El centre del districte de Ciutat Vella de Barcelona rep el nom de Barri Gòtic, en honor principalment a l'estil arquitectònic dels edificis que acull. Aquest nom però, es remunta tot just al 1911 i ha estat àmpliament qüestionat per tota mena d'historiadors i coneixedors de la capital catalana. L'últim en afegir-se a la llista és Pere Dalmases, autor del llibre 'Barcelona pas a pas' (Editorial Base, 2012), que a les planes d'aquesta obra recorda que la zona delimitada per l'avinguda de la Catedral, la Via Laietana i els carrers de Jaume I i del Bisbe no són més que “un projecte dels arquitectes municipals i de la burgesia a les acaballes del segle XIX i els inicis del XX”.

De fet, el llibre parteix de l'objectiu de conèixer millor el centre històric de Barcelona, està més aviat dirigit a barcelonins i catalans que no pas a turistes i forasters i recull una sèrie d'itineraris bàsics centrats en aquesta part central de Barcelona, que l'autor desglossa en vuit barris diferents, el de Santa Anna, el del Pi, el Call, el del Palau, el de les places Reial i sant Jaume, el de Sant Just, el del Regomir i finalment, el qüestionat barri Gòtic.

És en aquest últim barri on l'autor recorda que bona part del seu aspecte actual té a veure amb l'obertura de la Via Laietana, que va portar a enrunar centenars d'edificis, mentre que d'altres van ser desmuntats pedra a pedra i reconstruïts posteriorment en altres localitzacions. De fet, l'arquitecte de l'època Jeroni Martorell esdevindria el pare ideològic d'aquest nou barri 'vell' en preconitzar la reconstrucció de tots aquells edificis prop de la catedral amb l'objectiu de “composar un conjunt que sintetitzi l'art de la vella Barcelona”. Per poder dur-ho a terme, va caldre enrunar bona part dels habitatges de la zona, per deixar espai als nous palaus que haurien de recordar un fals passat barceloní.

Així, no és fins el 1911 que neix la denominació de Barri Gòtic, i encara de més tard són construccions emblemàtiques com el pont del carrer del Bisbe, que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges o la mateixa façana de la Catedral, restaurada recentment i encara més posterior, dels anys cinquanta del segle XX, és l'arc del fals aqüeducte romà que avui dia es pot veure a l'Avinguda de la Catedral.