"Vas ser tu qui va dir que podríem remodelar el món". "És el que vam dir que faríem". "Perquè estava enamorat de tu". 26 segons de tràiler que han fer saltar pels aires un dels secrets més mal guardats de la història de la literatura juvenil. Albus Dumbledore, el carismàtic director de l'escola Hogwarts i un dels personatges més importants de l'univers de Harry Potter, explicava el seu amor per un home. Realment era una situació molt coneguda per milions de fanàtics de la saga literària i cinematogràfica creada per J.K Rowling. La mateixa autora ha detallat diverses vegades que Dumbledore és homosexual sense cap mena de problema, però mai havia estat traslladat aquest assumpte a la trama ficcionada. Els 26 segons de tràiler exposaven una escena transcendental d'una relació d'amor emmarcada en una trama superior i més dramàtica. 26 segons que es van convertir en una espècie de reclam per a l'audiència, en només un avançament que animava els espectadors a visitar les sales de cinema. O només són això, 26 segons d'un tràiler més d'una de les pel·lícules amb expectació de major taquilla de la temporada.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0QhSC3q_pZ0[/youtube]
La figura de J.K. Rowling plana per sobre de tot aquest fangar de polèmiques al voltant de la seva obra, una de les més importants de la història de la literatura juvenil pel que fa a impacte, vendes i estadístiques. En darreres declaracions sobre les dones transsexuals han situat l'autora britànica de 56 anys en l'ull de l'huracà de molts col·lectius en defensa dels drets LGTBIQ+. Responsable del guió de la darrera obra de la saga Fantastic Beasts, Rowling torna a ser objecte de crítica per la decisió creativa que ha suposat l'orientació sexual de Dumbledore, exposada de manera tan clara en el tràiler i després en tota la trama de la nova saga. Les acusacions de queerbating han tornat sobre la taula de l'escriptora, que ja va rebre les mateixes crítiques quatre anys enrere amb la primera pel·lícula de la saga.

Què és el queerbating? Ho explica de manera molt clara Juan Sanguino a Vanity Fair. "El queerbaiting (literalment, esquer gai) consisteix a utilitzar connotacions LGTBIQ+ en productes de la cultura popular però sense arribar a consumar-los, desenvolupar-los o, en definitiva, explicar-los". I és en aquest escenari on Rowling, Dumbledore i la trama de la nova saga de l'univers Harry Potter posa els peus a la galleda de la qual la majoria de les productores comercials de Hollywood no sap sortir. "El cinema comercial és incapaç de plasmar realitats LGTQBI+ perquè no hi ha una assessoria adequada ni cap mirada més del col·lectiu. Els personatges solen ser maniqueus, plens de clixés... exemples clars són Call me by your name o La vida de Adèle" explica el periodista Rubén Serrano, expert en perspectiva LGTBI+ i de gènere.

El crític de cinema Javier Zurro, d'eldiario.es, va més enllà i apunta a les qüestions primordials de les grans productores de la indústria. "El cinema comercial té por de qualsevol polèmica i qualsevol assumpte que els pugui provocar menys rèdit econòmic", assegura. Ell mateix certifica amb diversos exemples d'empreses coneixedores pel públic general, com Marvel i Pixar, que segueixen caminant amb peus de plom -i a estones, coixos- amb aquests temes. En especial, en la manca de diversitat o de les realitats socials que viuen els espectadors. "Fa pena que en pel·lícules comercials com la saga Marvel no hi hagi hagut, fins a Eternals, una parella homosexual. És una cosa que han d'afrontar aviat, i crec que la llei del don't say gay a Florida pot ser un punt d'inflexió perquè decideixin fer-ho", lamenta Zurro.

[h3]Dumbledore i Grindelwald: el símptoma d'un problema major?[/h3]
L'homosexualitat de Dumbledore i la seva relació amb Grindelwald ja va ser un problema pel suposat queerbating que va patir la primera obra de Fantastics Beasts. "Durant anys, la comunitat LGTBIQ+ s'ha conformat amb aquestes concessions minúscules, tan subtils com anecdòtiques, perquè és al que està acostumada", exclamava Sanguino a Vanity Fair. Una tàctica, una estratègia, un vull-però-no-puc, considera Serrano. En canvi, per a Zurro no és un reclam, però sí que considera que la saga és incapaç d'explorar la relació de tots dos d'una manera natural. "Ja n'hi ha prou del subtext, afrontem aquests temes amb valentia i normalitat", indica.
 
La confirmació total de l'homosexualitat de Dumbledore respon a decisions creatives, però també a decisions comercials. Rowling va explicar per primer cop quina era l'orientació sexual del director de Hogwarts el 2007, en una lectura de la seva última obra. Va afirmar que sempre havia escrit el personatge tenint molt present aquests elements, però en cap moment de l'escriptura, de la saga literària o de les pel·lícules posteriors es pot confirmar cap escenari on es representi la seva homosexualitat. Tampoc es deixava entreveure. Només va començar a notar-se -alguna cosa- quan apareix el personatge de Grindelwald.

"Rowling és molt conservadora, tant ella com la seva història", explica Serrano, que critica les decisions empresarials que acaben capitalitzant les sexualitats del col·lectiu LGTBIQ+. "El món mainstream del cinema també ho és, en les seves pràctiques i formes. Ara hi ha cert aperturisme, pero el que manifesta és que només instrumentalitzen la identitat sexual, com és el cas de Dumbledore", remarca. És innegable el canvi de tendència de la indústria cinematogràfica, molt més oberta que un parell de dècades enrere, però també es fa evident les mancances d'aquest suposat aperturisme.

Històries subtils, a mitges, fent interpretar l'espectador en contraposició a les relacions heterosexuals que podien aparèixer en la mateixa pel·lícula que es presentaven aquests problemes. Identitats perdudes, trames incompletes o connotacions maniquees són els principals elements criticats per un col·lectiu que agraeix els gests, se'ls apropia, però els considera insuficients. "No existir, aquest és el problema", sentenciava Sanguino.