Eva Piquer amb el seu últim llibre, 'Catorze de cara al 2014'."El procés sobiranista avança a bon ritme. Som molt més a prop de l'alliberament nacional i social de Catalunya avui que no pas el 2008. Aleshores no podíem ni imaginar que el 2014 seríem on som, amb una consulta convocada". Així descriu la situació nacional la periodista i escriptora Eva Piquer, que l'ha anat analitzant a les entrevistes que publica a la revista Catalan International View, de la qual és membre del consell assessor. Ara ha agafat les versions originals en català d'aquestes converses, que només s'havien publicat en anglès, i les ha aplegat en un llibre sota el títol Catorze de cara al 2014: Converses sobre la vida, el país i la independència (A contravent, 2014).
El sociòleg Salvador Giner, la periodista Mònica Terribas, la traductora i poetessa Montserrat Abelló i l'activista cultural Joan Triadú, en una de les últimes entrevistes abans de la seva mort, són alguns dels catorze noms propis amb qui conversa Piquer. "Entrevistar persones que han viscut molt com Triadú o Abelló és un dels luxes que tenim els periodistes", explica l'escriptora, que també col·labora a Nació Digital com a columnista d'opinió. "De qualsevol entrevistat se n'aprèn, si t'hi acostes amb les orelles obertes i sense prejudicis", continua Piquer, que confessa que va anar amb "certa reticència" a entrevistar Lluís Llach perquè és un dels seus "mites de capçalera" i li feia por que li caigués. Però al cap de tres hores de conversa, en què el cantautor se es va sincerar sobre com es porta la fama, "el mite seguia intacte".
Des del català fins a la conciliació laboral
L'entrevista que obre Catorze de cara al 2014 , a l'escriptor Albert Sánchez Piñol, data de l'endemà de la independència de Kosovo, el 2008, i l'última, a la productora Isona Passola, és una conversa de després de la Via Catalana. Com que els textos van ser publicats a Catalan International View , se centren en analitzar el món des d'una perspectiva catalana. Hi tenen cabuda, doncs, la llengua catalana i el procés sobiranista però també hi apareixen dilemes bioètics, reflexions sobre la condició de l'artista en la societat, la crisi, les noves tecnologies, els conflictes mundials i l'evolució del paper de la dona. Justament, aquest últim tema, desgranat en la conciliació laboral, ja havia aparegut en altres publicacions de Piquer com La feina o la vida i Supermare treballadora i altres estafes .
"A mi em pot semblar que l'alliberament femení encara té uns quants capítols pendents, i en canvi en Triadú s'ho mirava amb prou perspectiva per afirmar que al segle XX havia triomfat la revolució de la dona", explica Piquer en aquest sentit. "Tots dos tenim raó, és una qüestió de punts de vista, però és evident que ell pot parlar del segle XX amb més autoritat perquè hi ha viscut més anys". Tot i que l'actualitat, sobretot la política, avança a velocitat de la llum, Piquer creu que les entrevistes del llibre són "converses reposades, plenes de reflexions personals que són tan vàlides ahir com avui com demà, per això té sentit aplegar-les en un llibre". Com a curiositat, assegura que en l'entrevista a Joaquim Maria Puyal "la primera victòria" va ser que es deixés entrevistar: "Fa molta il·lusió quan l'entrevistat aparca les prevencions inicials i notes que entre tu i ell s'estableix una complicitat sincera".
