Ara que se suposa que tothom fa vacances i està despistat, és un bon moment per parlar de mots estiuencs i per tornar a reivindicar el xiringuito, adaptat a la catalana. La teoria més estesa sobre l’origen de la paraula és que prové dels treballadors de les plantacions de la canya de sucre a Cuba al segle XIX. Durant el descans acostumaven a fer un cafè, que filtraven amb un raig d’aigua bullint a través d’una mitja. De fet, chiringo, en l’espanyol d’Amèrica, vol dir chorro, com un raig o glop. Per tant, chiringuito equival a chorrito. La traducció literal de chiringuito en català és rajolinet. Ai, que bonic! I aquesta manera de preparar el cafè va donar nom al local. Perquè és evident que amb la traducció literal rajolinet perdem el referent, però sempre en podem fer un acudit. De fet, cal recordar que el 1913 va obrir El Chiringuito, un bar a la platja de Sitges.

Ja sabem que les solucions normatives són guingueta, quiosc, barraca, barracó (mot valencià), cantina, guingueta, baret, xibiu (mot mallorquí)... Aquestes formes poden conviure perfectament amb el xiringuito. I ara deixeu-me fer una broma: qui diu guingueta davant d’un escenari de cossos bronzejats i untats amb oli? És massa nostrat i glamurós per al que representa, hem d’abaixar el llistó. I pel que fa a xibiu, el mot mallorquí, té una forta càrrega despectiva. Significa originàriament un enginy per caçar tords consistent en unes branques damunt les quals es col·loquen uns brins d’espart, on els tords queden atrapats. El significat metafòric és ‘lloc on s’enganya la gent o on es preparen o executen actes il·lícits o clandestins’. No ens acaba de convèncer, malgrat que ho mencioni una cançó d’Antònia Font.

Què costaria que els diccionaris entressin d’una santa vegada el xiringuito? Té massa gràcia mestissa per bandejar-lo i cap dèria purista no el podrà fer fora de les nostres platges. La llengua no s’empobreix per acceptar paraules que fa temps que fem servir adaptades al català. No assenyaleu als que diem xiringuito com si fóssim uns apestats. Continuarem dient “mira aquell mamarratxo del xiringuito”, per més que no surtin al diccionari normatiu. Resistència!

Al xiringuito sempre podem prendre un gintònic (abreviació de l’anglès nord-americà gin and tonic water, adaptat amb accent obert a la o), batuts de fruita (els famosos smoothies tenen traducció, sí!), prendre còctels o menjar fregitalla, la meva proposta a la famosa fritanga. Tot i que pot tenir un sentit despectiu, el triumvirat de les braves, el peixet fregit i els calamars a l’andalusa, entre d’altres, es pot anomenar fregitalla (de fregit i el sufix -alla, que en aquest cas significaria ‘conjunt o gran quantitat de’).

Amb les activitats a l’aire lliure i els concerts proliferen les furgoteques (les famoses foodtrucks també tenen una traducció catalana creativa que ho podria petar). Tot i que no són exclusives de l’estiu, aprofito per dir que necessitem una campanya de la Queta amb aquesta parauleta màgica, sigui estiu o sigui hivern! Queda ben clar que això de les furgoteques no és cap moda passatgera i els catalans tenim el mal costum d’arronsar les espatlles i de no fardar prou de propostes que tenen ganxo: volem un anunci de la Queta en una furgoteca, és urgent!

I no podem parlar de mots d’estiu sense esmentar-ne un per excel·lència, el gelat! Preneu-ne nota:

1. La pasta de galeta en forma de paperina cònica s’anomenen cucurull i també cucurutxo. Aquest últim mot està plenament integrat dins del lèxic català i no es pot considerar un barbarisme. Segons el diccionari normatiu, del cucurull ple de gelat en diem cornet. Però també estareu d’acord amb mi que quan diem cucurutxo o cucurull ja incloem el gelat: habitualment diem un cucurutxo de nata, i no un gelat de cucurutxo de nata. D’això se’n diu economia del llenguatge. 
2. També tenim el polo (que prové d’una marca registrada i encara no es documenta al diccionari normatiu): elaborat amb aigua gelada amb essència de fruita: un polo de llimona. També s’anomena gelat de pal.
3. I, finalment, arriben els clàssics! El gelat de barra, que es presenta amb forma de barra de secció quadrada, i el tall de gelat: la porció tallada d'un gelat de barra que se serveix entre dues galetes.

Sobre el tall de gelat, no fa gaire la RAE va fer una piulada anunciant la incorporació del mot corte en aquest sentit al DRAE. Però nosaltres tenim una paraula per anomenar-lo que enamora: el xàmbit! Ho diuen al País Valencià (així es documenta al Diccionari normatiu valencià). És simplement la valencianització de la paraula anglesa sandwich, ja que un xàmbit és, de fet, un sandvitx de gelat. Aquest estiu demanaré xàmbits als xiringuitos.