Els sindicats reclamen la nul·litat de l'ERO de RTVV

El judici ha començat aquest dilluns i valorarà si els 1.198 acomiadaments van ser “ajustats a dret”

Publicat el 21 d’octubre de 2013 a les 16:40
Alguns manifestants aquest dilluns, a l'inici del judici pel cas de l'ERO de RTVV Foto: ACN

L'ERO que la televisió pública Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) va engegar fa més d'un any ha arribat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia valencià. El judici s'ha iniciat després de resoldre un conflicte de competències, i després que l'Audiència Nacional es declarés incompetent per resoldre'l.

El jutge que porta el cas haurà de determinar ara si els gairebé 1.200 acomiadaments que va suposar l'ERO es poden considerar o no “ajustats a dret”. Per una banda, els treballadors afectats, sota diversos sindicats, han decidit demanar la nul·litat del procés d'acomiadament per considerar que no queda prou clar el seu motiu econòmic o productiu.

A més, defensen que durant l'elaboració de l'expedient de regulació ocupacional hi va haver “mala fe negociadora” i que en cap moment es va conèixer l'informe auditor encarregat per una empresa externa, així com tampoc es van donar detalls dels estalvis que suposarien els acomiadaments.

A més, el lletrat d'Intersindical Valenciana, Rafael Martínez, ha valorat el procés dient que no acredita cap causa legal per posar-lo en pràctica i ha afegit que des de fa anys es produeix una “sobredimensió” de la plantilla que fins ara mai havia implicat que es deixés de contractar més treballadors.

Per altra banda, l'advocat de RTVV, Fernando Crespo, ha manifestat la seva voluntat perquè l'ERO es consideri “ajustat al dret” degut a la mala situació econòmica de RTVV. Per argumenta-ho, ha volgut deixar clar que RTVV perdia 800 milions d'euros anuals per la disminució d'ingressos per publicitat i que ara, amb només 676 treballadors, la televisió és viable.

El cas té un precedent clar, quan es va declarar “no procedent” l'expedient de regulació ocupacional que afectava 831 treballadors de TeleMadrid, que van haver de ser readmesos o ser indemnitzats amb 45 dies per any treballat amb un màxim de 12 mesos, en comptes dels 20 dies que estaven establerts.