Porten vint anys de carrera musical i deu discos d'estudi i després d'una aturada de més d'un any els Gossos tornen a la càrrega amb l'onzè disc, 'Batecs' (Global, 2013), un treball amb el que la banda composta per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Roger Farré, Oriol Farré i Santi Serratosa es reivindica com “un producte de proximitat”, un actiu musical que ha aportat el seu gra de sorra a la bona situació musical que viu el país.

-Un any llarg d'aturada. Ganes de tornar?

-Natxo Tarrés: Sí. La parada va ser un estímul, un any i mig sense trepitjar escenaris, i aixo ens ha enriquit. I la demostració és que hem fet setze cançons al nou disc. Hi havia teca.

-Quan vau dir que us preníeu un descans, teníeu clar que tornaríeu?

-N.T.: Per a nosaltres estava molt clar, tot i que algú va creure que no.

-Oriol Farré: És que nosaltres no ho havíem fet mai, això de parar, i per això teníem molt clar que era temporal.

-Heu tornat quan heu sentit la necessitat de tocar?

-O.F.: Teníem clar que aquest 2013 tornàvem, sinó ja hauria estat massa llarg, però la idea era tornar pel setembre o Nadal, però al final ho hem avançat, perquè tenim un primer concert al maig i ja el volíem fer amb el disc a les mans.

-Heu fet el mastering a l'estudi del Juanjo, gravació al local del Natxo, el disseny és del Roger i l'Oriol porta la contractació. Sou com una cooperativa?

-N.T.: En certa manera sí. I en un segon cercle, de tècnics i col·laboradors, també son els mateixos sempre.

-Que té de nou aquest disc?

-Juanjo Muñoz: No hi ha cap trencament ni ens reinventem, però hi ha coses diferents. A 'Dia 1' era més imperatiu mostrar l'electrificació del grup i ara potser seguim en aquesta línia però amb una serie de cançons mes tranquil·les.

-N.T.: I tornen a tenir més pes les veus, les acústiques. Però no és un retorn als principis, res és premeditat. Les cançons ens guien, primer embrutem un paper amb uns acords i allò ens porta a on ens porta.

-Arriba un moment que ja no hi ha pressa per fer discos?
-N.T.: Arriba un moment que s'espaien, i crec que aquest disc el que demana és que l'escoltin. Hi ha una gran varietat de temes i de fet no hi ha un hit clar.
-Serà difícil repetir el fenomen de 'Corren'?
-N.T.: És que allò tampoc no ho sabíem. 'Corren' va ser el tercer single d''Oxigen', de fet no saps mai com encaixarà la gent una cançó en concret. Si ara allò ens torna a passar amb un tema de 'batecs' la gent ens dirà que ja ens ho pensàvem, i no, no tenim ni idea.
-O.F.: Però la sensació és que hi ha prou material. En aquest sentit el disc és una mica com el que està passant a la societat, que tothom sap que alguna cosa ha de passar però ningú sap com estarem d'aquí a un any.

-Us referiu a l'escena musical catalana o al procés sobiranista?

-N.T.: A tot, l'escena està cada cop més oberta i això és positiu, perquè ara la societat valora tenir música propera, i crec que va tot lligat, perquè sempre hem tingut un punt d'autoodi de no valorar les coses nostres i sí les de fora i potser això ho farà replantejar. La sensació és que el camí és aquest i crec que la gent ho té en compte. Tant de bo que el producte de proximitat que es posa en valor a l'agricultura i altres aspectes es tingui en compte a la música. Quan parlem de Gossos, de Joan Colomo, o dels propis Manel que són ara el top del moment i tenen el caixet més gran, que la gent es faci a la idea que no anem amb descapotables ni tenim la vida que poden tenir els artistes espanyols que viuen a Miami.

-O.F.: Per això, el valor de proximitat que li dones a una poma, que quan la compres saps qui l'ha fet, és un valor extra i ens agradaria que la gent ho valorés, però no per nosaltres, per tothom, perquè quan pagues l'entrada a un concert d'un grup d'aquí saps que aquesta entrada aguanta un sector i genera economia. En aquest sentit som un producte de proximitat. En els espectacles internacionals poca gent qüestiona el preu de les entrades i després discutim per pagar deu euros per veure un grup d'aquí. I a més, quin valor té la música feta en català, ha ajudat o no a la normalització lingüística? Jo crec que sí, però això no es posa en valor.

-Reivindiqueu el vostre paper en la normalització?

-O.F.: Sí, i crec que del repunt de la sobirania en som responsables la generació que fa vint anys ja anava amb samarretes amb estelades pel carrer. La generació dels fills del franquisme, els que vam néixer als setanta. Tinc el dubte del que pensa ara la gent jove, potser té més consciència de ser habitants del món, no ho se, però crec que aquest esperit de revolució sobiranista és més de la gent que ara tenim 40 o 45 anys, dels que venim de l'època del rock català, dels que de petits anàvem a veure la Dharma amb l'estelada. Però en tot cas, tant de bo sigui aquest el camí. Qui s'esperava que aquest debat estigues sobre la taula fa tres anys?