Afrontar un segon disc després d'un debut discogràfic coronat amb l'èxit sempre té un plus de responsabilitat que no totes les bandes son capaces d'entomar amb prou serenitat i professionalitat. No és el cas de Blaumut, que després de tastar l'èxit amb el disc 'El turista' i especialment amb la cançó 'Pa amb oli i sal' han sabut encarar el nou treball a partir d'un premissa, no intentar «en cap moment» fer un tema com el que els va donar l'èxit. Alhora han tingut prou clar que substituir una presumpta «pressió» per una més reconfortadora «il·lusió» era clau per superar aquest repte.

Per això, tal i com explica el violinista Vassil Lambrinov a Nació Digital, el nou disc 'El primer arbre del bosc' (Autoeditat, 2015) és el resultat de «treballar més, amb els arranjaments més pensats, amb la producció feta amb molta més cura i amb més varietat musical».



-Déu n'hi do l'èxit del primer disc i de la cançó 'Pa amb oli i sal'.

-Vam quedar contents. De fet en en aquell primer disc no vam coincidir mai tots a l'estudi. El vam gravar amb la il·lusió de fer algun concert i que el tinguessin amic i familiars, i va anar molt bé, va enganxar molta gent, i això ens ha permès fer un segon treball amb una il·lusió diferent del primer disc que era més per passar-ho bé. En aquest ho hem treballat molt més.

-Existeix la fórmula per fer una cançó d'èxit com 'Pa amb oli i sal'?

-No n'hi ha cap que et digui 'si fas això sortirà allò'. Simplement en Xavi de la Iglesia, que és el compositor, porta des dels nou anys fent cançons, i aquesta era una més del disc, però amb aquell xiulet i aquella bona energia que ens va fer decidir que fos el single inicial. I va funcionar molt bé, ara no sabem ben be perquè va enganxar a gent, però si ho fa és també perquè alguna cosa té aquesta cançó.

-Després del disc 'El turista', a l'hora d'afrontar el segon disc hi havia alguna fita a superar?

-No, simplement és un recull de cançons que volem presentar buscant la millor manera de fer-ho. Hi ha mitjans que ens demanen si teníem pressió, i cap ni una, perquè literalment l'hem substituït per il·lusió. Perquè fer aquest segon disc sabent que la gent l'escoltarà ja et fa treballar d'una manera diferent. I amb molta il·lusió fas un disc més treballat, amb els arranjaments més pensats, amb la producció feta amb molta més cura i amb més varietat musical. Teníem moltes ganes i il·lusió de fer-ho, i no intentar fer que fos com el primer, en cap moment hem intentat fer un altre 'Pa amb oli i sal'.

-La línia musical però, no difereix gaire.

-Hi ha cançons que potser sí que sonen com el primer disc, però n'hi ha d'altres que per sonoritat i contundència són el resultat de tota la gira del primer disc. A base de fer concerts ens hem fet banda. Quan vam treure el primer disc no havíem fet cap concert ni havíem coincidit a l'estudi. El baixista es va incorporar al primer concert, el grup s'ha format després de treure el primer disc. I tota aquesta experiència ha donat peu al so més contundent, més treballat i més buscat d'aquest disc.

-S'autoediten el disc, però el primer el va editar Picap. Què ha canviat?

-Vam acabar el contracte amb Picap amb qui vam fer dos discos, 'El turista' i 'El turista simfònic', gravat al Palau de la Música, el qual no s'ha editat encara ni sabem quan s'editarà, està en mans de la discogràfica. Vam acabar contracte i vam decidir continuar aquesta aventura d'autoeditar-nos, tot i que és molta més feina, perquè fas tasques que feia la discogràfica, però hem decidit experimentar i de moment estem contents. Potser d'aquí un parell d'anys podrem fer el balanç de com ha anat i si vam triar bé.

-A què fa referència el títol del disc, 'El primer arbre del bosc'?

-Té molts significats. És una de les cançons del disc i de fet és el primer single, però també té a veure amb el fet que ens autoeditem i és com el primer arbre que un planta, i també és la individualitat dins el conjunt, l'arbre dins el bosc, l'individu dins la societat. I és el títol que vam trobar més adient pel disc, tot i que és l'última cosa que vam decidir.

-I el nom del grup?

-No teníem nom i el vam treure de la cançó 'Islàndia', on es descriuen els paisatges del nord, freds, blavosos i alhora silenciosos. No sabem ben bé a qui se li va acudir en concret la paraula i no se sap ben bé si e´s un nom o un adjectiu, però ens va agradar.

-De què parlen les cançons del disc?

-Cadascú hi veu alguna cosa diferent. Són més aviat quadres, fotografies, no són lletres descriptives amb una intenció, a excepció de 'Qui va matar el Sr. Cordills?'. Crec que sempre hi ha un marge per a que la gent es faci seves les cançons.

-Què hi ha de diferent al directe respecte el disc? 

-On la música és viva és en concert, perquè en un disc vulguis o no la música és estàtica, d'aquí a vint anys sonarà igual. En canvi, cada concert és un món nou, amb unes energies que només s'experimenten en aquell moment.