24
de març
de
2024, 14:16
Actualitzat:
25
de març,
9:34h
En els últims anys, amb la desaparició de moltes capçaleres de paper, els mitjans de comunicació local han vist com les redaccions s'han aprimat i la immediatesa i la competició voraç per ser el primer han guanyat la partida als temes de valor afegit. Ara, però, alguns editors de mitjans internacionals estan posant el focus en treballar de forma col·laborativa. És el cas de la BBC al Regne Unit, que amb el seu projecte Local News Partnerships ha creat una xarxa de notícies que abasteixen centenars de mitjans locals arreu del país.
Capitanejat per Jason Gibbins (Birmingham), el projecte és un sistema únic al món que s'ha presentat aquesta setmana en el marc de la primera edició del premi Internacional de Mitjans de Proximitat que ha celebrat l'Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC). Per a Gibbins, els mitjans locals estan en ple canvi de paradigma i defensa que cal enfortir la xarxa local amb un periodisme centrat en la unió d'esforços.
Quina importància té el periodisme local en la societat actual?
Totes les notícies, totes les històries comencen de manera local i el projecte que gestiono a la BBC tracta d'assegurar que exigim responsabilitats al govern local, perquè és allà on es decideixen les coses importants que impacten en el dia a dia de la ciutadania. Al Regne Unit és el govern local qui s'encarrega de buidar els contenidors d'escombraries, el que s'assegura que les escoles o els bombers estiguin ben finançats, o és l'encarregat d'arreglar els forats a la carretera. Per això crec que és molt important que els periodistes tinguin l'oportunitat de cobrir aquestes notícies i fiscalitzin els governs locals perquè és important per a la gent de les seves comunitats.
Amb el temps, moltes redaccions locals s'han anat aprimant. Com encaixa aquest fet amb garantir un periodisme de qualitat?
Al Regne Unit, i crec que passa el mateix en altres països, sens dubte a Europa, fer que el periodisme de governança local rendeixi comptes és costós en termes de temps i diners. Si un periodista va a una reunió del govern local pot estar-hi quatre, cinc, sis, set hores. I, mentre la indústria s'enfrontava als reptes de la pèrdua d'ingressos publicitaris, les redaccions es feien més petites i molts equips editorials ja no es podien permetre el luxe d'enviar un sol reporter a una reunió durant aquestes hores quan podien escriure quatre històries amb el mateix temps si es quedaven a l'oficina. Però això va provocar una manca de cobertura del govern local i que es prenguessin decisions polítiques que no estaven sent informades ni fiscalitzades per ningú i això no és saludable per a una democràcia.
En quin moment es replanteja la manera de treballar dels mitjans locals?
Al Regne Unit, teníem un monopoli en els ingressos regionals, però amb l'aparició de Google i Facebook el panorama va canviar per complet. Si l'any 2007 facturàvem 4,6 milions de lliures esterlines, l'any 2017 van ser 1,4 milions, una caiguda del 69%. I la caiguda d'ingressos només podia tenir un resultat final: 300 diaris regionals britànics menys en deu anys. I de 23.000 periodistes treballant, a 17.000. De manera que hi havia menys possibilitats de fer periodisme d'alt valor i de qualitat. Un problema que tothom sabia que existia, però que ningú sabia com resoldre fins que vam començar a parlar. L'any 2017 tothom es va reunir a la mateixa sala per parlar del futur de la indústria periodística. Dos mesos més tard es va crear un grup amb idees potencials i amb un any vam començar amb el partenariat local.
El projecte que lidera a la BBC de col·laboració amb els mitjans busca recuperar aquest control informatiu de les accions locals?
Sí, absolutament. La meva trajectòria professional, abans d'unir-me a la BBC ara fa nou anys, era en un diari local. He treballat en diaris locals, n'he sigut editor i conec l'entorn competitiu del periodisme de proximitat. Així que els diaris locals han estat la meva sang. Però si una cosa m'ha ensenyat aquest projecte, és que podem treballar junts pel bé comú. I compartir algunes històries no és la fi del món. Quan vaig començar a la indústria, era quelcom que mai hauria fet.
No, mai!
Ja saps, el gos menja el gos. És una frase que tenim al Regne Unit, que vol dir literalment que tothom vol triomfar costi el que costi. Però ara hi ha una comprensió molt més gran del fet que es pot treballar de manera conjunta i que és pel bé comú. I fins i tot compartir recursos, i finançament. En definitiva, són tots els teus lectors que se'n beneficien, i això és l'important.
Parla de compartir recursos i finançament. Al final, un sol periodista no pot escriure i buscar-se la publicitat.
Absolutament, i no ho poden fer tot. Un dels exemples que s'han explicat en el marc dels premis AMIC m'ha impactat molt sobre el que realment vol dir la col·laboració. És el cas d'un mitjà en alemany que dona servei a una comunitat minoritària de Dinamarca. És fascinant com quatre organitzacions comparteixen i es donen suport mutu. Perquè el que tradicionalment eren rivals, ara poden fer més notícies locals en lloc d'haver d'omplir espais d'algunes zones. L'intercanvi de notícies en l'àmbit local és molt interessant.
Aquest canvi de paradigma centrat en el periodisme col·laboratiu és possible gràcies a la tecnologia, com treballen en el Local News Partnerships de la BBC en aquest sentit?
Evidentment, amb el paper seria impensable el projecte que tenim avui dia, però Internet ens ho permet, ja que cada història que s'entrega al canal de notícies local l'utilitzen una mitjana de tres organitzacions de notícies diferents. Això són al voltant de 1.200 històries a la setmana, però aconsegueix més de 3.000 usos per publicar-se en altres llocs. I ho fem amb tres grans àrees de treball finançades per la BBC: una unitat de dades compartida, una agència de notícies locals i un banc de vídeos.
I hi ha alguns diaris locals que no veuen tan bé el projecte?
No. Crec que en gran part tothom està d'acord. Inicialment, hi havia una certa sospita que estaria dominada per les notícies d'empreses més rellevants. Fins i tot, que aquestes empreses estarien traient finançament pel seu propi benefici i això, al meu entendre, no s'ha demostrat en absolut. El que hem fet ha estat tenir una nova start-up molt més independent, editorials hiperlocals que s'han incorporat, tenim empreses independents que gestionen alguns dels periodistes així com els tradicionals grups de notícies més grans que també en gestionen. El missatge primordial ha estat la col·laboració i els beneficis de treballar junts.
Com de difícil és mantenir-se en el mateix mercat que altres diaris que estan fent informació general o sensacionalista?
La indústria es va enfrontar a un autèntic repte entre produir periodisme que anava a guanyar audiències digitals en línia i la producció de periodisme de valor públic. El periodisme de valor públic és més difícil de produir, triga més i no sempre aconsegueix el mateix nivell de públic com el que pot atraure una mica de xafarderia de celebritats. És un repte comprensible per al sector però potser trobar l'equilibri va anar massa lluny. I crec que ara la indústria ha vist la importància d'informar sobre la democràcia, les dades, la informació de servei i de valor que són les notícies que es poden fer des de l'àmbit local i compartir-les.
Quin paper jugarà la intel·ligència artificial en el futur del periodisme?
No ho sé. Serà un camí difícil. Crec que com a indústria haurem d'aprendre a gestionar-la professionalment, d'una manera fiable. Crec que cal confiar en els periodistes i com ha passat amb les xarxes socials, la IA és una nova eina on les fonts no oficials i no fiables poden tenir un alt nivell d'influència. Per tant, crec que depèn de nosaltres, com a indústria, ser aquesta font de confiança de tot el que fem. El que hem de garantir és que si algú veu IA a les nostres plataformes, sabrà que és cert.
Capitanejat per Jason Gibbins (Birmingham), el projecte és un sistema únic al món que s'ha presentat aquesta setmana en el marc de la primera edició del premi Internacional de Mitjans de Proximitat que ha celebrat l'Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC). Per a Gibbins, els mitjans locals estan en ple canvi de paradigma i defensa que cal enfortir la xarxa local amb un periodisme centrat en la unió d'esforços.
Quina importància té el periodisme local en la societat actual?
Totes les notícies, totes les històries comencen de manera local i el projecte que gestiono a la BBC tracta d'assegurar que exigim responsabilitats al govern local, perquè és allà on es decideixen les coses importants que impacten en el dia a dia de la ciutadania. Al Regne Unit és el govern local qui s'encarrega de buidar els contenidors d'escombraries, el que s'assegura que les escoles o els bombers estiguin ben finançats, o és l'encarregat d'arreglar els forats a la carretera. Per això crec que és molt important que els periodistes tinguin l'oportunitat de cobrir aquestes notícies i fiscalitzin els governs locals perquè és important per a la gent de les seves comunitats.
"Mentre la indústria s'enfrontava als reptes de la pèrdua de publicitat, les redaccions es feien més petites i molts equips editorials van optar per fer més notícies des de les oficines en lloc de sortir al carrer"
Amb el temps, moltes redaccions locals s'han anat aprimant. Com encaixa aquest fet amb garantir un periodisme de qualitat?
Al Regne Unit, i crec que passa el mateix en altres països, sens dubte a Europa, fer que el periodisme de governança local rendeixi comptes és costós en termes de temps i diners. Si un periodista va a una reunió del govern local pot estar-hi quatre, cinc, sis, set hores. I, mentre la indústria s'enfrontava als reptes de la pèrdua d'ingressos publicitaris, les redaccions es feien més petites i molts equips editorials ja no es podien permetre el luxe d'enviar un sol reporter a una reunió durant aquestes hores quan podien escriure quatre històries amb el mateix temps si es quedaven a l'oficina. Però això va provocar una manca de cobertura del govern local i que es prenguessin decisions polítiques que no estaven sent informades ni fiscalitzades per ningú i això no és saludable per a una democràcia.
En quin moment es replanteja la manera de treballar dels mitjans locals?
Al Regne Unit, teníem un monopoli en els ingressos regionals, però amb l'aparició de Google i Facebook el panorama va canviar per complet. Si l'any 2007 facturàvem 4,6 milions de lliures esterlines, l'any 2017 van ser 1,4 milions, una caiguda del 69%. I la caiguda d'ingressos només podia tenir un resultat final: 300 diaris regionals britànics menys en deu anys. I de 23.000 periodistes treballant, a 17.000. De manera que hi havia menys possibilitats de fer periodisme d'alt valor i de qualitat. Un problema que tothom sabia que existia, però que ningú sabia com resoldre fins que vam començar a parlar. L'any 2017 tothom es va reunir a la mateixa sala per parlar del futur de la indústria periodística. Dos mesos més tard es va crear un grup amb idees potencials i amb un any vam començar amb el partenariat local.
El projecte que lidera a la BBC de col·laboració amb els mitjans busca recuperar aquest control informatiu de les accions locals?
Sí, absolutament. La meva trajectòria professional, abans d'unir-me a la BBC ara fa nou anys, era en un diari local. He treballat en diaris locals, n'he sigut editor i conec l'entorn competitiu del periodisme de proximitat. Així que els diaris locals han estat la meva sang. Però si una cosa m'ha ensenyat aquest projecte, és que podem treballar junts pel bé comú. I compartir algunes històries no és la fi del món. Quan vaig començar a la indústria, era quelcom que mai hauria fet.
No, mai!
Ja saps, el gos menja el gos. És una frase que tenim al Regne Unit, que vol dir literalment que tothom vol triomfar costi el que costi. Però ara hi ha una comprensió molt més gran del fet que es pot treballar de manera conjunta i que és pel bé comú. I fins i tot compartir recursos, i finançament. En definitiva, són tots els teus lectors que se'n beneficien, i això és l'important.
Jason Gibbins, durant l'entrevista amb Nació Foto: Hugo Fernández
Parla de compartir recursos i finançament. Al final, un sol periodista no pot escriure i buscar-se la publicitat.
Absolutament, i no ho poden fer tot. Un dels exemples que s'han explicat en el marc dels premis AMIC m'ha impactat molt sobre el que realment vol dir la col·laboració. És el cas d'un mitjà en alemany que dona servei a una comunitat minoritària de Dinamarca. És fascinant com quatre organitzacions comparteixen i es donen suport mutu. Perquè el que tradicionalment eren rivals, ara poden fer més notícies locals en lloc d'haver d'omplir espais d'algunes zones. L'intercanvi de notícies en l'àmbit local és molt interessant.
"Hem d'entendre que es pot treballar de manera conjunta i que és pel bé comú, perquè si compartim històries són els lectors els que se'n beneficien"
Aquest canvi de paradigma centrat en el periodisme col·laboratiu és possible gràcies a la tecnologia, com treballen en el Local News Partnerships de la BBC en aquest sentit?
Evidentment, amb el paper seria impensable el projecte que tenim avui dia, però Internet ens ho permet, ja que cada història que s'entrega al canal de notícies local l'utilitzen una mitjana de tres organitzacions de notícies diferents. Això són al voltant de 1.200 històries a la setmana, però aconsegueix més de 3.000 usos per publicar-se en altres llocs. I ho fem amb tres grans àrees de treball finançades per la BBC: una unitat de dades compartida, una agència de notícies locals i un banc de vídeos.
I hi ha alguns diaris locals que no veuen tan bé el projecte?
No. Crec que en gran part tothom està d'acord. Inicialment, hi havia una certa sospita que estaria dominada per les notícies d'empreses més rellevants. Fins i tot, que aquestes empreses estarien traient finançament pel seu propi benefici i això, al meu entendre, no s'ha demostrat en absolut. El que hem fet ha estat tenir una nova start-up molt més independent, editorials hiperlocals que s'han incorporat, tenim empreses independents que gestionen alguns dels periodistes així com els tradicionals grups de notícies més grans que també en gestionen. El missatge primordial ha estat la col·laboració i els beneficis de treballar junts.
Jason Gibbins, durant l'explicació del projecte de la BBC. Foto: Hugo Fernández
Com de difícil és mantenir-se en el mateix mercat que altres diaris que estan fent informació general o sensacionalista?
La indústria es va enfrontar a un autèntic repte entre produir periodisme que anava a guanyar audiències digitals en línia i la producció de periodisme de valor públic. El periodisme de valor públic és més difícil de produir, triga més i no sempre aconsegueix el mateix nivell de públic com el que pot atraure una mica de xafarderia de celebritats. És un repte comprensible per al sector però potser trobar l'equilibri va anar massa lluny. I crec que ara la indústria ha vist la importància d'informar sobre la democràcia, les dades, la informació de servei i de valor que són les notícies que es poden fer des de l'àmbit local i compartir-les.
"El que hem de garantir és que la informació sigui fiable i si algú veu intel·ligència artificial a les nostres plataformes, sabrà que és cert"
Quin paper jugarà la intel·ligència artificial en el futur del periodisme?
No ho sé. Serà un camí difícil. Crec que com a indústria haurem d'aprendre a gestionar-la professionalment, d'una manera fiable. Crec que cal confiar en els periodistes i com ha passat amb les xarxes socials, la IA és una nova eina on les fonts no oficials i no fiables poden tenir un alt nivell d'influència. Per tant, crec que depèn de nosaltres, com a indústria, ser aquesta font de confiança de tot el que fem. El que hem de garantir és que si algú veu IA a les nostres plataformes, sabrà que és cert.