Amb motiu dels 80 anys de la mort de Daniel Cardona i Civit (1890-1943), la Fundació Reeixida ha impulsat l'Any Cardona, un seguit d'activitats per recordar la figura d'aquest activista independentista. El programa d'actes s'ha presentat aquest dimarts al Museu d'Història de Catalunya, en què ha intervingut l'historiador Fermí Rubiralta, autor d'una biografia política del personatge, editada per Afers.

Daniel Cardona i Civit va ser un dels joves nacionalistes influït pels ideals de la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià, molt crític amb la política de la que a primers de segle XX era la principal força catalanista, la Lliga Regionalista. Però el que el va impactar més va ser la revolta irlandesa de Pasqua, el 1916, contra l'imperi britànic. Es va adscriure aleshores a una via insurreccional, el que el va anar acostant a un altre dirigent que va anar evolucionant també en aquells anys, Francesc Macià.

Molt actiu en la premsa catalanista, solia signar els seus articles combatius amb els pseudònims Vibrant i L'irlandès. Cardona va compartir experiències conspiratives amb el Macià de l'exili durant la dictadura de Primo de Rivera. Després, amb l'adveniment de la República i la instauració de la Generalitat amb Macià de president, Cardona se n'aniria allunyant fins a la ruptura. Va crear Nosaltres Sols, i es va convertir en un exponent del separatisme més radical.

Alcalde de Sant Just Desvern els anys trenta, es va adherir al Sis d'Octubre, fet que el va dur de nou a l'exili. Tornaria a fer-se amb l'alcaldia el 1936, fins que després dels fets de Maig del 1937, quan feia un any de la Guerra Civil, va haver de tornar-hi. A França, va contribuir a fundar el Front Nacional de Catalunya, sempre convençut que només la via insurreccional faria realitat els seus somnis. Greument malalt, va voler tornar clandestinament a Sant Just per morir-hi el 1943.