Comencem per un de clàssic. Un error típic (o dubte típic) de convencions. Setmana Santa o setmana santa? Toca majúscules. Si la forma fa referència tant a una festivitat (Pasqua) com a un període (advent o quaresma), preval el matís de festa per sobre del matís temporal i, per tant, s'escriu amb majúscula.
Durant la Pasqua els dies de la setmana els engalanem amb la majúscula perquè són festivitats, en aquest cas amb motiu religiós:
- Diumenge de Rams
- Dijous Sant
- Divendres Sant
- Dissabte Sant
- Diumenge de Resurrecció
- Dilluns de Pasqua (Pasqua Florida)
Processons, professons, provessons... Visca les variants!
No som de fer processons, però l’origen d’aquesta paraula té suc! Aquesta variació de grafia té un origen etimològic. Les formes amb f i v (professó, provessó) presenten un canvi consonàntic degut segurament a la influència del llatí professiōne o profectiōne, que eren mots de significat semblant al de processiōne (profectione vol dir ‘acció d’anar-se’n’). Així doncs, els diccionaris recullen també la forma professó, dissimilació causada segurament per influència d’aquests mots llatins que hem esmentat.
Com ha evolucionat la cosa? Professó és la forma vehiculada per la parla col·loquial que prové del llatí profectione. A les Terres de l’Ebre i al País Valencià, aquesta opció patrimonial agafa la forma de provessó. En canvi, processó és la forma més culta, que no ha evolucionat fonèticament (del llatí, processione). L’una i l’altra, professó i processó, són normatives i estan recollides al DIEC2, però tenen connotacions diferents en funció del registre lingüístic amb el qual ens vulguem comunicar. Una curiositat lingüística sobre un mot derivat: la causant del brot d'urticària és la processionària, les erugues es traslladen formant llargues fileres, com una processó.
Expressions i refranys populars lligats amb Setmana Santa que no passen de moda
- Estar més content que unes pasqües, d’ús molt vigent.
- La processó va per dins, d’ús també encara molt habitual.
- Parlem d’ous, que ara ve Pasqua: quan es proposa canviar de conversa perquè no convé continuar-la; és graciós, però no té tant d’ús com els anteriors.
No hi pot faltar la locució fer la mona. És el moment de fer-ne la brometa, amb el sentit figurat de ‘fer el ridícul’.
Refranys que han envellit malament
Fer Pasqua abans de Rams. Originàriament, vol dir esperar un fill abans de casar-se. Per extensió, anticipar-se a fer una cosa abans que arribi el moment oportú. Una frase feta que indica dels perills de fer Pasqua abans de Rams, és a dir, que les coses s’han de fer per ordre, i per això s’aplicava als que prefereixen tenir fills i després casar-se i no a l’inrevés.
Aquesta frase és censurable ara actualment amb el sentit originari, ha quedat obsoleta i carca, tot i que es faci servir per extensió de significat. L’origen és molt clar i tira enrere. Per extensió, podem dir començar la casa per la teulada, voler fer entrar el clau per la cabota o fer ballar els gegants abans del Corpus.
No ens oblidem dels bunyols! Per què són tan insistents els gironins (sobretot els empordanesos) amb els brunyols? “No, no, se’n diu brunyols...” Em sembla meravellós voler lluir la variant local, però aquí torna a relluir més encara l’autoestima gironina, perquè no hi veig tant d’entusiasme, fent campanya dels pastissets de Tortosa o de la coca bova, al País Valencià, que segons la zona també tenen altres maneres de referir-s’hi.
Recordem que la forma general per anomenar la massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, carabassa, patates, etc., i fregida amb oli o llard és bunyol. En alguns parlars, efectivament, també hi ha la forma brunyol. Aquesta variant es pot fer servir en els parlars en què és pròpia, per més que alguns ens la vulguin imposar.
Per Pasqua es pot fer la mona, però també tenim altres coses ben típiques segons la zona, com ara el panou o el rubiol. El panou (o la coca bova, la tonya, el pa socarrat) és la coca feta de farina de blat de xeixa pastada amb ous i sucre i molt estovada que es menja especialment per Pasqua en certes zones del País Valencià. I el rubiol és la panada farcida de brossat, confitura, cabell d’àngel o carn, que es menja per Pasqua, tradicional de Mallorca i de Menorca.
Bona Pasqua!
