Maite Loureiro està fent molts punts per a demostrar que és una digna substituta de l'imam Losantos a Esradio i, de passada, una seriosa candidata al Guinness de cretinisme rampant. Naturalment, el tema estrella dels matí és el sainet de Melilla que porten gravat a foc en el gen del patrioterisme imperial, i li han dedicat molt de temps destacant-ne el darrer capítol: la xarlotada d'Aznar.

Però és que, immediatament després -o com a conseqüència del mateix anacronisme genètic- les pedrades han anat a caure sobre Catalunya. Per què? Per gosar reaccionar contra la darrera fàtua de la "Defensora del Pueblo". Una guerra santa que la senyora Cava de Llano (y cierra España) ha emprès a instàncies del senyor Domingo, diputat (barallat) de C's, "luz de Trento y martillo de herejes". Per als qui no estiguin al cas (i per a diversió de la canalla) us oferim, al primer arxiu de so, les declaracions del propi "hidalgo don Domingo", explicant les profundes motivacions humanitàries que l'han mogut a presentar el recurs.

Ara que ja ens hem posat a to amb les sentides paraules del camarada Domingo (¡presente!), ja ens podem rebolcar com garrins al gibrell de les ràdio-escombraries evacuades per la Loureiro. Us les he resumides als talls dos, tres i quatre. Són tots per a sucar-hi melindros, però us en destaco un passatge per anar obrint boca (o el que us sembli més avinent d'obrir): "En Cataluña tienen desventaja los inmigrantes que quieren allí acudir a trabajar y que es lo único que quieren. No solamente... pués eso, integrarse en la sociedad, sino trabajar y que se les permita trabajar, y la primera traba con que se encuentran es la lengua que les impone, pués eso, hablar catalán".

De postres una lliçó de coherència. La Loureiro explica que no li dona la gana de "punxar" un tall d'un anti-taurí basc per no donar-li joc. A continuació explica ella mateixa, per activa i per passiva que ha dit el tal senyor. Això és un boicot i el demés són gaites.