Han estat perfils molt singulars d'emprenedors, com són els d'Oriol Soler i Jaume Roures, els qui han fet el pas per preservar si més no una part del llegat d'Enciclopèdia. Es tracta, en el cas de Soler, del director general d'una cooperativa amb molts socis que aquest any ha facturat 130 milions, i en el de Roures, d'una fortuna de primera generació, uns perfils molt diferents a aquells fills de grans nissagues compromeses amb el país que van fer la Renaixença, van protegir els grans genis del Modernisme i van donar suport al projecte polític de la Mancomunitat. La Guerra Civil i el franquisme ja van ser un sotrac per a molts d'ells, que van assistir entre espantats i confusos a la repressió que va patir el país. Ja era una minoria d'aquell patriciat el que va restar fidel a la catalanitat, amb el suport a algunes iniciatives d'embalum, com va ser Òmnium Cultural o la fundació d'Edicions 62.
[noticia]267596[/noticia]
Ara són personalitats com Roures o Soler, aliens a la branca més clàssica d'aquell catalanisme, els qui fan en bona manera una tasca de suplència. Un observador del món editorial veu la sortida donada als segells d'Enciclopèdia d'aquesta manera: "És la substitució d'actors convergents de tota la vida per d'altres diguem-ne republicans i amb bones relacions amb l'actual Govern".
Un cas paradigmàtic: la Col·lecció Bernat Metge
El nom que més brilla en la història entre l'alta burgesia catalanista és, sens dubte, el de Francesc Cambó. Un home que va fer política, esdevenint el cap de la conservadora Lliga Regionalista, va fer fortuna, sent un dels patricis més rics d'Europa, però també cultura, actuant com un dels mecenes més generosos de la història de Catalunya. En això també va ser singular. Una de les grans obres de Cambó va ser la Col·lecció Bernat Metge, un fons de textos clàssics grecs i llatins que va néixer el 1922. Cambó va morir a l'Argentina el 1947. El seu llinatge ha estat nombrós, però el cognom era difícil de superar i mai ha recuperat els espais de lideratge i influència que havia tingut. La Fundació Institut Cambó es va dissoldre el 2017, un any certament complex. La Bernat Metge, però, va poder tenir continuïtat, sent adquirida pel grup Som, d'Oriol Soler, dins del projecte La Casa dels Clàssics. El fons ja supera els 400 títols.
Vendes de seus
Enciclopèdia ja va haver de vendre la seu que posseïa en propietat a un edifici de Diagonal Mar, que va ser adquirit per l'empresari Joan Font, de Bonpreu, un dels pocs que no amaga el seu independentisme. Un altre heterodox, en certa manera, allunyats d'aquella classe dirigent de ja fa molts anys.[noticia]267401[/noticia]
La crisi actual del grup editorial és la culminació d'un seguit de decisions qüestionables. La seu històrica d'Enciclopèdia era a la Casa Garriga Nogués, al carrer de Diputació de Barcelona. La decisió de vendre l'immoble ja va ser controvertida. Francesc Cabana, en una entrevista a Nació, explicava que s'hi va oposar perquè considerava que Enciclopèdia havia de ser al centre de Barcelona. Era l'any 2003. En la cúpula del grup editorial hi havia noms ben representatius de la flor i nata del pujolisme, a més de Cabana: un dels fills de l'expresident Pujol, Josep Pujol Ferrusola; l'expresident del Barça Agustí Montal, que n'era un dels homes forts; Carles Sumarroca; Raimon Carrasco, fill de Manuel Carrasco i Formiguera; o Josep Lluís Vilaseca.
La Fundació Godia va comprar l'edifici d'Enciclopèdia. Les germanes Godia, filles de l'empresari i pilot de Fórmula 1 Francisco Godia, falangista de primera hora i enriquit després gràcies a les concessions del règim franquista, quan va ser president d'Iberpistas. Els Godia s'hi van estar uns anys, hi va passar també la Fundació Mapfre i, pels amants de les curiositats cridaneres, s'hi ha instal·lat ara Tatxo Benet -soci fins no fa res de Roures a Mediapro- amb el seu suggeridor projecte de Museu de l'Art Prohibit. Tatxo Benet és un altre heterodox, un emprenedor fet a si mateix vingut de les comarques de ponent i que enarbora un independentisme sense complexos.
Qui no és independentista és qui posseeix el primer grup editorial en català, Planeta, de la família Lara, propietària del Grup 62. També va trencar motllos quan José Manuel Lara, que ja va intervenir en l'operació per intentar salvar el diari Avui, va apostar fort per donar continuïtat a 62. Ara acaba de decidir traslladar a Guadalajara la central de distribució dels seus llibres en català, on té la seu Logista, participada pels Lara. Una opció que ha estat compresa pel món del llibre després del desgavell de la distribuïdora Entredós.
Continuen robustes algunes institucions sorgides de la burgesia més compromesa amb el país, com la Fundació Carulla. I hi ha casos concrets de continuïtat personal, com el mecenatge cultural que du a terme Sergi Ferrer-Salat. Com ho era fins ara el malaguanyat Antoni Vila Casas, la mort del qual obre un interrogant entorn el futur de la fundació que du el seu nom. Algú es podria preguntar: on és la burgesia nostrada?
