La jornada de divendres del Vida Festival 2017 va viure un dels seus moments més esperats amb l'actuació de The Flaming Lips, un dels primers grans noms que es van anunciar per aquesta edició del festival. Els nord-americans van dur la seva psicodèlia ahir a la Masia d’en Cabanyes amb la mateixa fórmula de sempre: una teranyina de llum, colors i melodies oníriques que s’estén sobre el públic i en què és molt difícil no quedar-hi atrapat.
 
Els hits no van fer-se pregar: Yoshimi Battles the Pink Robots va sonar durant els primers minuts de l’actuació. No hi van faltar She Don’t Use Jelly, The Yeah Yeah Yeah song i el gran final amb un dels temes insígnia de la banda: Do You Realize?, que el públic que omplia l’escenari de la Vida va corejar amb moviments de cap sinuosos, immersos de ple en la tònica onírica que la banda va imposar a l‘escenari principal del Vida.
 
Malgrat el setlist desplegat pels d’Oklahoma, el moment mes àlgid del concert va ser la versió de Space Oddity, de David Bowie, amb Coyne passejant-se per sobre el públic dins la seva ja habitual bombolla de plàstic i una constel·lació de llums cobrint la Masia d’en Cabanyes. La constatació, un cop més, de que l’entorn on es celebra el festival multiplica l’experiència per tres i que, si bé és cert que Wayne Coyne no destaca per ser un gran vocalista, el seu carisma acaba fent de contrapès perfecte. Per a tota la resta, canons de confeti.
 
Real Estate, solvència sòbria
 
A segles llum del desplegament de mitjans de The Flaming Lips, Real Estate van oferir segurament l’actuació més solvent de la jornada. Al seu pop de guitarres lluminoses li va caldre poc més que l’escenari per signar un concert de factura perfecta just abans de la mitjanit; la brillant Stained Glass, del seu darrer treball, In Mind, va donar el tret de sortida a un repertori que va lliscar sol, sense efectismes ni artificis i que va passejar-se plàcidament per alguns dels temes més celebrats de la seva discografia, com Municipality, d’aquell Days (2010) que els va obrir al gran públic o Had to Hear, del deliciós Atlas (2014)
 
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=unLnJvzf-So[/youtube]
Devendra Banhart, un altre dels caps de cartell, va donar al públic el que esperava d’ell: d’aire despistat i amable, va alternar el castellà i l’anglès en les seves intervencions i va repassar alguns dels seus temes més cèlebres, com Carmensita o Mi Negrita. L’artista d’ascendència veneçolana va tenir també un record per a David Bowie i va delectar l’audiència amb les seves habituals sentències amb regust naïf -no penseu mai que estem sols, duem milions de microorganismes al damunt-. Després de tota la tarda caminant per la sorra de la Masia d’en Cabanyes, aquesta afirmació no podria estar més carregada de sentit.
 
L’aparador de l’indie local
 
El bo i millor de l’escena independent catalana i valenciana es va citar al concert de Senior i el Cor Lomax. Miquel Àngel Landete va aconseguir reunir sobre l’escenari alguns dels artistes que han col·laborat en el seu nou disc Valenciana Vol. I, una dotzena de versions triades amb gust exquisit que van des de Tom Waits, Johnny Cash o The Jesus and Mary Chain fins a Grupo de Expertos Sol y Nieve. Núria Graham, Carles Sanjosé, Joan Pons, Mazoni, Lluís Gavaldà, Manu Ferrón o Artur Estrada, de Nueva Vulcano van acompanyar la banda i van demostrar l’excel·lent estat de forma de la música que es fa a casa nostra. El final de l’actuació, amb tots els artistes damunt de l’escenari va ser, segurament, la foto més entranyable de la jornada.
 
Just després, a La Cova, La Iaia donava el tret de sortida a la gira del seu nou disc Tornar a ser u, el seu tercer treball, autoproduït, que va sonar més estripat que de costum. L’audiència que s’hi va reunir provava, un cop més, el poder de convocatòria de la banda de Vic.