L'inici del judici als líder independentistes acusats de rebel·lió i sedició –entre d'altres càrrecs– ha despertat un enorme interès en la premsa internacional, que han informat en detall sobre la primera jornada, sigui amb corresponsals propis o mitjançant les agències informatives d'abast mundial.

La BBC n'informava amb un títol que segurament no ha agradat al ministre Josep Borell: "El judici a la «rebel·lió» catalana posa a prova els tribunals espanyols", tot posant la càrrega sobre el Suprem, més que no pas sobre els líders independentistes.

El diari britànic The Guardian despullava els intents gairebé desesperats de la diplomàcia espanyola per amortir els efectes del judici en la reputació internacional de l'estat. L'editor d'afers diplomàtics del diari, Patrick Wintour, relatava una "estranya aparició pública" de l'ambaixador espanyol a Londres, Carlos Bastarreche, "destinada a convèncer al món que el judici no és polític". Segons Wintour, "el govern espanyol està nerviós pel perfil alt d’un judici que pot bolcar l’opinió pública europea contra ell, per fer servir el Poder Judicial per reprimir les demandes catalanes per la independència”.

A les pàgines del francès Libération, l'activista i ex-eurodiputat José Bové denunciava que "els líders polítics i associatius catalans s'enfronten a una pena de presó de fins a 25 anys per un delicte de «rebel·lió» que, segons la llei espanyola, implica la noció d’«aixecament públic i violent» i és un dels més els delictes més greus del Codi Penal espanyol. Aquestes persones mai no van incitar a la violència, tal com va reconèixer la justícia alemanya quan es va negar a extradir a l'expresident de Catalunya, Carles Puigdemont".

El diari Clarín de Buenos Aires ha desplaçat fins a Madrid periodistes d'altres capitals europees per reforçar la seva cobertura del judici. La corresponsal a Itàlia, Marina Artusa, escrivia a les pàgines del rotatiu argentí que "el judici al procés promet tenir amb l’ai al cor a tots els espanyols, no només per les dosis d'espectacularitat i morbositat que doni la retransmissió en directe del càstig que l’Estat espanyol imposi o no als nacionalistes que anhelen formar una república. També perquè un dia després de l’inici del judici, el Congrés dels Diputats debatrà els pressupostos que Pedro Sánchez necessita aprovar per aconseguir estirar el seu mandat fins el 2020”.

Als EUA, destaca l'opinió de Guy Hedgecoe a The New Republic, una publicació de referència en àmbits polítics nord-americans des de 1914, que ha comptat amb les plomes de col·laboradors de prestigi com George Orwell, Henry Miller o Virginia Wolf. Hedgecoe, corresponsal freelance establert a Madrid, signa un article d'opinió titulat "La democràcia espanyola va a judici", i explica que "el moviment independentista català, tot els seus molts errors, s'ha caracteritzat per les protestes pacífiques. Hi han hagut alguns incidents violents, com cotxes-patrulla vandalitzats o un periodista de coneguda adscripció unionista colpejat mentre feia un directe, però són incidents aïllats, i mai vinculats als líders del moviment. Irònicament, les escenes més violentes de la pulsió independentista han estat causades pels antiavalots de la policia espanyola el dia del referèndum de 2017". 

[despiece]La veu del corresponsal

Krystyna Schreiber és una periodista alemanya que fa temps que segueix els esdeveniments polítics a Catalunya. Col·labora amb diversos mitjans del seu país i fa uns mesos va ser entrevistada per Pep Martí a NacióDigital. Schreiber considera que en relació al judici, "Espanya està actuant de mantera intel·ligent per als seus interessos, fent una gran campanya basada en transmetre una imatge de justícia independent i transparent, quan no és aquest el problema". Al seu parer, el problema "és que els jutges estan per sobre del Parlament i dicten sentència segons els seu propi criteri. A l'estat, el sistema judicial ve d'una època autoritària amb una idea molt concreta de com ha de ser Espanya, una idea que defensa independentment de les lleis. Per tant, el problema no és de transparència o independència judicial, sinó de la ideologia dels propis jutges".[/despiece]