Si per alguna cosa destaca The Witch d'Eggers és gràcies a les interpretacions, amb especial atenció per a la protagonista, la jove Anya Taylor-Joy, que sorprèn per la seva intensitat. El seu personatge forma part d’una família que ha estat expulsada de la població on fins llavors residia. A partir del seu exili començaran a tenir lloc una sèrie d’esdeveniments sòrdids que obligaran els espectadors a enfrontar-se a les pors més ancestrals de la Nova Anglaterra del segle XVII. Més que desenvolupar-se com una obra que indaga en els territoris més descarnats del sobrenatural, The Witch es planteja com un exercici que explora el fanatisme religiós i la irracionalitat intrínseca dins de l’ésser humà.
Fotograma de «The witch»
Diàlegs que són extrets de documents verídics
El director, Robert Eggers, coneix molt bé els paratges violents que conformen la tètrica escenografia del film, ja que va néixer a Nova Anglaterra i es va formar com a director de diverses obres clàssiques de teatre. De fet, bona part de l’angoixa inquietant que genera el visionat d’aquesta producció arriba quan descobrim que molts dels seus diàlegs estan extrets de documents verídics de l’època.
Amb The Witch, els responsables del festival volen tornar a demostrar la incansable vitalitat del gènere, capaç de seguir aconseguint fer-se un lloc d’or en els millors productes de les cinematografies de tot el món. I és que The Witch, que segur esdevindrà tema de conversa per als més puristes gràcies a algunes escenes d’impacte, arriba avalada amb al premi que va obtenir a l’Austin Fantastic Fest com a millor pel·lícula d’horror.
Fotograma de «The witch»
