Sempre pulcre, elegant i amb un punt de bogeria entusiasta. Així és l’Associació Joan Ponç, i així es manifesta mentre proposa, inventa i interrelaciona creacions, art i mirades. I així ha commemorat els trenta anys de la mort de Joan Ponç (1928–1984), amb la celebració de les V Jornades Poncianes, dues intenses sessions –els dies 21 i 22 d’octubre– on s’han dut a terme actes, xerrades i trobades, totes elles amb l’objectiu de difondre la figura i l’obra d'un artista plàstic fonamental –el més jove dels fundadors del grup 'Dau al Set'– i de seguir establint diàlegs entre una obra singular i una modernitat irrenunciable.
 
Emmarcades en la recent inauguració de la nova col·lecció d’art modern, la cinquena edició de les Jornades també ha ajudat a fer visible l'obra de Joan Ponç al MNAC, que ara comptarà amb nou peces que han esdevingut el llegat d’un temps, d’una manera de viure i d’un talent indiscutible. Ponç és considerat un agent cabdal de la cultura catalana del període comprès entre els anys 40 i 80, uns temps convulsos i extremadament creatius on l'artista començà a configurar un imaginari fascinant i ple de referències a d'altres estímuls creatius, ja siguin la poesia i el cinema, la màgia i la prestidigitació, la geometria i l’ordre, la religió i el teatre, entre molts d'altres.
 
L'intens diàleg creatiu de l’artista més jove de 'Dau al Set'

La primera de les sessions ha comptat amb la participació de Xavier Corberó (escultor i amic del pintor) i Arnau Puig (filòsof i crític d’art), que han estat els encarregats de presentar Ponç abans de Ponç, un extens volum a cura de Pilar Parcerisas que neix amb la vocació de ser la referència indiscutible de l’artista (i també "un llibre-homenatge als 30 anys de l’Associació", tal com afirmava el seu president, Jordi Carulla-Ruiz). Parcerisas ha compilat tots els escrits crítics sobre l’obra i la figura de Ponç apareguts a premsa, catàlegs i publicacions diverses, en un volum amb textos a cura d’autors de la importància d’Alexandre Cirici, José Corredor-Matheos, Antoni Tàpies o Baltasar Porcel, i on també s’hi reprodueixen íntegrament les obres conjuntes que va realitzar amb les col·laboracions de Joan Fuster, Joan Brossa o J. V. Foix.

Després d'aquesta presentació, la primera cita de les Jornades ha ofert un recital de José Corredor-Matheos, Enric Casasses, Joan Bufill, Vicenç Altaió i Blanca Llum Vidal, que han mostrat les creacions poètiques que han acabat configurant l’esplèndid llibret En diàleg amb la Cabra de Joan Ponç. El llibre dedicat a Cabra ha culminat amb la cerimònia de cessió de l’obra del mateix nom que l’Associació Joan Ponç ha fet al MNAC, provinent del fons de la néta del pintor, Sarah Pons.

En la sessió de dimecres, el protagonisme ha recaigut en la tasca dels galeristes i col·leccionistes, "les veritable peces claus de l'engranatge". La presentació del projecte de catalogació de l’obra de Joan Ponç ha servit per constatar com l’aparició del col·leccionisme canvia el concepte de "creació individual" de l’artista pel de "patrimoni cultural". Tot seguit, i després d’una visita guiada al nou espai d’art modern del MNAC, a les 18.30h, s'ha celebrat una trobada entre traductors connectats a l’univers Poncià. Joaquim Sala-Sanahuja, D. Sam Abrams, Carles Hac Mor i Gabriel Ventura han intervingut en una taula rodona moderada pel poeta i també traductor Jaume C. Pons Alorda.

Edicions Poncianes, una aposta ferma per les 'Bèsties' de la literatura

En la tasca que realitza l'Associació Joan Ponç per dignificar i conservar el llegat de l'artista cal comptar-hi l'empenta de l'editorial Edicions Poncianes, que ha dut a terme en els darrers mesos una incessant feina per fer arribar en paper i en exposicions el llegat de Ponç, però també altres propostes poètiques i artesanals, com ara la sèrie de pòsters de gran format que ofereixen seleccions de poemes traduïts d’autors com Beckett, Pasolini, Mallarmé, Apollinaire o Vinyoli. La col·lecció, titulada Bèsties, molt aviat comptarà amb noves obres de Gertrude Stein, Antonin Artaud, Allen Ginsberg, Arthur Cravan, Arthur Rimbaud, Blai Bonet o Màrius Sampere, tal com han anunciat els responsables de l'editorial al llarg d'aquestes jornades.

Tot plegat, un nou exemple de la vivesa creativa i de l'esperit de Joan Ponç, personificat en l'ímpetu de l'Associació i d'Edicions Poncianes. Un món creatiu únic i singular on poesia i art convivien íntimament relacionats. I un creador que esdevé, de nou, la baula que uneix, fructifica i fa parlar diferents universos creatius, en un dels talents més extraordinaris que ha donat l’art català en els darrers anys.