Des del passat 26 d’octubre, ja es pot trobar a les llibreries El lliri blanc, la quarantena aventura d’Astèrix i Obèlix, que es preveu que serà un dels grans èxits editorials a nivell internacional d’aquesta tardor fins al punt que ha estat publicat simultàniament en vint llengües diferents, entre les quals la catalana, i amb un tiratge global de cinc milions d’exemplars.
Fidel a la tradició de la sèrie, aquesta nova aventura d’Astèrix adopta una mirada burlesca a una qüestió de plena actualitat, en aquest cas, el pensament positiu i la psicologia benèvola, que són satiritzades amb cruesa pel nou guionista de la sèrie. Per descobrir què s’amaga en els molts nivells de lectura que proposa aquest nou còmic dels irreductibles gals, us convidem a descobrir-ne algunes de les seves curiositats.
Un quart guionista al servei d’Astèrix
El lliri blanc suposa l’estrena de Fabcaro com a guionista de les aventures d’Astèrix. Així, doncs, Fabrice Caro, un novel·lista i autor de còmic de molt èxit a França, s’afegeix a la selecta llista que formen René Goscinny, creador i primer guionista d’Astèrix; Albert Uderzo, el dibuixant que va idear els irreductibles gals i que va assumir també el guió de la sèrie a la mort de Goscinny, el 1977; i Jean-Yves Ferri, el responsable del guió de les cinc darreres aventures, que s’ha agafat un descans per consagrar-se a la seva sèrie de còmics paròdics sobre Charles de Gaulle. Vist el resultat, l’elecció de Fabcaro es revela d’allò més encertada ja que el nou guionista es mostra completament fidel als principis de Goscinny, de qui adopta l’esquema narratiu, la sàtira a partir dels estereotips i els seus mítics jocs de paraules.
Coberta d’«El lliri blanc», la quarantena aventura d’Astèrix Foto: Salvat
Una crítica ferotge al pensament positiu
La nova aventura d’Astèrix, seguint el fil de d’altres històries com poden ser La zitzània o L’endeví, reprèn un vell esquema que ja havia utilitzat Goscinny: l’arribada al poblat d’un gurú que, en aquest cas, però, no pregona la discòrdia i les disputes sinó que vol sotmetre’l en base a l’extensió del pensament positiu. Aquest pensament es materialitza a l’aventura a través del "lliri blanc", un mètode inspirat pel filòsof grec Debonrotllus, que defensa pensar i actuar en positiu i mantenir una alimentació sana.
Tot i el seu èxit inicial, que canvia completament la fesomia del llogarret habitat pels irreductibles, aquest pensament positiu acaba fracassant gràcies, en bona part, a la desconfiança manifestada per Astèrix, tot i que, a la fi de la història, Panoràmix es pregunta si no arribarà a imposar-se en les generacions posteriors.
Un malvat inspirat en Bernard-Henry Lévy i Dominique de Villepin
El gran pregoner d’aquest pensament positiu és Tullius Dosventus (Tullius Vicévertus, a l’original en francès), el metge en cap dels exèrcits del Cèsar que adopta el rostre i la imatge de dos personatges de gran popularitat a França: el filòsof i escriptor Bernard-Henry Lévy i el polític conservador Dominique de Villepin. Degut al nom del personatge en la llengua de Molière, molts lectors gals es pregunten qui, d’entre Lévy i Villepin, representa el vici i qui la virtut, un dilema que queda lluny de l’univers del lector català.
Presentació a Barcelona de la darrera aventura d’Astèrix amb els seus autors Foto: @Bruixola_ed
Una obra farcida de frases a l’estil de Paulo Coelho
Un altre dels grans inspiradors del mètode del "lliri blanc" és, sense cap mena de dubte, Paulo Coelho, l’escriptor brasiler que ha popularitzat nombroses frases d’autoajuda. Així, doncs, pràcticament en totes les pàgines d’aquesta nova aventura d’Astèrix s’hi pot trobar alguna sentència que ben bé li podria ser atribuïda, com ara "una sola gota d’oceà pot omplir mil cors", "una porta tancada és una invitació a obrir-ne d’altres" o "per il·luminar el bosc, n’hi ha prou que floreixi un lliri", per citar-ne només alguns exemples.
El lliri, símbol d’innocència i candidesa
Parlant de lliris, no és cap casualitat que el mètode de pensament positiu que pregona el metge Dosventus hagi estat batejat amb el nom de "lliri blanc". El lliri és una flor associada a la innocència i a la candidesa a partir de la qual el llenguatge popular ha creat frases fetes com la que fa referència a "anar amb el lliri a la mà" per descriure una conducta que peca d’una excessiva ingenuïtat i bona fe. D’això en sabem molt a Catalunya, on precisament la darrera dècada de mobilitzacions polítiques sobiranistes ha estat sovint qualificada de "llirista", pel pensament positiu que impregnava bona part de la seva conducta.
Una protagonista femenina
D’acord amb la creixent feminització de les aventures d’Astèrix, on les dones havien tingut, inicialment, un rol més aviat secundari, El lliri blanc converteix a Bonamina, l’esposa d’Abraracúrcix, el cap del poblat gal que resisteix ara i sempre a l’invasor romà, en la principal protagonista de la història, al costat de Dosventus. Bonamina és una de les més entusiastes seguidores del mètode del "lliri blanc" que, a la fi de la història, és contestat pel seu espòs amb una bona garrotada al metge que el promou, batejant aquesta conducta com el mètode del "nomoblidis morat", seguint amb els jocs de paraules que impregnen tota l’obra.
Els creadors del nou Astèrix amb els ninots dels personatges de la sèrie durant la presentació de l’original francès de l’obra Foto: @CyrilPetit
La neollengua del pensament positiu
Un dels elements característics del pensament positiu que promou Dosventus és la modificació del llenguatge tradicional amb l’objectiu d’afavorir "la formulació positiva sobre la denigració". Així, doncs, "el poblet dels bojos", tal com acostumaven a definir-lo els soldats romans que el combatien, es transforma, en boca de Dosventus, en "el poblet de gent diferent de tu i de mi per la seva conducta imprevisible". Seguint amb aquest reformulació, els peixos que ven Ordralfabètix esdevenen "recursos locals", provocant la singular circumstància que el peixater del llogarret gal deixi de vendre, com feia tradicionalment, peix acabat d’arribar de Lutècia per comerciar amb el que ell, personalment, ha anat a pescar a les costes de l’Armòrica.
La impossibilitat d’una societat sense conflicte
Una de les principals lliçons que podem extreure d’aquesta nova aventura dels irreductibles és, precisament, la de constatar que és impossible l’existència d’una societat sense conflicte on tot sigui pau i amor. L’esdevenir de la història ens mostra que les tensions i les oposicions entre els membres d’una comunitat són una part inherent de la nostra existència i, fins i tot podríem dir, una característica bàsica d’una societat democràtica.
Astèrix i el metge romà Dosventus, inspirat per les figures de Bernard-Henri Lévy i Dominique de Villepin Foto: Salvat
Una crítica, també, a la nova cuina
Lligant amb la crítica al pensament positiu i a l’alimentació que aquest proposa, Fabcaro no s’està d’etzibar també una incisiva diatriba contra la nova cuina, personificada en el restaurant que Macrobiòtix regenta a Lutècia i que proposa plats com la "suau melodia de senglars que giravolten en un llit forestal de primavera radiant", una menja de dimensions minúscules que no satisfà, ni de bon tros, la voraç fam que caracteritza un personatge com l’Obèlix, que pregunta als seus companys què els semblaria que ell es posés a fabricar menhirs de la mida d’un polze argumentant que són el "nou menhir".
Una sàtira dels antics models de convivència
Per si algú pogués pensar que El lliri blanc reivindica les formes tradicionals de vida del poblat, Fabcaro no s’està d’incloure algunes sentències que les revisen de manera crítica. Potser la més eloqüent és la que pronuncia el cap Abraracúrcix quan afirma, després que Bonamina l’hagi abandonat temporalment: "Sempre hem estat una parella a l’antiga, però amb un repartiment de tasques equitatiu: ella era la que netejava i cuinava, i jo, el que menjava i reia amb els amics. No sé què em pot recriminar". Una sentència que demostra que el nou guionista de les aventures dels irreductibles gals, no només afina la seva ploma contra el pensament positiu sinó també contra les injustícies que persistien en algunes de les formes tradicionals de vida del poblat.
[next]
