Amazon aprova amb nota la primera temporada de la sèrie d'«El Senyor dels Anells»

Una gesta pràcticament impossible. Gestionar una herència tan monumental com l'univers d'El Senyor dels Anells no és una tasca fàcil, i encara menys fer-ho amb l'allargada ombra de la trilogia de pel·lícules de Peter Jackson de principis de segle. Amazon, a base de cartera i valentia, es va enrolar en una aventura que prometia una eterna baralla amb els fans més acèrrims de la fantasia creada per J.R.R Tolkien. I el resultat, encara que tingui molts matisos, aconsegueix superar la prova i treure molt bona nota a l'examen. Franquejant onades de crítiques furibundes, una successió d'huracans en forma d'atac a totes les xarxes i plataformes possibles, provinents dels sectors més inamovibles de la religió tolkeniana i, simplement, sota la responsabilitat de construir una història decent, els principals creadors de la sèrie Patrick McKay i John D. Payne han sortit airosos d'una primera temporada de The Rings of Power, que aquest divendres tancava la primera tongada d’episodis.

Salvant les distàncies de l'obra de Jackson, la sèrie d'Amazon viu en una mateixa galàxia, però en un planeta diferent. Això ha quedat molt clar i marca les línies a seguir, consolidar o defensar per a la segona temporada. Construint una mitologia pròpia des dels fonaments i desenterrant uns personatges molt concrets des del fons de les pàgines de Tolkien, els creadors van cometre la gosadia (segons alguns) de prendre's llicències cinematogràfiques que responen a temps moderns i a una necessitat d'airejar les antigues escriptures del britànic. La seva lentitud a l'hora de presentar, explicar i evolucionar els personatges no és una desafortunada aposta: respon a una necessitat d'asseure l'espectador i donar-li espai a la trama perquè maceri en fusta de roure. No és fàcil desenterrar aquesta amalgama creativa de Tolkien sense un objectiu molt concret, haver d'evitar una caça de bruixes i, a sobre, haver d'excel·lir des del primer minut. Però insistim: el primer round els fa sortir airosos del quadrilàter.

Són evidents les picades d'ullet a les pel·lícules de l'anell, fetes amb certa cintura perquè l'espectador mitjà se situï. I és que en aquest final de temporada es destapen les veritables intencions dels creadors, que han esperat fins al darrer moment per revelar el nou rumb que prendrà la segona temporada. Al cap i a la fi, tampoc enganyen a ningú: el mateix nom de l'obra explica de manera explícita cap a on es dirigiran les obres, a més de comptar amb tot l'imaginari de Tolkien amb el qual es basen. Només calia assentar les bases en els primers episodis i aclarir, de manera eficient, el gir de guió que els permetria entrar per la porta gran a la pròxima temporada. Aguantar el vendaval de crítiques ja és una altra batalla que, sent sincers, no haurien de lluitar. Sempre es perden.
 
No han trencat mai la paraula del que prometien: la primera temporada de la sèrie s'ha desenvolupat davant d'un repertori tècnic impagable. Els escenaris s'han repetit (i repartit) de manera excel·lent davant els ulls dels espectadors que, atònits, reconstruïen una Terra Mitjana que fa 20 anys van recollir pràcticament en ruïnes a les històries de Jackson. A l'apartat del repartiment també se la jugaven. Amazon es va llançar a l'abisme a l'hora d'escollir intèrprets per a personatges icònics (recordem, mites de l'imaginari com Galadriel, Elrond, Durin o Sauron) que s'allunyessin de les cares conegudes a la indústria. Així es construeix un nou paisatge a la fantasia. Atrevint-te.

Les crítiques negatives que han atropellat la sèrie provenen, en bona part, de sectors inamovibles de la catedral imaginària de Tolkien. Amazon ha hagut de fer eslàloms estructurals en la seva història a causa d'haver obtingut drets parcials de l'obra escrita del britànic, cosa que s'ha pogut palpar als vuit capítols. Sense comprar aquesta premissa, sense entendre les qüestions de fons que envolten la producció general i les dificultats que comporta traslladar-la a l'espectador, es fa impossible entrar mentalment a la nova trama de ElSenyor dels Anells que s'obre a la petita pantalla. Si se superen aquests esculls, les magnífiques planes, muntanyes i ciutats de la Terra Mitjana són un cant a l'excel·lència narrativa a través de les imatges. Que es nota la inversió multimilionària, vaja.
 
El colofó ​​de The Rings of Power en aquest vuitè capítol és tancar trames de manera encertada (no negarem les formes una mica precipitades) per donar peixet als espectadors més exigents que han decidit comprar aquestes noves premisses argumentals: Sauron ha tornat, però no com hem vist en les trilogies anteriors; el món es prepara per caure en les tenebres, però mai com havíem vist abans; l'Anell no és el centre de la trama, en són tots els altres a la vegada. En la seva competició particular fora de càmeres amb HBO i la seva lànguida House of the Dragon, la companyia de Jeff Bezos també tenia un repte sever per mantenir audiències a un nivell exigible per a un segell tan significatiu com el d'El Senyor dels Anells. El resultat passa de l’aprovat. El supera amb nota.