La banda barcelonina Brighton 64, exponent de la música 'mod' a casa nostra, torna a l'actualitat amb l'edició del disc 'Modernista' (Bcore, 2015), un treball que arriba tres anys després de 'Esta vez va en serio' i que presenta una banda renovada amb la incorporació del col·laborador de Nació Digital Èric Herrera a la bateria i una idea clara sobre la continuïtat de la banda.
Albert Gil, guitarrista del grup, és l'encarregat d'explicar l'estat actual de la banda, fent esment del bon moment que viu el grup i de la seva filosofia vital. "No som un grup de gira d'estiu ni de festa major", assegura, per recordar que la seva música pop sona molt millor "en sales d'aforament mitjà".
-Ens surt de forma natural. Nosaltres no tenim pressió ni de mitjans ni de públic ni de discogràfica. Anem fent la nostra trajectòria i simplement ara hem fet cançons noves amb temes actuals perquè ens venia molt de gust fer un disc nou.
-Heu canviat el bateria, ara és l'Èric Herrera.
-Sí. L'Èric ens dóna un toc diferent, amb una base més acadèmica. Així mateix hem incorporat una secció de vents, que a l'anterior no n'hi havia i li dóna un toc més festiu. Però tampoc és que ho hàgim buscat així, perquè la música, les lletres, la portada, els vídeos, tot va sortint sense estar estudiat o deliberat, no hi ha un pla previ que executem, anem posant peces fins que tenim el disc, i pot sonar tòpic, però crec que no havíem gravat mai un de tan bo com aquest.
-Els grups paral·lels Rivolta i Top Models han quedat aparcats?
-Sí. El 2011 vam fer trenta anys de Brighton 64 i vam fer una gira per celebrar-ho. Allò ens va animar a mantenir la banda viva. Vam deixar els projectes paral·lels i vam buscar temps per dedicar al grup. Era una responsabilitat molt gran després que el grup va deixar d'existir el 1988. La nostra intenció era no només millor la qualitat, sinó sobretot no decebre els seguidors del grup, i per això hi vam haver de dedicar tot el temps.
-Ha estat complicat donar forma a aquest nou disc?
-El compromís el teníem sobretot a l'anterior, a 'Esta vez va en serio'. Allà és on ens la jugàvem, i com que va anar bé, en aquest hem estat més lliures.
-El títol és un homenatge a l'estètica 'mod'?
-Sí, però també a la nostra ciutat i a l'art modernista, que a Barcelona és molt potent. És una marca mundial i volíem ajuntar les dues coes. El videoclip de 'Modernista' està fet amb animació, i tot són referents modernistes defugint dels típics, no tant la Sagrada Família i el Park Güell, que també, sinó la Ciutadella, el Passeig de Gràcia i l'estètica de finals del segle XIX i començaments del XX. La portada també fa referència a això i als poemes visuals de Brossa. Són coses pròpies de Barcelona que no són gaire conegudes. Però a més, el més important que hi ha en aquest disc és l'actitud de futur,$que és un punt en comú entre el modernisme i el moviment 'mod'.
-Quin és l'estat de salut del moviment 'mod'?
-No ho se ben bé, perquè per a mi és un moviment molt individual, amb una actitud estètica, que tampoc no busca aplegar molta gent.
-Sí, ja ho vam fer així en l'anterior disc, i de fet la primera versió de 'Barcelona blues', de principis dels vuitanta, ja estava en català. Però en aquella època vam adoptar el castellà, i fins al disc anterior teníem pendent recuperar el català. Ara ja ho fem amb tota normalitat i bona rebuda, perquè la nostra base de fans està a Catalunya i per això ja sabíem que faríem cançons en català, a més, les fem en directe arreu i no passa res. Les noves les hem tocat a Lleó amb molt bona rebuda.
-El grup farà nous discos, està clara la continuïtat?
-Sí. El pla seria fer un disc cada dos o tres anys, en funció de les ganes. Aquest disc està anant molt bé i ja tenim idea de noves gravacions, de fet tenim la idea de col·laborar amb l'escriptor Carlos Zanón, que per a 'Modernista' ens ha fet la lletra de 'Síndrome de Rebeca'. Ara ens plantegem fer un disc més conceptual, més unitari.
-Brighton 64 farà gira d'estiu?
-Bé, nosaltres no som un grup de gira d'estiu ni som un grup de festa major. Nosaltres som un grup de sales, d'aforament mitjà, de gent que li agrada la música, el nostre grup i un tipus determinat d'estètica. Però en tot cas les coses ens estan sortint molt bé i van sortint coses.
