- D'on va sorgir la idea de recuperar temes tan antics?
- Era un projecte de recuperació de cançons cantades per boca-orella a través de les famílies que l'Albert Massip (musicòleg) va començar a recopilar i gravar. Qui les cantava era gent gran, algunes gravacions fins hi tot són dels anys 60 o 70, són cançons que recordaven de quan eren petits. Això ho van convertir primer en un blog que es deia Música dels Avis i després en la pàgina web Cantut.cat. Després, juntament amb el promotor musical Francesc Viladiu van decidir donar a conèixer aquest arxiu de cançons que està penjat i que conté 1.200 temes. Van decidir fer el festival Càntut a Cassà de la Selva i una pàgina web més moderna. Després, en col·laboració amb Bankrobber van acordar que algú més o menys conegut fes un disc a partir d'això. Com sabien que jo i en Carles Belda a vedades quedaven per tocar ens ho van proposar i vam dir que sí.
- Tenien relació i havien quedat per tocar anteriorment però aquest ha estat el primer projecte que fan junts.
- Sí. Ens vam conèixer en un espectacle que ajuntava músics de la Nova Cançó amb músics actuals. Ell coneixia el meu treball i ha mi també m'havien arribat coses seves. Tot i venir de mons diferents al final te n'adones de quan algú és bon músic. A partir d'allà vam començar a tenir una relació i quedàvem per tocar sovint. Va arribar un punt que ens faltava un projecte i Càntut ha estat una excusa perfecte.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=SSJMJsWKyi4[/youtube]
- La pàgina web té més d'un miler de cançons i el disc quinze temes. Com en van fer la tria?
Jo no vinc del folk, així que vaig decidir escoltar-me els 1.200 tracks dues vegades per poder fer una primera tria d'un centenar de cançons. Després les vaig tornar a sentir i vaig acotar-ho més i posar-ho en comú amb el Carles Belda. Ell va plantejar que el disc fos una foto fidedigna, però amb menys píxels, del que trobem al web. I vam posar-nos a treballar en aquesta direcció.
- Com ho han fet per portar al present aquestes cançons i fer-les atractives?
Ens hem guiat per tres premisses bàsiques. La primera era que els temes ens sonessin i funcionessin a mi i a en Carles quan els tocàvem sols. Després vam decidir crear un grup tradicional entre cometes amb la violinista Coloma Bertran per donar-hi una sonoritat acústica i finalment vam afegir un productor com en Jordi Casadesús que pogués aportar una visió moderna i actual que embolcallés tot.
- Quins temes tocaran a Sabadell?
Al principi en tots els concerts tocàvem les cançons del disc en el mateix ordre, però després vam veure que en directe calia canviar-lo. Poc a poc hem anat introduint algunes cançons més, en concret quatre. Depèn del dia en toquem una o una altra.
- Com descriuria el disc?
- Diem que és música tradicional perquè ens ha arribat a través de les famílies. Trobem temes que van des de l'Edat Mitjana fins a principis de 1900. És un disc sonorament molt variat perquè va des del segle XV fins el XX, però que alhora té molta coherència perquè sempre toquem amb els mateixos instruments i per tant el resultat també és homogeni. És especial perquè ens connecta molt amb la música que hem sentit a casa, a l'escola, a la plaça escoltant sardanes, ens connecta molt amb la sonoritat de tota la vida però intentem que vagi més enllà.
- Hi haurà un Càntut 2?
- La cosa funciona molt bé. Hi ha bon rotllo i la il·lusió hi és però no hi ha concreció.
- Material en tenen...
- Sí, hi tant!Però no voldríem repetir la mateixa fórmula. El repte serà si fem un altre fer-lo diferent.

Carles Belda i Carles Sanjosé Foto: Cedida