La ciutat de Barcelona ha acollit aquest dissabte les celebracions de l'Any Nou xinès, la festivitat més important i tradicional de la comunitat xinesa arreu del món. El tret de sortida ha estat una desfilada que ha sortit de l'Estació del Nord i que han presenciat, entre d'altres, l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau i el secretari per la Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós.

Gent de totes les edats lluint vestits tradicionals, dracs i lleons han amenitzat la cercavila, que ha finalitzat a l'Arc de Triomf. Per emfatitzar la fusió cultural, i coincidint aquests dies amb les Festes de Santa Eulàlia, co-patrona de la capital catalana, també han participat colles castelleres, figures de correfoc i trabucaires. L'any nou, el 4713 en la cultura xinesa, va començar oficialment dilluns i enguany és el del Mico de Foc. Segons dades de l'Ajuntament, fins el 31 de desembre de 2015 estaven censats a Barcelona 17.487 ciutadans xinesos.

L'Any del Mico

El poble xinès té com a costum adjudicar a cada nounat un signe zodiacal d’entre els 12 animals que el representen. Mitjançant aquest sistema cada 12 anys es torna a repetir el cicle de l'horòscop xinès, un sistema que permet calcular l'edat de forma ràpida i senzilla. Així, el 8 febrer del 2016 comença l'any 4714 del calendari xinès, que aquest any correspon amb l'Any del Mico.

Segons aquesta tradició, el zodíac marca el caràcter de la persona i fins i tot el seu futur, segons les característiques dels propis animals: rata, bou, tigre, conill, drac, serp, cavall, cabra, mico, gall, gos i porc. El Mico és el novè dels 12 animals . Els nascuts el 1932, 1944, 1956, 1968, 1980, 1992, 2004 i 2016 pertanyen a aquest signe. Aquesta forma de comptar els anys es basa en les fases del calendari lunar, que existeix des del segle VI abans de la nostra era.

Les persones nascudes sota el signe del mico, sent l'animal més semblant a l'ésser humà, tenen característiques molt pròpies de les persones: sociables, intel·ligents, o enginyosos. A més tenen capacitat i voluntat per resoldre els seus problemes encara que de vegades són persones conflictives o fins i tot tan pràctiques que poden tergiversar les coses segons els seus interessos.