El nord-català Joan-Daniel Bezsonoff és, a més d'escriptor, filòleg i professor de llengua catalana. Ara també és autor de diccionari un cop ha editat 'Diccionari Occità Provençal - Català' (Llibres de l'Índex, 2015), una obra a la qual ha destinat més de quinze anys de treballs i que ara finalment ha pogut veure la llum.

La presentació de l'obra, a més, ha portat Bezsonoff a Barcelona, on dimarts va presentar el llibre a la seu del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) i, alhora, expressar les seves opinions sobre aquesta llengua, que darrerament ha estat notícia per la vaga de fam de Dàvid Grosclaude. En aquest sentit, i amb la seva ironia habitual, Bezsonoff compara l'estat de salut del català amb l'occità. Així, assenyala que el català "a Catalunya sud està molt fotut però pot caminar i fa la viu viu"; molt pitjor ho té el català a Catalunya Nord, on és "un malalt de sida en estat molt avançat però que amb teràpies i medicina pot sortir al passadís i fer una volta abans de tornar a l'habitació". Pitjor ho té l'occità, que per a Bezsonoff és, ras i curt, "un vell de 95 anys que es mor i que no té ganes de viure".

Tot i això, l'autor assenyala que l'estat de l'occità depèn també de la zona, així mentre a la Provença està molt terminal i que es manté en alguns casos com a "llengua secreta, amagada", tot apuntant que, almenys a Niça, la variant local, el niçard, "és un signe de distinció de les famílies de tota la vida"; al Llenguadoc la situació "és millor però no hi ha per tirar coets", mentre que a la Gascunya, "la llengua es manté més però la gent que el parla no te consciència lingüística i encara diuen que parlen patuès".

Ara bé, pel que fa a la vaga de Dàvid Grosclaude per aconseguir engegar una oficina de promoció de l'occità, el fet que l'Estat francès hagi accedit a legalitzar l'oficina és una demostració que "els polítics francesos són més intel·ligents que els espanyols", ja que en vista d'un "merder potencial", han donat "una propina".

  Finalment, Bezsonoff també es planteja el debat de si el català és un dialecte de l'occità, i el resol assegurant que es tracta de "llengües Ausbau" -llengües amb estàndards propis independents de les llengües veïnes- recordant que en tot cas, "són llengües per elaboració amb els mateixos pares".

Obra destinada al lector català en occità

Pel que fa al diccionari, es tracta d'una obra destinada principalment al "lector català que vulgui llegir en occità", però també té l'objectiu d'ajudar "els catalans a encarar-se amb la castellanització del català" i recíprocament a que "els occitans veiessin l'afrancesament de llur parla".

La tria de la variant provençal respon a qüestions biogràfiques de l'autor, que va aprendre la llengua a la Universitat de Niça, però també perquè és la variant "més propera al català". A més, ha triat la grafia clàssica per a la redacció en contraposició a la norma mistralenca, tot alertant que "cada grafia té els seus avantatges i inconvenients" però defensant que la clàssica "s'apropa més a la pronunciació de les paraules". Ara bé, també alerta que el seu model d'occità "és molt allunyat del que s'ensenya a Catalunya". 

Amb més de 13.000 entrades, el 'Diccionari Occità Provençal - Català' es podrà consultar a la xarxa d'aquí a dos anys.