El llanito de Gibraltar, un nou idioma?

Impulsen una diferenciació de la variant de l'andalús d'aquest Territori Britànic d'Ultramar amb l'objectiu que esdevingui idioma oficial del penyal

Publicat el 28 de febrer de 2014 a les 21:00
Dale Buttigieg, a la Catalan Bay -la kaleta, en llanito- de Gibraltar

A Gibraltar s'hi parla anglès i castellà, tot i que només la primera llengua té rang d'oficial. A aquest fet lingüístic, viscut amb certa normalitat a banda i banda de la tanca que separa aquest Territori Britànic d'Ultramar de l'Estat espanyol, podria sumar-s'hi una tercera llengua, el llanito de Gibraltar, si prospera una iniciativa d'un grup de joves gibraltarenys, que reivindiquen aquesta modalitat lingüística com a llengua pròpia del penyal.

De fet, el llanito està considerat com una variant de l'andalús occidental -al seu torn, variant de l'espanyol- molt influït per l'anglès britànic, és a dir, es tracta d'un dialecte local del castellà específic de Gibraltar. Tot i així, un seguit de gibraltarenys s'han agrupat a l'entorn de Llanito Standardisation Group , una iniciativa de l'activista Dale Buttigieg, gibraltareny poliglot -parla perfectament català i assegura que domina una desena de llengües més- que proposa una normativització específica per al llanito amb propostes ortogràfiques que el diferencien totalment del castellà.

En declaracions a Nació Digital , Buttigieg, administrador del web Llanito Languij , reconeix que el llanito parteix del castellà específic de l'Andalusia occidental i del seu contacte amb l'anglès de les Illes Britàniques, però destaca “influències de moltes altres llengües, com el genovès, el sefardí, el maltès, l'àrab i fins i tot el català balear”.

Una evolució diferenciada

Estudiant de llengües modernes, Buttigieg considera que el llanito ha evolucionat en els darrers “70 o 80 anys”, adquirint cada cop més singularitat, sobretot a causa dels “problemes polítics i l'aïllament pel tancament de la tanca”, fet que va fer que l'anglès comencés “cada cop a ser més influent, produint canvis en el dialecte andalús de Gibraltar”. Aquesta evolució hauria portat a que el llanito actual tingui “moltes influències gramaticals de l'anglès, a més de força calcs lingüístics”. A tall d'exemple, apunta que “de 'devolver la llamada' en diem 'llamar pa trás', a partir de 'to call back'”

Per tot plegat, aquest gibraltareny de 21 anys considera que el llanito “ha evolucionat prou com per canviar l'estructura de la llengua” i per tant ara ha arribat l'hora de “l'estandardització de la llengua de Gibraltar”. Per fer-ho, Buttigieg proposa una ortografia específica, que es discuteix al Llanito Standardisation Group.

De moment però, Buttigieg assegura que tot i que només sigui oficial l'anglès, “els gibraltarenys utilitzen normalment el llanito entre ells i el castellà amb els espanyols” i per això es planteja que l'objectiu final d'aquesta “llengua independent, de fet llengua mixta o combinada” és aconseguir que sigui “oficial a Gibraltar”. Un propòsit que, de ben segur no comptarà amb el suport de l'Estat espanyol, de la mateixa manera que és complicat que des del món acadèmic es consideri llengua amb entitat diferenciada el llanito.