L’escriptura especular, també coneguda com a escriptura en mirall, és una tècnica curiosa i poc habitual que consisteix a escriure de dreta a esquerra, de manera que el text només es pot llegir correctament si s’observa a través d’un mirall. És com si el text hagués estat reflectit, convertint-se en una imatge especular de l’escriptura convencional.

Tot i que pot semblar un joc visual o una excentricitat, l’escriptura especular té usos pràctics en la vida quotidiana. Un dels exemples més coneguts és el de la paraula “AMBULÀNCIA” escrita al revés al capó dels vehicles d’emergències, per tal que els conductors la puguin llegir correctament als retrovisors. Però aquest recurs no és nou: Leonardo da Vinci, el gran geni del Renaixement, ja en feia ús sistemàticament fa més de cinc segles.

Da Vinci va deixar centenars de pàgines de diaris plens de dibuixos, esquemes i anotacions científiques, artístiques i filosòfiques. Gran part d’aquestes anotacions estan escrites en escriptura especular. Aquest detall ha fascinat historiadors, lingüistes i científics durant anys: per què escrivia així?

Els possibles motius de da Vinci per utilitzar l’escriptura especular

Hi ha diverses teories sobre per què Leonardo da Vinci utilitzava l’escriptura especular de manera tan habitual. Una de les explicacions més acceptades és de caràcter pràctic: era esquerrà i escriure de dreta a esquerra amb la mà esquerra pot fer que la tinta s’estengui i s’embrutin les pàgines. Escriure en direcció contrària evitava aquest problema i feia que la seva cal·ligrafia fos més neta i llegible per a ell mateix.

Però més enllà de l’aspecte pràctic, també s’han proposat raons més simbòliques o estratègiques. Leonardo vivia en una època marcada pel pes de l’Església i la Inquisició, i moltes de les seves investigacions anatòmiques, científiques i tècniques anaven en contra de la doctrina oficial. Alguns especialistes creuen que aquesta manera d’escriure li servia per protegir les seves idees o fer-les menys accessibles a tercers.

Altres experts sostenen que l’ús de l’escriptura especular era simplement una forma de desxiframent personal, com una mena de codi íntim que només ell podia llegir amb facilitat. Aquesta teoria es veu reforçada pel fet que Leonardo sovint utilitzava també abreviacions, sigles i símbols propis. Per tant, és probable que Leonardo combinés diverses motivacions: comoditat, protecció del coneixement i privacitat intel·lectual. De fet, només escrivia en escriptura estàndard quan sabia que el seu text estava destinat a ser llegit per altres persones.

Un cervell fora del comú i una escriptura per a poques ments

Leonardo da Vinci era ambidextre, una característica poc comuna que el permetia escriure ambdues mans, sovint fins i tot simultàniament. Aquest domini excepcional de la coordinació i la lateralitat és un indici més de la seva ment privilegiada. Escriure amb la mà esquerra en sentit invers a l’habitual no era cap obstacle per a ell, sinó una manera natural de comunicar-se amb ell mateix i conservar la seva llibreta de pensaments sense interferències.

Entre els documents més coneguts on s’aprecia l’ús de l’escriptura especular hi ha els seus quaderns d’anatomia, els estudis sobre la volubilitat, les anotacions de física i fins i tot els esbossos d’invents. Fins i tot en el famós Home de Vitruvi, les anotacions que envolten la figura estan escrites en escriptura especular.

Aquest tipus d’escriptura no era exclusiu de Leonardo, però sí que va ser ell qui en va fer un ús sistemàtic i extensiu com a part de la seva metodologia de treball. I és que per a da Vinci, el coneixement no era només una qüestió d’acumulació de dades, sinó una experiència personal i experimental. El fet que escrivís per a ell mateix, i no per als altres, potser explica també per què no va publicar gairebé res en vida.

Un mirall a la ment d’un geni

L’escriptura especular és, en definitiva, una porta d’entrada al pensament de Leonardo da Vinci. Una forma de veure el món des d’una altra perspectiva, de girar-lo, analitzar-lo i entendre’l des de l’angle menys evident. Aquesta manera d’escriure no només és un detall curiós, sinó que simbolitza perfectament l’actitud d’un home que no es conformava amb la visió convencional de la realitat.

Avui, mirar les seves notes amb un mirall és literalment intentar llegir el que només el seu cervell era capaç d’ordenar amb naturalitat. I això, en certa manera, ens connecta directament amb la ment d’un dels personatges més enigmàtics i brillants de la història.