L'arribada de Nadal és senyal de celebració i felicitat. Una època de l'any en què les nadales guanyen protagonisme per tots els carrers i les llars de Catalunya. Ara bé, no parlem de les cançons versionades d'altres llengües o les últimes estrenes d'artistes que reinterpreten o publiquen temes relacionats amb Nadal. A casa nostra hi ha un seguit de nadales tradicionals en català que tenen una llarga història i perduren fins al dia d'avui. Així doncs, aquí et presentem cinc nadales tradicionals en català que s'han de seguir cantant.
Fum, fum, fum
Aquesta nadala tradicional catalana es tractava en un primer moment d'una "cançó de les mentides" pensada per dir disbarats en el context de festa i disbauxa que era el Nadal dels segles XVIII i XIX. En aquest context, l'Església va imposar finalment els cànons més rígids, fet que va modificar la versió inicial. Ara bé, el folklorista Joaquim Pecanins, des de Prats de Lluçanès, va deixar per escrit una de les primeres versions de la cançó, l'any 1904. A més, el "fum, fum, fum" no té res a veure amb la xemeneia, sinó que ve del verb fúmer, la manera polida per dir fotre.
El Rabadà
La cançó infantil tracta el diàleg de dos personatges amb actituds oposades, l’un que vol anar a veure el nen a Betlem i l’altre a qui li fa mandra d’anar-hi. Una dualitat de veus que conformen una cançó entretinguda i de gran popularitat. Per altra banda, també hi ha una nadala similar que és "A Betlem Me'n Vull Anar", que és de les més cantades en aquesta època de l'any.
El noi de la mare
Aquesta nadala, una de les més tradicionals, també és coneguda com una cançó de bressol. D'autor anònim i origen incert, se n'han fet i es conserven diverses versions. És una nadala de caràcter popular i dolç en què parla amb tendresa del Nen Jesús i de l'afecte que té una mare cap al seu fill. En aquest sentit, es pregunta què cal portar al nen Jesús, acabat de néixer. Una cançó calmada, però ideal pels més petits.
Les dotze van tocant
És una cançó molt popular durant les festes de Nadal. Es tracta d’una peça que reflecteix l’esperit festiu i religiós del Nadal, amb un to dolç i melòdic que convida a la reflexió i l’alegria. Una nadala atractiva i amb unes segones veus que la fan engrescadora.
Quan somrius
És una de les nadales més maques per cantar i escoltar durant aquestes dates, que ressona pels carrers i les escoles d'arreu del país. Composta per Josep Thió i publicada el 22 de novembre de 2000, ha estat reinterpretada i versionada diversos cops per grups i intèrprets del panorama musical català. La lletra de la cançó parla de retrobaments, d'absències i d’amor en l'època nadalenca amb el somriure com a tret identitari.