres. I no en sabem gaire. La paradoxa és que potser sabem més del bombardejos de Dresden, Londres o Hiroshima que dels de la Guerra Civil.    

- És un dels temes pendents per als historiadors?

- S'han fet investigacions, però les històries humanes han costat més de reflectir, que és el que jo he intentat explicar. Les conseqüències humanes dels bombardejos, com impacten en la vida de la gent a partir d'una trentena de casos. Com un minut et pot fer perdre la mare o et pot matar un fill, o mutilar-te, o et fa passar el pitjor matí de la vida, buscant el pare que no apareix. 

[blockquote]"He intentat explicar les conseqüències humanes dels bombardejos, com un minut et pot fer perdre la mare, mutilar-te o fer-te passar el pitjor matí de la vida buscant el pare que no apareix"[/blockquote]
- Com ha recollit tots els testimonis?

- Jo em dedico a estudiar el bombardeig de Granollers perquè em toca de prop. El meu besavi és una de les víctimes, mort al bombardeig de la Porxada. És el que conec més, però a banda hi ha una feina feta que va començar fa 20 anys, de construir un arxiu de memòria oral entorn el bombardeig. És una feina de l'Ajuntament de Granollers i el Memorial Democràtic que elabora uns qüestionaris ben fets, amb historiadors entrevistant testimonis que van sobreviure aquell dia. Aquest arxiu té una seixantena de testimonis. Aquest és un testimoni real. Jo no volia fer una novel·la. Tenim els vídeos, que estan online, però que els darrers anys han tingut poques visites perquè la gent no mira un vídeo així de dues hores. És un material molt bo, però molt desconegut, i ha estat el meu material per fer el llibre. La sort és que tenim els testimonis, perquè aquesta gent està desapareixent.    
 
- N'ha conegut alguns?

- Sí. Jo he participat en les entrevistes dels darrers tres anys. Vam fer una darrera crida a supervivents i en aquesta darrera van sortir divuit testimonis que encara no havien parlat. 

- Divuit en els darrers tres anys. Estem parlant de gent molt gran.

- De més de 90 anys. Hi havia persones que ens van mostrar records familiars o algun dietari que ens deixaven llegir. 

- De la gent amb qui ha pogut parlar, hi ha algun cas que l'hagi frapat especialment?

- Sí, és clar. M'ha agradat que el llibre recull testimonis de tota mena i intenta explicar el bombardeig des de tots els punts de vista. Hi ha el testimoni d'un senyor que aleshores era un nen d'una farmàcia, la farmàcia Arimany, i explica com va passar el dia curant ferits a casa, i hi ha tanta sang al terra que rellisquen. Tenim testimonis de l'hospital de Granollers. Dels testimonis últims, tenim el cas d'una senyora a qui li va caure la casa a sobre. Era una nena que sortia cap a l'escola i s'estava cordant les sabates a la porta de casa. I explica tota l'aventura per sortir a través d'una finestra esquerdada. Viurà tres dies a l'hospital, on intenten treure-la la metralla del cap amb unes pinces. Històries molt impactants. A moltes nenes les tenen al pati de l'escola, esperant que les vagin a buscar. Tres germanes són les darreres que esperen a la mare. Al final, ve una tieta. La mare ha mort fent cua a la Porxada. Són històries molt frapants. No sé com serà el meu següent llibre, però en aquest llibre he treballat amb un material que té un abast universal.    

- Explica la vivència d'un periodista estranger allotjat a la Fonda Europa que sent l'esbufec d'un home sota les runes.

- Un dels problemes del llibre és que hem anat 85 anys tard. La sort, per dir-ho així, és que com que va ser el dia més bèstia en la vida de molta gent, se'n recorden dels detalls. El llibre està fet a partir d'una vintena de testimonis que tenim gravats i uns altres que jo considerava que hi havien de ser però que no havíem entrevistat. Com Paco Parellada, l'amo de la fonda Europa. O en Joan Triadú, que era mestre a Granollers en aquell moment. Ell va fer un diari del seu any 1938 a Granollers. 

- Sí, sobta trobar-lo al llibre.

- Era un nano de 16 anys que feia classes a alumnes amb qui es portava pocs anys. Vaig trobar en un llibre de l'escriptor basc Kirmen Uribe com explicava la història de Robert Mussche, aquest periodista belga que es troba a Granollers aquell dia, i surt a intentar ajudar. Escolta una víctima que està sota les runes i demana ajuda, però ell no és capaç de treure les pedres de sobre i al cap d'una estona la veu deixa d'escoltar-se. És una escena que sempre recordarà.
 
- També explica com es va viure el bombardeig des de la casa de la família Umbert, els propietaris de la fàbrica Umbert que estaven refugiats a Sant Sebastià. 

- Els fabricants van marxar per supervivència. Els Umbert pensen que podran recuperar la fàbrica quan tornin. Tenim una tesi doctoral sobre la família i la seva correspondència. 

- Quin paper van jugar després de la guerra?

- Els Umbert són la gran fàbrica de la postguerra i dona feina a molta gent. Molts estaran agraïts. Quan tornen el 1939, primer es desanimen molt quan veuen la fàbrica cremada i pensen de tancar-la. Són els mateixos treballadors els qui s'ofereixen a reconstruir-la. 

- Van tenir algun paper en la repressió?

- No ho crec especialment. No ho tinc constatat.     

- Parla en un moment del llibre de l'olor de la mort.

- Hi ha el testimoni d'una persona que explica que tenen els morts en espera d'enterrar-los en una fossa comuna, però fa tanta calor que les olors són increïbles. Algú parla de l'olor dolça de la mort, però també hi ha qui explica que ha d'anar amb un mocador ruixat de colònia per suportar aquelles fortors. O el que va costar per treure la sang de moltes façanes. O històries que a mi em gelaven la sang de com a l'hospital estan amputant i curant, i de cop veuen aparèixer les monges que havien treballat a l'hospital tota la vida i s'havien amagat al començar la guerra. I aquell dia surten per ajudar, arriscant les seves vides. 

- No els passarà res?

- No els passarà res. 

- Durant anys, es va amagar aquest capítol de la memòria de Granollers. Parlar del bombardeig era una cosa prohibida.

- Durant molts anys, tothom sabia les seves històries, però no les podia socialitzar.  

- És cert que cada 31 de maig, durant el franquisme, feien sonar unes sirenes perquè la gent se'n recordés?

- No he acabat de tenir això clar. També es diu que era cada 18 de juliol o que era el dia de l'entrada dels franquistes a la ciutat. I es farà fins als anys setanta. Un dia, els joves van fer sonar les sirenes l'11 de setembre.  

[blockquote]"El nen de la farmàcia Arimany explica com va passar el dia curant ferits a casa, i hi havia tanta sang al terra que relliscaven"[/blockquote]
- El bombardeig va canviar Granollers?

- Va afectar d'una manera o altra totes les famílies. Tothom té o un familiar mort o ferit, o un amic mutilat o un company de feina que ha perdut algú. O problemes com l'enfonsament de la teva casa o de la fàbrica on treballaves. Triadú explica que els dies següents la ciutat queda pràcticament deserta. Queda un estat d'ànim de vençuts. Hi ha un tremps de ciutat vital i republicana que el bombardeig contribueix a enfonsar. El bombardeig provoca que es tinguin ganes que s'acabi la guerra. Ni que guanyin els altres.

- Hi ha un debat entorn la memòria democràtica. El PP ja ha dit que si arriba al govern derogarà la llei. Tem que es pugui produir una reculada en aquesta recuperació de la memòria?

- Jo no tinc cap recança respecte a la memòria, de totes les memòries, les de tots els bàndols. Les lleis de memòria també han estat una arma política quan haurien d'estar-ne fora. Això és herència de com es va fer la Transició i és una pena que la memòria encara sigui una arma llancívola. I és una llàstima que aquestes coses continuïn passant. Jo he volgut fer un llibre que, a partir del cas de Granollers, et puguis fer la idea d'una tragèdia que es continua produint.

- Crec que ho ha fet. El seu llibre és molt més que història local. I, coincidint amb la guerra d'Ucraïna, molt actual.

- He presentat el llibre amb el Manel Alías, que això ho ha viscut a Síria, a Mariupol... Vuitanta-cinc anys després, això continua passant.