Un equip d'investigadors i historiadors han confirmat aquest dimarts la troballa de part de les restes de Miguel de Cervantes al convent de les Trinitàries de Madrid, situat al Barrio de las Letras. Malgrat que no s'ha pogut fer la prova de l'ADN a les restes ni tampoc s'ha trobat cap signe de patologia traumàtica, el forense i director de la investigació, Francisco Exteberría ha assegurat que fruit de la investigació "és possible considerar que entre els fragments localitzats n'hi hagin alguns pertanyents a Miguel de Cervantes". Segons els experts, la investigació ha permès identificar una mandíbula i ossos dels braços i de l'espatlla per "evidències històriques i arqueològiques".

Així ho han explicat en roda de premsa l'investigador Luís Avial i l'antropòleg forense Francisco Etxeberría i l'historiador Fernando de Prado, juntament amb l'historiador Francisco Marín Perelló, que han presentat les conclusions de la investigació que va començar fa un any i que ha finalitzat amb l'anàlisi de la composició òssia de les restes a través d'un espectròmetre de masses.

La investigació partia de la data de l'enterrament de Cervantes, que se sabia que va ser el 23 d'abril del 1616, i de les ressenyes que apuntaven que havia estat sepultat al convent de les Trinitàries. Els ossos trobats a la cripta, situada uns cinc metres sota terra, eren de 17 persones i havien estat inhumats entre 1612 i 1630 a l'antiga església de les trinitàries. 

Les restes van ser traslladades

Segons la investigació, les restes haurien estat traslladades, juntament amb les de la seva dona entre 1698 i 1730 al nou convent, després de sobreviure ja a una primera ampliació del convent original.

Els investigadors buscaven les restes d'un home de 70 anys amb una mà atrofiada -Cervantes no era manc, però va patir un trauma a la mà fruit de la batalla de Lepant- que presentava també senyals de les ferides al pit provocades per un projectil. També partien de la descripció que havia fet el mateix Cervantes abans de morir: "carregat d'espatlles, nas corbat i només sis dents". 

Els investigadors han explicat que a la cripta hi havia 36 nínxols en tres nivells d'enterraments. Alguns estaven molt deteriorats i hi havia com a mínim cinc cossos de nens i deu adults. El que es creia que era de Cervantes ha donat com a resultat "moltes coincidències i cap discrepància" respecte al que es buscava. També han confirmat la troballa de les restes de la seva dona.

Sense proves d'ADN

Malgrat que no han pogut verificar que tingués "cap signe de patologia traumàtica" ni tampoc s'ha pogut fer la troba de l'ADN amb les restes de la seva germana, que es trobem a un ossari d'Alcalá de Henares, els experts consideren que la troballa és "quelcom més que una hipòtesi" i que és "possible que alguns fragments trobats" siguin els de Cervantes, una conclusió a la què arriben "a la vista de tota la informació generada en el cas de caràcter històric, arqueològic i antropològic".

L'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, ha afirmat que "després de les tasques fetes, és possible considerar que entre els fragments es troben alguns pertanyents a Miguel de Cervantes". La investigació ha costat 136.000 euros a l'ajuntament de Madrid.