"M'han violat". La primera frase pronunciada per la Marie (Kaitlyn Deve) és un xiuxiueig carregat d'espant, confusió i tremolor. Són les paraules per obrir les portes de l'infern després d'haver-lo viscut en carn viva, i donen pas a una crònica frustrant, gris i sinuosa on haurà de demostrar, per activa i per passiva, que sí, que ha estat violada i que no s'ho està inventant. Netflix produeix i distribueix aquesta minisèrie basada en fets reals, en la història guanyadora d'un premi Pulitzer anomenada An Unbelievable Story of Rape.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Dnr1xhmBCyI[/youtube]
Unvelievable (Creedme) aprofundeix en tot el que que una noia ha d'afrontar després d'haver estat violada. No només les seqüeles emocionals, plasmades en les seves relacions amb amistats o les famílies d'acollida, sinó també les policials, un dels aspectes més desconeguts per la societat. Quantes preguntes ha de respondre una noia després d'informar a les autoritats que ha estat violada? Quants judicis de valor ha d'aguantar? Quants homes l'han d'intimidar perquè "digui la veritat"?

Un drama criminal amb to i essència feminista sense edulcorants, amb una reivindicació silenciosa de l'aparició de dones detectius i el crit sufocat d'una realitat malaltissa com són les violacions malament investigades (o directament sense investigar) a noies joves. La trama no pretén ser un comú denominador de les agressions sexuals però situa l'espectador a les espatlles de la Marie, patint gairebé amb els sentits com les circumstàncies la van absorbint i la frustració, decisions preses sota pressió o petits detalls poden marcar una jove de per vida.

La crítica contra el sistema és present en tota la minisèrie, de vuit capítols. El cas és del 2008 i està situat als Estats Units i segueix els fets de manera cronològica: el patiment de la violació per part de la Marie, la primera investigació policial, els constants prejudicis contra la noia i la posterior investigació de les dues detectius que giren la perspectiva amb la que es veien els fets. Merritt Wever i Toni Collette transpiren aire fresc en aquest món de sèries policials protagonitzades per homes. La narrativa audiovisual és àgil, tot i que es podrien haver retallat un parell de capítols. El primer, però, ja et posa en situació i et tensa per a un viatge incòmode però real, frustrant però necessari.

Creedme esgarrifa, abraça les dones des de la seva perspectiva (i sense fer-ne cap escarni o exageració) i interpel·la als homes, a tots els integrants de la societat, que miren cap a una altra banda o només comenten les notícies a la televisió: "mira, una altra violació".