Segons el diccionari l'adjectiu 'faust/fausta' fa referència a tot allò 'que ocasiona joia o felicitat'. Aquest és el punt de partida de 'F(a)usta' (RGB, 2015), el nou disc del menorquí Cris Juanico, que ha volgut jugar amb aquest doble sentit en un disc que suposa un canvi radical en la seva manera de fer música gràcies a una orquestració basada en un quartet de corda, ampliada amb un contrabaix i ell mateix a la guitarra, conformant “un so molt diferent” a l'habitual en Juanico.

A més, aprofitant la presentació del disc i el fet que al proper Canet Rock reviurà La Banda Impossible, Juanico aprofita per reclamar canvis en el polèmic IVA cultural, tot apuntant que un futur Estat català podria ser més sensible a les demandes del sector cultural. És en aquest sentit que assegura que a Menorca una part de la població “estaria encantada de seguir les passes de Catalunya”, apuntant, això sí, la necessitat de “reconèixer els condicionants, la realitat i la idiosincràsia” de Menorca.

-La instrumentació és el que més crida l'atenció del nou disc.

-Sí, és una aposta. Jo tenia les cançons tal qual, sense saber quin vestit li posaria, però tenia clar que estaria bé un aire nou. Em vaig posar en contacte amb Toni Pastor, que va ser una mica el setè Ja T'ho Diré i em va dir d'anar a Mallorca a gravar. Em va semblar bé, per sortir i trencar la rutina i els hàbits. De les deu noves cançons, vuit les he fet en concerts en solitari amb guitarra i veu, per veure com funcionen, i al final vaig creure que fer-ho amb corda quedaria molt bé. El Toni just acabava de fer un disc amb un grup amb guitarra, contrabaix i violí, i que els teníem a mà, així que en Miquel Àngel Aguiló va fer els arranjaments, i així ha sortit el disc. Em vaig emocionar molt a l'hora de començar a assajar.  

-Havia treballat mai amb un quartet de corda?

-No, mai. Però vaig consultar en Toni Xuclà i em va dir que si volia fer corda, el millor era un quartet, ampliat amb contrabaix i jo a la guitarra. El fet que no hi hagi bateria no vol dir que no hi hagi ritme, perquè ho substituïm amb guitarra i contrabaix i la veu en certs temes també ho pauta molt bé. És un so molt diferent del que havia fet fins ara.

-És un canvi estilístic important, doncs. 

-Sí. Jo faig cançons i amb el temps vaig aprenent més i sóc més curós i busco paraules, inflexions, melodies... musicalment vaig creixent i evolucionant. Crec que és una gravació on se'm reconeix però que s'enriqueix molt pels arranjaments.

-Els concerts també seran amb quartet?

-Aquesta és la idea. Sis sobre l'escenari, el quartet, el contrabaix i jo. Però com l'he rodat en solitari puc fer altres formats, tant el reduït com l'ampliat. I en algun moment fer alguna cosa especial. 

-Seran quartets diferents a Catalunya i a les Illes?

-Sí, a Mallorca serà el del disc, a Menorca un altre i a Catalunya un altre, però tots seran bons.

  -Al disc inclou una versió d'Ovidi Montllor, 'Tot esperant Ulisses'.

-Sí, un dia xerrant amb Pere Camps em va dir que farien l'aniversari de l'Ovidi, i jo, que no sóc un expert en la seva trajectòria, volia fer alguna cosa i vaig parlar amb Toni Xuclà, que va ser un dels musics que hi va col·laborar, i ell em va proposar tres temes. Vaig triar aquest, que no és gaire conegut però és preciós i mediterrani. Ell el feia molt hel·lè, amb doble corda, i nosaltres l'hem fet del Mediterrani d'aquí, amb arranjament d'havanera melòdica.

-Al Canet Rock presenta el disc i toca amb La Banda Impossible, grup del que va formar part en la seva primera formació.

-Sí. Ara han fet la proposta de tornar, perquè si fa 40 anys hi va haver hi una generació Canet Rock i l'any passat la generació actual va viure el seu Canet Rock, ara la idea és que la generació dels noranta, que vam ser més del Senglar Rock, ara tinguem el nostre Canet rock.

-Què reivindicaven en el seu moment?

-Reivindicàvem un circuit de sales i la professionalització dels músics. La vam formar diferents músics de diferents àmbits, no només músics de rock català. També hi havia en Dani Nel·lo i les Gema 4.

-I com es que ara no hi són?

-Això ja no ho sé. És qüestió de la pròpia direcció, però ara ho centren més en una reunió d'integrants del rock en català.

-I què reivindiquen ara?

-És un retrobament per fer les cançons d'aquella època i la idea és fer una mena de declaració generacional. Ara, continua havent-hi coses per reivindicar, com l'IVA.

-Potser ja està solucionada abans del Canet Rock aquest qüestió.

-Però en tot cas no anirem a un quatre per cent. Si anem al deu per cent seran dos punts més del que estàvem. I aquests anys que portem amb el vint-i-u per cent cal tenir en compte tot el que ha quedat pel camí. En altres països el sector cultural i d'oci està molt més ben considerat, i si ara es vol fer un nou Estat, potser estaria bé emmirallar-nos-hi.
 
-Ja que treu la qüestió del procés sobiranista, com es viu a Menorca?

-A Menorca estem tan acostumats a ser l'illa que veu sortir el sol primer i seguirem així. Quan ens ha tocat ser àrabs hem sigut àrabs, quan hem hagut de ser anglesos hem sigut anglesos, i quan ha tocar ser espanyols hem sigut espanyols. Hem sofert i viscut al llarg de la història moltes etapes no depenent de l'illa sinó de decisions que arribaven de lluny o molt lluny. Però el procés es veu amb expectació. Alguns estaríem encantats i a favor de seguir les mateixes passes, però reconeixent els condicionats que té l'illa, amb la seva realitat i idiosincràsia que cal preservar, una mica com a la Vall d'Aran. I una altra part hi esta totalment en contra i volen seguir com estan. 

-Hi haurà canvis al maig?

-No ho sé, això ho decidirà la gent. Jo espero que sí.