El Retaule de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Bernat de Saulet retorna a Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès). No és l'original, que es queda al Museu Episcopal de Vic (MEV), sinó que es tracta d'un facsímil fet amb tecnologia 3D i tècniques pioneres. Així doncs, després de sis anys de gestació i treballs, la reproducció s'instal·larà al monestir del municipi, i no a l'església de Sant Pau d'on és realment originari. Pel seu mal estat de conservació de l'edifici, l'obra restarà a l'església del monestir.

L'any 1341, l'església parroquial de Sant Joan i Sant Pau van contractar la realització d'un retaule a l'escultor Bernat Saulet. La peça, com bé diu el nom, està dedicada a la passió, mort i resurrecció de Jesús. Es va construir en alabastre, i va ser policromat i envidriat. Està format per vint escenes, compreses entre diumenge de Rams i l'Ascensió.

"Gràcies a la tècnica, hem pogut fer coses impensables", remarcava durant la roda de premsa, Josep Maria Riba, director del MEV i Delegat Episcopal del Patrimoni Cultural, per la importància d'aquesta reproducció. De fet, aquesta obra, es tracta d'un projecte pioner a nivell europeu en la realització d'obres d'art, tant per les tècniques i tecnologia emprades com per les dimensions i qualitat tècnica de l'obra original. La dimensió d'aquest facsímil és un 5% més petita que l'original, per poder-ho diferenciar.

"És una obra i un fet excepcional", remarcava per la seva banda, el rector de Sant Joan de les Abadesses, David Compte. "Cadascun dels plafons diu molt més que alguna obra escrita", ha dit el rector del municipi, remarcant la qualitat artística i detallista del retaule. "Cadascun és un curs sencer de teologia". A més, Compte ha apuntat que, a nivell narratiu, el retaule complementarà la història de Jesús. L'any 2002, el Bisbat de Vic i la parròquia de Sant Joan de les Abadesses van arribar a un acord per fer aquesta còpia atenent la petició que es feia des del Ripollès.
 
Un llarg procés

Per fer el facsímil s'ha tardat uns sis anys. El projecte es divideix en tres parts: la digitalització del retaule en 3D, el fressat mecànic de blocs d'alabastre i l'acabat manual. El director tècnic del procés de digitalització, Jorge Rodríguez, ha explicat que ha estat tot un repte, ja que la seva empresa habitualment fa reproduccions per peces industrials. A més, s'hi sumava el fet que les peces originals no es podien tocar. Va ser un "repte important" perquè "es combinava la tècnica artística i conservació del patrimoni amb la tecnologia 3D", sentenciava Rodríguez.

Així doncs, el primer pas, va ser escanejar l'obra a través de la llum. Concretament, l'escàner de llum blanca estructurada tenia una definició de 0,1 mil·límetres (equivalent al diàmetre d'un cabell). Els tècnics van extreure milions de coordenades de punts situats sobre la superfície de cada plafó. "El núvol de punts d'informació que en va sortir va ser d'una qualitat molt elevada, que fins i tot recull detalls inapreciables per l'ull humà", ha explicat el tècnic. Aquest procés va tardar uns anys, ja que cada dilluns (quan el museu està tancat), els tècnics van escanejar cadascuna de les 20 peces del retaule.
 
Després d'aquest procés de digitalització, es va començar el fressat mecànic de blocs d'alabastre, és a dir, a reproduir la peça artística. Tal com apuntava l'escultor Javier Lozano, durant el procés de recerca de material, l'alabastre de Beuda (Garrotxa), com és fet el retaule original, els va ser impossible d'aplicar al nou facsímil perquè el material no estava en condicions. Per això, finalment el facsímil es va fer amb alabastre de Saragossa.

Finalment, un cop reproduït en l'alabastre, es va retocar la peça amb l'acabat manual. L'escultor Javier Lozano, encarregat d'aquest procés, ha explicat que s'ha intentat fer una còpia el més fidedigne possible. La tecnologia 3D no va poder reproduir els detalls més exactes del retaule, com poden ser, per exemple, les cares.
 
Amb tot aquest treball, Lozano, que va haver d'usar "eines de joier", ha reconegut que ha fet "un viatge en el temps". Fins i tot, tal com apuntava l'escultor, va arribar apreciar certs aspectes en les peces que li permetien "diferenciar si el retaule estava fet pel mateix Saulet o els seus deixebles". Lozano també ha reconegut que "l'estat de conservació del retaule és molt bo i la qualitat de l'escanejat també".

D'altra banda, els encarregats de posar la cristalleria als plafons han estat els mateixos que els de la Sagrada Família. L'escultor ha explicat que s'ha decidit no policromar la rèplica. Les peces que conformen el retaule s'han muntat de tal manera que si en un futur l'església de Sant Pau es pot restaurar, el facsímil del retaule s'hi podria traslladar. L'acte oficial d'inauguració es farà el dissabte, 10 de juny, en una missa presidida pel bisbe de Vic, Romà Casanova, a partir de les 6 de la tarda, al monestir.

A Vic, des del 1891

El retaule va ser una de les peces que el Bisbat de Vic aportà a l'Exposició Universal de 1888, celebrada a Barcelona. Hi participaren també altres peces de Sant Joan, tant de l'església de Sant Joan i Pol com de l'església del monestir. En retornar les peces de l'Exposició de Barcelona, es quedaren a Vic, i es van integrar en la col·lecció del Museu Episcopal, que es va inaugurar l'any 1891. L'obra original es seguirà conservant al Museu Episcopal de Vic.