[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ZSI2VLwPFWw[/youtube]
La pel·lícula Roma, d'Alfonso Cuarón, es presenta com a una de les grans favorites de cara a la 91a edició dels premis, amb un total de 10 nominacions. Entre elles, el film del cineasta mexicà opta al guardó a la millor pel·lícula, convertint-se així en la primer film en castellà que és candidat a la categoria màxima dels premis de l'Acadèmia de Hollywood.

El director mexicà ens trasllada a Mèxic D.F de 1970, a una casa de classe mitjana-alta, on ens trobem dues dones indígenes mexicanes que són les serventes d'una família. La pel·lícula se centra en la Cleo, la més estimada pels quatre nens de la família, servicial i eficient amb tot el que se li demana. Cuarón -ho va confessar ell- ret homenatge a les dones que el van criar durant la seva infància.

Ja fa temps que se'n parla de Roma, que es va estrenar també a Netflix, i no ha estat absenta de polèmica. Ara que torna a estar en boca de tothom, et donem cinc motius per veure-la.

1. És un homenatge al cinema i un dels millors títols de l'any, a més de ser una joia de la cultura cinematogràfica mexicana. Un film fet amb la cura, el tacte i la calma d'un pintor que no té gens de pressa per construir la seva obra, carregar-la de detalls, silencis i intimitats.

2. No és una pel·lícula convencional. L'escenografia és en blanc i negre i els moviments de càmera, totalment horitzontals durant tota la projecció, posicionen l'espectador a l'altura de ser un ciutadà més, un observador, un veí, fins i tot un espia, en les vides convencionals i quotidianes dels protagonistes.

3. Els espectadors ens traslladem al personatge de Cleo. Vivim els seus silencis, els seus moments, el seu patiment, la seva dedicació gairebé religiosa al seu "deure", que és la casa i la família.

4. Posa de manifest el racisme intrínsec que ha viscut Mèxic amb els seus indígenes. Ensenya la diferència de classes, explícita en molts dels àmbits de la societat del país centreamericà. I explica les lluites estudiantils, esclafades amb bales i sang, per un règim construït a base d'homes sense cervell i ridículs.

5. És un poema cinematogràfic cap a les dones: solitàries, oblidades, silenciades i sense cap altaveu. Apoderades, vives, lluitadores i carregades d'amor, les dones de Roma empenyen la pel·lícula cap a un zenit. Poden caure imperis, països, ciutats i famílies. Però l'amor de veritat és impossible de vèncer. I no entén de raça, creença ni condició.