Fer de la cultura un bé popular, abastible i viu per a tothom, sense que ningú hagi de pagar per accedir-hi. Amb aquesta voluntat han nascut a Barcelona i arreu del territori tot un seguit de projectes que promocionen activitats culturals i l'intercanvi o l'adquisició de llibres, i que tenen una particularitat: són espais lliures de transaccions monetàries i on els productes no es compren ni es venen.

La filosofia de l'Associació Llibres Lliures, la primera llibreria gratuïta de Catalunya, és defensar el dret de totes les persones a gaudir de la lectura, amb independència del seu poder adquisitiu i al marge d'interessos comercials. El seu local, ubicat al popular barri de la Verneda de Barcelona, aplega centenars de llibres de disciplines ben diverses i provinents, tots ells, de les donacions de veïns i entitats.

"Són llibres lliures amb els quals pretenem promocionar la lectura i que ningú digui que no pot llegir perquè costen molts diners", concreta Erlé Espiau, voluntària de l'associació. Malgrat que la compra-venda no hi té cabuda, per cobrir les despeses del recinte els seus impulsors sol·liciten als usuaris una aportació, que en cap cas és obligatòria, pels llibres que s’enduen. Així mateix, el projecte se sosté amb el suport dels socis, amb el treball gratuït dels voluntaris i amb la promoció de tallers i altres activitats culturals.

"Vam voler lluitar a contracorrent per oferir propostes al barri i que la gent tingués accés a la vida cultural", explica la seva presidenta, Esperanza Mejías. A banda, l’associació actua "d'intermediària" d'aquelles persones que volen compartir els seus projectes culturals, "sobretot dels que estan començant i dins dels grans circuits els resultaria més difícil tenir visibilitat". I ho han aconseguit a base d'esforç i de manera autosuficient, perquè no reben ajuts de cap entitat i l'Ajuntament no els ha concedit cap subvenció, tot i haver-ne demanat dues.

En una línia similar va néixer la Biblioteca de la Virreina, un exemple de col·lectivització de la cultura, que va aflorar al carrer i que parteix de la voluntat de crear un punt de trobada i d’intercanvi no monetari “on els veïns poguessin aportar i sentir-se aportats”. Així ho defineix Alba Álvarez, una de les seves impulsores, per qui el projecte implica donar una segona vida als llibres i a la vegada, teixir vincles amb la comunitat. “Volíem fer-nos càrrec d’un espai comú, fer vida a la plaça i animar tothom a compartir les obres que més els han agradat i que són a casa agafant pols”, explica.
 

 

D’aquesta manera des de l’abril passat, el decorat de la plaça de la Virreina de Barcelona compta amb un nou element: una prestatgeria farcida de llibres a disposició del veïnat, que funciona les 24 hores del dia gràcies a la seva implicació. Tots els productes estan marcats amb un segell que indica que han estat alliberats, duen un punt i també un paper que recull el propòsit de la iniciativa.

Així, aquesta biblioteca oberta es nodreix de les aportacions de la gent i mica en mica s’ha anat autoregulant “sense necessitat de murs ni protecció, perquè els veïns i les veïnes la respecten”. De fet, l’han integrat com un component més de la plaça i això fa que els seus impulsors s’hagin plantejat engegar d’altres activitats, com un concurs poètic, a l’espai públic. “La nostra idea era crear moviment, i fins i tot, acabar fent del carrer un lloc on generar cultura, compartir històries i recitar versos”, proposa Álvarez.

Però no tots els projectes tenen un espai físic. El web la cultura no val res va sorgir fa cinc anys amb l’objectiu de fer difusió d’ofertes culturals gratuïtes. “Ens vam adonar que no és un tòpic, que moltes vegades no fa falta pagar per veure o llegir coses de qualitat”, explica Ferran Monter, el director de continguts de la plataforma virtual. I aquesta va ser la seva aposta.

El web de cultura ‘no cost’ té un doble vessant. D’una banda, els seus promotors porten al dia una agenda d’actes gratuïts, on cobreixen presentacions, exposicions d’art i concerts. De l’altra, compten amb un equip de col·laboradors, “tots ells malalts dels llibres, les pel·lícules i la música”, que escriuen recomanacions de productes que es poden trobar de franc.

“L’accés a les activitats culturals amb més renom va condicionat a tenir una bona butxaca”, comenta Monter, “però això no vol dir que les que tenen menys ressò siguin menys bones”. Justament per aquest motiu van engegar la iniciativa, “per criticar la mercantilització de la cultura i a la vegada, servir d’altaveu de les propostes gratuïtes que estan arrencant”, sentencia.