El Cor i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu van ser els encarregats d’inaugurar, el
passat dissabte 31 de març, la vuitena edició del Cicle de Música Religiosa de Vic, un
dels certàmens musicals més sòlids i interessants de la Catalunya Central, dins el qual
podrem escoltar també, el proper dimarts, ni més ni menys que la monumental 'Passió
segons Sant Mateu' de J. S. Bach interpretada pels prestigiosos cor i orquestra del
Collegium Vocale Gent, sota la direcció de Philippe Herreweghe; sens dubte, tota una
fita musical a les comarques centrals.
El concert ofert per les formacions liceistes, sota la batuta del director titular del cor del
Liceu, José Luis Basso, va comptar amb un programa de ressonàncies marcadament
religioses elaborat a partir d’una atractiva selecció de cors i obertures operístiques. Com
a tret de sortida, van interpretar l’emotiu Preludi del 'Parsifal' wagnerià -sens dubte la
pàgina orquestral més inspirada de la vetllada- seguida de l’imponent cor de peregrins
de 'Tannhäuser'. Després de l’intensa espiritualitat de les pàgines wagnerianes, veus
i orquestra van entonar l''Stabat Mater' de Giuseppe Verdi, seguit de l’'Obertura'
i el conjunt 'La vergine degli angeli' de l’òpera 'I vespri siciliani', així com el cor
de les gitanes i els matadors de 'La Traviata'. Després de Verdi va arribar el torn de
l’emotiva 'Cavalleria Rusticana' de Pietro Mascagni, obra de la qual s’interpretaren
tres passatges, entre els quals el seu cèlebre 'Intermezzo'. Com a peça final, el cor va lluir
tota la seva musculatura en el colpidor 'Salve Regina' del 'Mephistofele' d’Arrigo
Boito. Els càlids aplaudiments d’un públic que omplia poc més de mitja platea –entre
el qual s’hi comptava el director artístic del Liceu, Joan Matabosch- van ser
recompensats amb dos populars números verdians: el cor d’esclaus de 'Nabucco' i el
cor de gitanos d''Il Trovatore'.
El rendiment del cor liceista fou francament excel·lent en totes les seves intervencions,
demostrant un acurat treball en la concertació de les veus i en la regulació de les
dinàmiques. L’orquestra va acompanyar puntualment al cor, amb una corda força
inspirada i un vent ben conjuntat –exceptuant alguna lleugera estridència del metall
greu. Tot plegat, fou dirigit amb aplom i encert pel mestre Basso, qui comptà amb
la col·laboració de la soprano Àngles Padró i del tenor José Luis Casanova com a
solistes.
En síntesi, una vetllada operística de luxe a la Catalunya endins que cal emmarcar dins
la lloable tasca de difusió i programació musical que duen a terme els responsables de
L’Atlàntida, el flamant Centre d’Arts Escèniques d’Osona. Per molt anys!
