Ekaterina Tyurina, Lester Burton i Javid Mughal, a la redacció de Nació Digital. Foto: Jordi Borràs. "Semblarà una rucada, però per a nosaltres, els immigrants, els documents ho són tot. Jo t'asseguro que la majoria dels estrangers llatins que som aquí, els 450.000 que tenim passaport espanyol, no correrem aquest chance independentista, germà." Així de nítid s'expressa el director d'El Periódico Latino, Lester Burton, sobre com veuen el procés català els seus lectors. L'opinió és plenament compartida per Javid Mughal, director d'El Mirador dels immigrants, diari editat en urdu per a la comunitat pakistanesa catalana, que avisa: "La situació dels estrangers és dèbil en aquest punt." Ekaterina Tyurina, redactora de la Revista Rusa en España, conclou: "El que interessa al nostre lector, d'alt poder adquisitiu, són els preus dels terrenys i els immobles, i no contemplen que pugui haver-hi un procés d'inestabilitat política." Tres de les principals comunitats de nouvinguts presents a Catalunya, doncs, miren amb gran escepticisme el procés català, conclouen els periodistes que les ausculten cada dia.
En tant que l'Estat espanyol és el poder que, ara per ara, garanteix uns papers homologats arreu del món i una estabilitat político-econòmica a aquests nous catalans, Burton, Mughal i Tyurina coincideixen en l'anàlisi que, davant d'una eventual consulta sobre la independència, la majoria dels seus lectors es decantarien pel No. En una conversa a la redacció de Nació Digital, Burton explica: "Al director general d'Immigració, Xavier Bosch, li he comentat en alguna ocasió que la meva gent vol saber què passarà si Catalunya diu que se'n va sola. Com quedem nosaltres davant d'Europa? Podrem moure'ns per Europa com abans? Quin escut i quina bandera hi haurà al nostre passaport? Ell em diu que tot quedarà igual que ara, i jo li dic que m'ho garanteixi en un escrit legal, que m'ensenyi un document que ens expliqui com quedarem...." Davant d'aquesta impossibilitat d'assegurar cap horitzó nítid, sosté: "Jo t'asseguro que la majoria dels estrangers llatins que som aquí, els 450.000 que tenim passaport espanyol, no correrem aquest chance, aquest risc, germà. I és un tema que m'agrada, però això és així."
Mughal pronostica una reacció similar entre la comunitat pakistanesa: "Els immigrants que viuen aquí, la majoria d'ells són del Barça. És el que respiren quan viuen aquí i ho respecten. Però quan veuen perillar la seva estabilitat o la seva situació familiar, generen un sentiment de rebuig. Es paren un moment a pensar, vaja. Ara per ara, els pakistanesos diria que estan amb Catalunya, però s'ha de mirar quina és la seva situació en aquest tema.""Els llatins que estem aquí ens sentim catalans, estimem Catalunya -assevera Burton-. Parlo català, al diari tenim una secció en català perquè el lector practiqui, hem reservat el domini .cat..." I Mughal hi afegeix: "Quan commemorem la Independència del Pakistan, el 14 d'agost, sempre toquem l'himne nacional del Pakistan i el de Catalunya. L'any passat, que va venir l'ambaixador, va quedar sorprès que no hi sonés l'himne espanyol, però li vam explicar que aquí, a Barcelona, ho fèiem així."
Ara bé, més enllà d'aquestes mostres de catalanitat, Burton sentencia: "Els lectors et diuen: jo vinc d'un país en què ja vam passar per un procés d'independència. Jo visc aquí i t'ho diuen clarament: jo haig d'assegurar primer el meu DNI, germà. I t'ho diuen clarament. Les coses com són. Haig d'assegurar-me com cony es quedarà el meu DNI quan Catalunya es trenqui. El conservaré? Els anys que tinc aquí, els conservaré?", es pregunta.
"Porto molts anys aquí i no ha passat res"
Després d'una estona de conversa sobre el procés català vist per russos, llatins i pakistanesos establerts de fa temps al país, Tyurina sentencia: "Porto molts anys aquí i no ha passat res. Es parla molt i es fa poc. És molt confús!" Una afirmació que, immediatament, arrenca una gran riallada tant en Mughal com en Burton, que la subscriuen plenament.
"És evident que a tothom li interessa saber com quedarà legalment tot plegat, quins drets tindrà..., però la veritat és que els lectors de la Revista Rusa no ens pregunten què passarà si compren una casa i Catalunya s'independitza. No hi ha aquest debat. Es preocupen per si val la pena invertir o no, pels passos que han de seguir per tenir la nacionalitat...", afegeix.Sobre la monotonia dels esdeveniments que està vivint el procés independentista, Burton afegeix: "Jo sóc catalanista, però el tema ja és molt pesat, molt farragós. Per exemple, fa sis mesos que ja no escolto Catalunya Ràdio perquè sempre està parlant del mateix. No passa cap més cosa a Catalunya?"
De cop, el director d'El Mirador dels immigrants llança una pregunta a l'aire: "És que hi ha formes pacífiques d'independitzar-se? Jo no en veig cap. Madrid no deixarà que això es trenqui sense més ni més! Si el País Basc s'independitza, si Catalunya també... Com es quedarà Espanya? Es pot permetre el luxe de perdre tot això? És un problema d'ambdues parts."
Burton, tot seguit, afegeix: "Si no s'ha trencat el Canadà, dubto molt que això es trenqui." I insisteix en la seva petició al catalanisme: "Si això es trenca, vull saber si Catalunya em garantirà el meu visat. I això s'ha de dir claríssim. Fins ara, en totes les discussions, ningú no m'ha dut un document escrit que digui què passarà si això es trenca."
Ziani i d'altres persecucions polítiques
Mughal reprèn les cavil·lacions sobre la viabilitat d'un procés pacífic, tenint ben present l'expulsió del marroquí Noureddine Ziani, vinculat a l'ala sobiranista de CDC. En aquest sentit, relata una experiència que va viure en primera persona el 2011, relacionada també amb els serveis secrets de l'Estat espanyol i les pressions que exerceixen envers els nous catalans poc o molt compromesos amb el procés: "Vaig col·laborar amb la consulta del 10 d'abril, facilitant que els organitzadors poguessin explicar-la a la comunitat pakistanesa. Durant aquells dies, i em va passar més d'un parell de vegades, em van aturar pel carrer i em van preguntar què tenia a veure jo amb la independència. Els vaig respondre que, com a periodista, tan sols donava la meva opinió. Finalment, vaig haver de parlar amb el llavors secretari d'Immigració, Oriol Amorós, i ell va demanar de reunir-se amb la delegada del govern espanyol a Catalunya per dir-los que estaven molestant a persones que estaven amb la consulta. Llavors es va aturar una mica."
I sentencia: "El cas de Noureddine va sortir a la llum perquè estava amb CDC. Però si hi ha algú que no està en una entitat forta, potser no se'n sent a parlar, i se'ls repatria i ja està."
Ni Tyurina ni Burton no recorden casos equiparables al de Ziani o a l'exposat per Mughal, però Burton sí que posa sobre la taula un altre àmbit en què els nouvinguts se senten pressionats políticament: el de les ambaixades i consolats dels seus països originaris. "L'Estat d'origen també et controla, germà. Imagina't, si ens hem de quadrar amb gent! Ens hem de quadrar amb la línia política del partit teu país i la del partit que està governant aquí, amb la dels partits d'aquí, amb els teus sentiments... Ens movem sota diverses forces. El govern d'allà està molt pendent de qui s'està movent aquí, i sempre t'atrapen, per exemple quan vas a renovar... I l'Estat no dubta en recordar-t'ho a cada moment, en enviar-te un missatge com el de Noureddine.""Josep Maria Sala està aprenent urdú"
Els nous catalans són, també, nous votants. Nous votants a les municipals, a les nacionals, a les estatals i a les europees. I, com a nous votants, hi ha partits que miren d'atreure'ls cap a les seves tesis, ja sigui per al dia a dia, ja sigui per a l'hipotètic procés d'independència. En aquest context, Mughal sentencia: "Els socialistes són més socials. Els discursos que fan Josep Maria Sala i Erika Torregrossa adreçats a pakistanesos són en urdú. S'ho preparen abans, parlen en urdú als nostres actes, estan aprenent urdú per arribar a la comunitat pakistanesa... En canvi, a CiU ni retornen la trucada."
El director d'El Periódico Latino hi coincideix plenament: "Al PSOE, tenen més traça. Les coses com són. Necessito entrevistar a algú del PSOE i sempre m'atenen. En canvi, amb els convergents s'ha de trucar 20 vegades perquè Colom m'atengui, i encara et diu que truquis a no-sé-qui. I als populars, ja ni em prenc la molèstia de trucar-los!" La resta de partits de l'arc parlamentari ni apareixen en la conversa.
Tyurina, Burton i Mughal constaten que les seves audiències es veuen poc interpel·lades pel moviment independentista. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.
