Presentació del festival In-Edit Foto: C.B.L'èmfasi en els conflictes humans més enllà de l’estricta biografia musical caracteritza un onzè In-Edit Beefeater molt renovat que se celebrarà a Barcelona entre el 24 d'octubre i el 3 de novembre. L'edició d'enguany del festival de cine documental musical, presentat aquest migdia a l'auditori Blanquerna, fa un 'reset' davant de l'eufòria. Un any després de brindar per un exitós desè aniversari -dels 1.200 espectadors del 2003 als 31.000 del 2012- els organitzadors han dut a terme "un canvi de paradigma" de la mà de la tecnologia, tal i com ha admès el seu director Cristian Pascual. "L'any passat teníem la sensació de tancar una primera etapa i enguany és com tornar a començar, amb tots els canvis del món audiovisual".
Concretament, consisteix en concebre el festival "com una multipantalla": a banda de les sales habituals (Aribau Club 1, Aribau Club 2 i Aribau Multicines Sala 5), els documentals també es projectaran a Madrid, Alhóndiga (Bilbao) i Baiona (Pamplona) i hi haurà estrenes simultànies a través de www.in-edit.tv .
L'altra gran novetat s’anomena In-Edit Fast Forward, en què empreses de base tecnològica relacionades amb la música o amb el sector audiovisual "usaran" el públic com a conillet d'Índies per presentar i validar els seus projectes. La iniciativa inclourà activitats professionals (com workshops), presentacions, experiències touch & feel i integració tecnològica. Seran gratuïtes per tal de fomentar la participació i interacció.
Sense estrelles mediàtiques
Lluny de noms cridaners o reclams infal·libles com els de les darreres edicions -Queen, Rolling Stones, George Harrison o The Who-, aquest In-Edit 10+1 pivota sobre tres eixos: "les conseqüències dels canvis econòmics, la reflexió de la dona sobre sí mateixa i el seu entorn i les relacions interpersonals", segons Lluís Hidalgo, director artístic.
De moment, s'ha anunciat el 55% del cartell, amb obres com "A band called Death", sobre un grup de negres que tocaven punk-rock al Detroit dels anys 70,
"Brothers hypnotic", el contrast de mentalitats entre una banda de metall formada per vuit germans i el seu pare, una llegenda del jazz, "Petey & Ginger", o com sobreviu un duet musical en què un dels seus membres treballa en un sex-shop i l'altre es dedica al tarot, i "Bustamante Perkins", la quotidianitat entusiasta d'un músic valencià al marge de les modes. També cal destacar un documental sobre els gitanos de Triana i una manera d'entendre el flamenc que ja s'ha perdut i la història autodestructiva del grup punk Desechables dels 80.
A més, es retrà homenatge a Dick Fontaine -autor de peces sobre jazzmen com Art Blakey, Ornette Coleman o Sonny Rollins-, i a Les Blank, icona de l'escena cinematogràfica independent nordamericana que va morir el passat abril. La sessió de clausura està dedicada al Nitsa 94/96, local pioner de l'electrònica a l'estat i bressol de DJ's com Sideral. "No busqueu cap 'Searching for Sugar Man'" ha avisat Hidalgo, en referència al boom del documental sobre el cantautor Rodríguez.
En la seva filosofia d' 'ona expansiva' i de complicitat amb Llatinoamèrica, el festival aterra per primera vegada a Colòmbia i repetirà presència a Santiago de Xile i al Brasil, on se celebra des de fa deu i sis anys, respectivament.
