Set de poder (Rosa dels Vents) és la primera obra literària de Bernat Gimeno, però el lector tindrà dificultats per distingir la ficció de la realitat entorn l'ascens de l'extrema dreta. Això sí, llegirà el llibre endut per un ritme trepidant. Periodista, exdirector de comunicació dels departaments d'Acció Exterior (2019-20) i d’Interior (2021-24), Gimeno ha estat professor en el màster en Màrqueting i Comunicació Política de la UAB. Actualment, és el director de comunicació de La Xarxa. Hi conversem a la Llibreria Ona.

És la primera obra de ficció que escriu.
Sí, i la veritat és que vaig començar a escriure bàsicament per mi, sense cap pretensió, perquè no tinc experiència en aquest àmbit. Vaig enviar el text a dues editorials i Penguin em va respondre ràpidament.

Bé, és un llibre de ficció… o un vaticini?
És un llibre de ficció i, en tant que un thriller polític, beu d’elements que són realistes. Només observant l’entorn més proper, i alhora el més global, trobaríem exemples a cabassos que ens servirien per construir una novel·la. En situar-se a Catalunya, tothom pot veure paral·lelismes o similituds pel que fa a partits concrets o a perfils que es dibuixen.    

Expliqui’ns una mica la trama. Per fer dentetes.
La trama comença amb un periodista d’investigació que rep l’encàrrec de seguir les passes d’una política d’extrema dreta independentista de qui arriben rumors que està maniobrant per prendre el control del seu partit. Per tant, és una trama que barreja periodisme i política, i les dues històries van avançant en paral·lel. El reporter es va ficant dins d’una xarxa en què el poder i el desig de conquerir-lo és l’element central que ho va conduint tot. 

Què hi ha de Sílvia Orriols en la seva Clara Montfort del Front Patriòtic?
Això ho haurà de jutjar el lector. Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions. 

La Clara Monfort sembla més complexa. 
La figura de Clara Monfort és la d’una líder política amb molt magnetisme, d’extrema dreta i amb un discurs obertament xenòfob. Però la seva personalitat desprèn seducció, és intel·ligent, se sap moure. Té tots els elements que fan que es converteixi en un personatge polític perillós. 

Els personatges presenten una equivalència gran amb possibles figures reals?
No m’he inspirat amb ningú en concret. Agafes coses que has vist o viscut amb diverses figures, però és possible que el lector hi trobi algunes similituds amb figures reals. 

No hi ha una equivalència amb protagonistes reals de la política catalana?
És una novel·la que està escrita el tercer trimestre del 2024. Però hi ha un fet curiós i sí que m’he trobat que algunes coses que passen al llibre s’han materialitzat mesos després, s’estan fent realitat. 

Per exemple?
Hi ha una trama de la Clara Monfort en què hi ha una relació estreta amb l’elit empresarial i si mirem l’actualitat política catalana, hem vist que s’han produït encontres similars de l’extrema dreta amb el món econòmic.  

Un dels protagonistes és un periodista d’investigació, com ha dit abans, en Pol. Apareix una directora, la Sara, que sembla dels personatges més interessants. 
Sí. La Sara és una periodista de referència que ve de presentar el Telenotícies i passa a dirigir un diari rellevant. El lector trobarà una història intensa amb en Pol, professionalment i personal. La Sara és un personatge complex. He volgut presentar els dos rostres de la professió periodística i la política. Apareixen els interessos més obscurs, que són els que guien la novel·la, però també hi ha l’altra cara de la política, en aquest cas a través d’un personatge com en Peter, que és un diputat progressista que milita per ideals. En el periodisme també hi ha el joc dels interessos i una figura com en Pol, el reporter que persegueix els temes fins a les darreres conseqüències. 

Vostè ha estat als dos costats, ha fet de periodista i ha treballat per diversos membres del Govern. Creu que els mitjans catalans, en aquests moments, estan fent bé la seva feina?
Segur que hi ha de tot. Crec que tenim un bon sistema de mitjans, que tenen un paper fonamental en un sistema democràtic. Hi ha una bona salut periodística, en general. És cert que cada mitjà té la seva línia editorial i els seus interessos empresarials, però crec que tenim millor salut periodística que en altres contextos. Jo, que ara tinc una relació intensa amb el que és el periodisme local, veig un ecosistema de televisions i ràdios locals, mitjans de proximitat, que no hi ha en cap altre lloc de l’estat espanyol. Estan desapareixent de tot arreu tret de Catalunya.  

I veu prou Pols Guiu en el periodisme català?
Crec que sí. El periodisme és Pol Guiu. Els mitjans catalans fan una bona feina de fiscalització dels poders públics. Hem vist reportatges d’investigació importants que han tingut conseqüències. 

Vostè que ha fet ficció, però ha estat també en la realitat del poder institucional, creu que el llibre és exagerat? O, al contrari, que fa curt?  
És important deixar clar que és un llibre de ficció. No pretenc fer cap radiografia de res, tan sols un producte que en català l’havia trobat a faltar, com aquest subgènere del thriller d’àmbit polític. Tenim sèries molt conegudes com Borgen o House of Cards, sovint estrangeres, però que consumim també aquí. Era un subgènere que fins fa poc no estava explotat. Per això em venia de gust fer una ficció així. 

A l’hora de construir el llibre he buscat una estructura que pugui captar l’atenció de lectors no assidus. Que a nivell de llenguatge sigui planer, que permeti competir amb altres productes de consum que hi ha damunt la taula, com plataformes tipus Netflix o xarxes socials. Això també és important en la literatura en català. I crec que ara estem en un bon moment. En el top 10 de les llistes de vendes, cada setmana hi ha 4 o 5 autors catalans ben situats. Estem competint amb autèntics monstres i una de dues: o fem productes que atreguin el lector o estarem perduts.

Hi ha autors interessants en l’àmbit del thriller?
Tenim autors com Gil Pratsobrerroca, que ha escrit El joc del silenci, una novel·la negra que és el seu primer llibre. Hi ha Oriol Canals o Laura Vilaseca, autors de gènere negre que comparteixen aquest element de voler captivar l’atenció del lector. La novel·la negra en català està a l'altura de la de qualsevol altra llengua. Tant per qualitat com de consum de lectors. També és important que hi hagi autors que facin militància lingüística.

La política catalana és un bon material per generar interès narratiu?
Com la de qualsevol altre lloc. Crec que hem de tendir a assimilar-nos a qualsevol país del nostre entorn. Hi ha thrillers polítics en italià, francès o alemany, n’hi ha d’haver en català.  

Hi ha personatges especialment literaris en la política catalana?
Potser estem evolucionant cap a una certa quotidianitat també en el que són els personatges polítics. Venim d’anys molt intensos, arran sobretot de l’auge del procés. Ara estem en un moment menys recreable des d’un punt de vista literari.  

Creu que la realitat acabarà superant la ficció pel que fa a l’èxit de l’extrema dreta com a marca electoral?
La novel·la radiografia els moviments d’una política per intentar arribar al poder. M’agradaria que no fos un vaticini de res i quedés en un simple exercici literari.