Detall del quadre «Batalla al baluard de Santa Clara», de Jacques Rigaud. Foto: Wikipedia.

Dades: sir Jonathan Swift, autor de la sàtira Els viatges de Gulliver, va jugar un paper cabdal en la derrota catalana de 1714. També va fer-ho Henry Saint John, vescomte de Bolingbroke, fins al punt que el Regne Unit el va acabar declarant traïdor i, exiliat a França, va conrear amistat amb Voltaire, escrivint assajos que inspirarien els presidents dels EUA John Adams, Thomas Jefferson i James Madison. La duquessa d'Alba, Cayetana Fitz-James Stuart, és l'hereva directa del duc de Berwick, James Fitz-James Stuart, que va comandar la victòria borbònica sobre Catalunya el 1714. Un nord-català, Jacint Rigau-Ros, va ser el retratista oficial dels reis Lluís XIV i Lluís XV de França. El cap dels espies catalans durant la Guerra de Successió, Salvador Lleonart, va morir a Bòsnia el 1719 lluitant a les ordres de l'emperador Carles III d'Espanya i VI d'Habsburg.

Totes aquestes dades són de sobres conegudes per a la majoria d'historiadors. I totes aquestes dades, i moltes més, són les que es troben a la novel·la Lliures o morts (Columna Edicions), que els periodistes Jaume Clotet i David de Montserrat han publicat recentment. Fins aquí, doncs, poc mèrit, el dels autors.

Ara bé, lluny d'escriure un assaig saberut, només apte per a un públic selecte, Clotet i De Montserrat han tramat una història apassionant que, en només les tres primeres setmanes de vida, ja va aconseguir que l'editorial en publiqués tres edicions, i que ja n'estigui estudiant la viabilitat d'una quarta. Gairebé 10.000 exemplars venuts, doncs, que certifiquen que les dades, per molt a la vista que fossin, necessitaven que algú les posés en valor per al gran públic i les expliqués amb un ritme trepidant, mesclant escenes de guerra amb estira-i-arronses diplomàtics, escenes de sexe amb proclames patriòtiques.

"En anglès, han ideat el terme eduteinment, és a dir, educació i entreteniment", explica De Montserrat. Lliures o morts beu d'aquesta filosofia i entreté, i de quina manera, alhora que educa el país en la seva pròpia història.

Centrada en el pagès Ermengol Amill -un dels herois oblidats de la Guerra de Successió, eclipsat fins ara per Rafel Casanova, Antoni de Villarroel, Josep Moragues, Joan Baptista Basset o els germans Desvalls-, la novel·la narra els fets de 1714 des d'una perspectiva global, explicant "el que molt possiblement va ser la primera Guerra Mundial, segons diuen força experts", detalla Clotet. "En realitat, el 1714, Felip V va perdre la guerra que mantenia amb l'imperi austríac i Anglaterra, i els catalans vam acabar sent el seu premi de consolació", exposa De Montserrat.

Tot sovint, hi ha qui ha emmarcat la Guerra de Successió en una mera batalla pel tron espanyol, en què els partidaris de Carles d'Àustria van acabar perdent, intentant treure així qualsevol legitimitat catalanista a la desfeta. Vist amb els ulls del pagès Amill, que arribaria a coronel de Miquelets, el lector reviu la lluita dels defensors de Barcelona i Cardona de 1714 per preservar les seves Constitucions i les seves llibertats -llibertats per poder comerciar amb el món, aspecte que Carles d'Àustria s'havia compromès a respectar i que Felip V acabaria abolint, o llibertats per poder parlar català.

Gairebé 300 anys després, Catalunya torna a trobar-se en un punt en què el seu encaix econòmic, lingüístic i polític amb l'Estat espanyol es troba en qüestió. A davant, com a cap de l'Estat, s'hi troba el pare del futur Felip VI. L'etern retorn, que insinuava Nietzsche. "Quan escrivíem la novel·la, no podíem parar d'establir comparacions amb l'actualitat", reconeix Clotet.

Amill, tot i la matança borbònica de l'Onze de Setembre, va sobreviure a la desfeta i va acabar morint, a l'edat de 67 anys, el 4 de setembre de 1732. Com Rafael Casanova, que va reprendre la seva professió d'advocat i va acabar morint el 1743. Malgrat la derrota, el 12 de setembre el país es va tornar a llevar, va tenir fills i néts. 300 anys després, quan l'expresident Jordi Pujol sentencia que s'ha acabat el temps de fer "la puta i la Ramoneta", Clotet i De Montserrat alcen una bandera negra inspirada en la que s'hissà a Barcelona el 1714 amb la frase "Viurem lliures o morirem", i fan ressorgir del no-res l'heroi que fa 300 anys ho va intentar amb totes les seves forces. Tot un mèrit per a un país que, a diferència d'Escòcia o Irlanda -on tenen ben clar qui van ser Braveheart o Michael Collins-, no compta amb referents històrics que l'inspirin i l'animin a seguir caminant. Tot un mèrit, doncs, assolit amb escreix.

[vimeo]44374644[/vimeo]

David de Montserrat i Jaume Clotet, amb la bandera negra, presentant el llibre a Cardona.