"La hibridació lingüística dels joves que cada vegada més es consideren bilingües juga a favor del català". Aquesta és l'opinió del secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, en presentar un estudi que afirma que quatre de cada deu parelles joves castellanoparlants utilitzen el català, tant o més que el castellà, per comunicar-se amb els seus fills. Aquest informe - difós dimarts d'aquesta setmana i promogut per la Secretaria de Joventut de la Generalitat- indicaria un canvi generacional important, ja que els pares dels enquestats només usen el català en un cas de cada deu.

L'estudi combina dades quantitatives de l'enquesta d'usos lingüístics de la població de 2003; l'enquesta a la joventut de Catalunya de 2002 i 2007; i una anàlisi qualitativa realitzada a través d'entrevistes i debats de grup realitzats amb 102 persones d'entre 16 i 35 anys. Joan considera que la pràctica de les parelles joves castellanoparlants d'usar el català amb els seus fills suposa una compensació del desequilibri entre catalanoparlants i castellanoparlants d'origen, en bona part també perquè són molt pocs els catalanoparlants que fan servir el castellà amb els seus fills.

Aquesta situació detectada a les enquestes dels últims anys porta els responsables de la política lingüística de la Generalitat a constatar un augment de les persones bilingües d'origen.
Sobre competència lingüística dels joves, del conjunt de població jove de 15 a 34 anys, més del 83% sap parlar català, dada que amaga que només el 43,6% dels nascuts a l'estranger el saben parlar, mentre que el nivell de competència amb el castellà és en qualsevol cas superior al 99%.

El secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, considera  que l'estudi "desmunta alguns tòpics com el que la joventut és un problema per al català" ja que "és una llengua més usada pels joves del qual correspondria pel pes demogràfic de les persones catalanoparlants". En aquest sentit, ressalta que actualment una quarta part de la població juvenil catalana és d'origen immigrant en haver-se passat del 5% del total el 2000 al 29% el 2009.

Si bé en els àmbits més informals com les amistats, sobretot en l'adolescència, la penetració lingüística és favorable al castellà, en els espais més formals com l'institut, la universitat o la feina, el català guanya presència.

A la vista de les dades de l'estudi, Villalbí marca un escenari d'usos i percepcions lingüístiques de la joventut catalana "optimista però no entusiasta".

Joan afegeix que "no hem de fugir de les dificultats que hi ha, seria un miracle que no les hi hagués en un país que en deu anys ha rebut un milió de nous immigrants" i conclou que els indicadors "ens diuen que anem pel camí adequat".