Olivia Newton-John i John Travolta, la parella protagonista de 'Grease'

Era l'any 1978, just al bell mig de la transició, i mentre a Madrid encara redactaven la Constitució a partir de les notes que els enviaven els militars, la Generalitat ja era una realitat gràcies al retorn del president Tarradellas. En aquell context sociopolític el cinema havia esdevingut una punta de llança de la necessitat de passar pàgina i el fenomen del 'destape' va ser una prova molt evident de superació de vells tabús.
 

I va ser aleshores quan va arribar 'Grease' a les pantalles de cinema, tal dia com avui fa 35 anys. Un musical que, aparentment, recuperava el mite de Romeu i Julieta -els eterns enamorats separats per les convencions socials- però que, vist pels ulls d'un ciutadà de l'època, era molt més que això, perquè a tots els valors positius que defensava -la camaraderia, l'amor per sobre dels impediments, la força de l'amistat, l'instint de superació...- hi sumava altres valors que caracteritzaven la societat de l'època -la transgressió de les estructures imperants, l'eclosió de les tribus urbanes, l'adopció de referents estètics trencadors, el to foteta sobre les classes dominants i, especialment, el sexe-.

I és que Grease és una pel·lícula que encara el sexe sense manies i amb una llibertat -aquells atrotinats cotxes dels anys cinquanta basculant compulsivament al mirador- que potser s'ha perdut al cinema actual, tant ensucrat quan es tracta de fer productes per a joves i adolescents. De fet, només cal comparar 'Grease' amb 'High School Musical' (2006) per copsar com de diferent, i anèmica, és la societat actual.

Perquè aquest trinxeraire amb tupé anomenat Danny ZuKo -que remet a la imatge iconogràfica del rebel sense causa James Dean-, interpretat magistralment per John Travolta, acaba sent l'heroi que s'endú la nena maca i pudorosa -aquesta Olivia Newton-John tant cursi al principi, tant salvatge al final- perquè és capaç de convèncer-la que viure al costat salvatge és la millor opció sinó vol seguir vivint una vida ensopida i convencional.

I és que en certa manera, 'Grease' és, més que un film d'amor, una pel·lícula sobre l'eterna lluita entre el bé i el mal -com la seva coetània, 'Star Wars'- amb la diferència que aquest cop, qui guanya és aquest revers tenebrós que, fet i fet, resulta no ser tant dolent i, decididament, és molt més divertit.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=wK63eUyk-iM[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ODOj2jBUKW0[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=PKX9J2ENXTs[/youtube]